11 març 2025 (9) larepublica.cat (entrevista)

 

11 març 2025

Denuncien la “desídia” de l’Estat i l’abandonament institucional de les víctimes del 17-A en l’aniversari del 11-M

Manrique denuncia que centenars de les víctimes ferides desconeixien els seus drets perquè l'Estat "només va obrir una setmana una oficina a Barcelona"

Robert Manrique, exassessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha denunciat “l’abandonament institucional” de les víctimes del 17-A per la “desídia” de l’Estat. Ho ha dit en la seva compareixença a la comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. Ha avisat que molts dels afectats no van poder acudir a l’oficina que la subdirecció general de víctimes de terrorisme va obrir a Barcelona del 22 al 29 d’agost de 2017, perquè no se les va informar i perquè estaven “enterrant els seus morts”. Així, ha criticat que no existeixi un protocol post atemptat clar i ha afirmat que la UAVAT va haver de revisar el sumari del cas per localitzar més de 180 víctimes que desconeixien els seus drets.

Robert Manrique ha comparegut a la comissió acompanyat d’una figura de joguina del personatge Iron Man. Ha explicat que el ninot era del nen australià de set anys que va perdre la vida a la Rambla de Barcelona el 17 d’agost i que els pares de l’infant li van donar perquè el portés a sobre. “Aquest Iron Man, juntament amb les ales del Xavi que duc a l’americana – un altre infant que va perdre la vida en el tràgic succés – representen la força que moltes víctimes del 17-A estan demostrant”, ha afirmat Manrique. En aquest sentit, ha demanat als representants dels partits polítics presents a la comissió “ser valents” i “posar sobre la taula els problemes reals de les víctimes desconegudes del terrorisme”.

A més, abans d’iniciar la seva intervenció, l’exassessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha demanat fer un minut de silenci en memòria de les víctimes dels atemptats de l’11-M a Madrid, amb motiu del 21è aniversari del tràgic succés.

Manrique ha denunciat que el ministeri de l’Interior, a través de la Subdirecció General de Suport a Víctimes de Terrorisme, només va obrir una setmana una oficina a Barcelona per informar les víctimes. Ha lamentat que no es fes cap anuncia als mitjans de comunicació per informar els afectats i ha dit que la majoria d’ells no es trobaven en condicions d’anar a fer tràmits perquè estaven “a l’hospital o enterrant els seus morts”.

També ha recordat que els atemptats van deixar setze morts i 160 ferits inicials que després la sentència va elevar a 345. “Com se suposa que més de 400 persones havien de saber que l’oficina estava oberta només una setmana i que després haurien d’anar a Madrid?, s’ha preguntat Manrique que ha recordat que les víctimes eren ciutadans d’una trentena de nacionalitats diferents.

Així mateix, ha assegurat que va ser la UAVAT la que va haver de buscar les víctimes no identificades que es trobaven desemparades. “Si després d’Hipercor vam cercar-les a través de les Pàgines Grogues, en aquest cas el que van fer va ser revisar tot el sumari del cas per fer el que l’administració no feia, malgrat que així ho dicta la llei de víctimes del 2011”, ha indicat. En aquesta línia, ha relatat que es va passar de les 160 víctimes inicials a 345 i ha explicat que la UAVAT va fer una seixantena d’acompanyaments pericials per tota Catalunya, va ajudar les víctimes a demanar el poder Apud Apta i, fins i tot, a presentar les denúncies pertinents “perquè ningú els havia explicat que ho havien de fer”.

Canvis per a millorar l’atenció a les víctimes

Manrique ha fet aquestes declaracions davant els diputats Pilar Calvo (Junts), Francesc Marc Álvaro (ERC), Eloi Badia (Sumar), Juan José Torra (Vox), David serrada (PSOE) i Nacho Martín Blanco (PP). Ha aprofitat per exposar algunes de les millores que, des del seu punt de vista, caldria impulsar perquè les víctimes del terrorisme puguin rebre una atenció i acompanyament adequats.

Per una banda, ha demanat modificar la temporalitat de la llei 29/2011 de reconeixement i protecció integral a les víctimes de terrorisme, de forma que el període perquè els afectats puguin ser reconeguts com a víctimes s’ampliï i vagi més enllà de l’any actual: “Hi ha països, com França on el temps per fer-ho és de 10 anys”, ha comentat.

També ha proposat que es modifiqui la llei perquè la consideració de víctima no es limiti a qui va estar present en l’atemptat. “Què són víctimes indirectes? Algú ha inventat aquest concepte, però mèdicament aquest concepte no existeix”, s’ha preguntat Manrique.

En aquest sentit, ha exigit més acompanyament i que es revisin els imports de les indemnitzacions. “No puc acabar d’entendre que fa vint anys es valorés la vida d’una persona en 500.000 euros i que ara aquest import sigui la meitat o una quarta part”, ha manifestat.

A banda, Manrique ha reivindicat que Catalunya ha de tenir una llei d’atenció a les víctimes de terrorisme pròpia, així com un protocol d’atenció actualitzat i un centre de memòria.

Mà dura per als farsants

L’assessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ha considerat  que s’ha d’actuar amb mà dura per acabar amb els farsants que s’aprofiten de la tragèdia i fan creure que són víctimes. “Siguem valents i acabem d’una vegada per totes amb els impostors que es fan passar per víctimes del terrorisme sense ser-ho”, ha exigit Manrique. Ha suggerit que la legislació aprofiti avenços tecnològics com la geolocalització per a determinar “si una persona estava al lloc on va tenir lloc l’atemptat”.