11 març 2025
Denuncien
la “desídia” de l’Estat i l’abandonament institucional de les víctimes del 17-A
en l’aniversari del 11-M
Manrique
denuncia que centenars de les víctimes ferides desconeixien els seus drets
perquè l'Estat "només va obrir una setmana una oficina a Barcelona"
Robert
Manrique, exassessor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel
Terrorisme (UAVAT), ha denunciat “l’abandonament institucional” de les víctimes
del 17-A per la “desídia” de l’Estat. Ho ha dit en la seva compareixença a la
comissió d’investigació sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils. Ha avisat
que molts dels afectats no van poder acudir a l’oficina que la subdirecció
general de víctimes de terrorisme va obrir a Barcelona del 22 al 29 d’agost de
2017, perquè no se les va informar i perquè estaven “enterrant els seus morts”.
Així, ha criticat que no existeixi un protocol post atemptat clar i ha afirmat
que la UAVAT va haver de revisar el sumari del cas per localitzar més de 180
víctimes que desconeixien els seus drets.
Robert
Manrique ha comparegut a la comissió acompanyat d’una figura de joguina del
personatge Iron Man. Ha explicat que el ninot era del nen australià de set anys
que va perdre la vida a la Rambla de Barcelona el 17 d’agost i que els pares de
l’infant li van donar perquè el portés a sobre. “Aquest Iron Man, juntament amb
les ales del Xavi que duc a l’americana – un altre infant que va perdre la vida
en el tràgic succés – representen la força que moltes víctimes del 17-A estan
demostrant”, ha afirmat Manrique. En aquest sentit, ha demanat als
representants dels partits polítics presents a la comissió “ser valents” i
“posar sobre la taula els problemes reals de les víctimes desconegudes del
terrorisme”.
A
més, abans d’iniciar la seva intervenció, l’exassessor de la Unitat d’Atenció i
Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha demanat fer un minut de silenci
en memòria de les víctimes dels atemptats de l’11-M a Madrid, amb motiu del 21è
aniversari del tràgic succés.
Manrique
ha denunciat que el ministeri de l’Interior, a través de la Subdirecció General
de Suport a Víctimes de Terrorisme, només va obrir una setmana una oficina a
Barcelona per informar les víctimes. Ha lamentat que no es fes cap anuncia als
mitjans de comunicació per informar els afectats i ha dit que la majoria d’ells
no es trobaven en condicions d’anar a fer tràmits perquè estaven “a l’hospital
o enterrant els seus morts”.
També
ha recordat que els atemptats van deixar setze morts i 160 ferits inicials que
després la sentència va elevar a 345. “Com se suposa que més de 400 persones
havien de saber que l’oficina estava oberta només una setmana i que després
haurien d’anar a Madrid?, s’ha preguntat Manrique que ha recordat que les
víctimes eren ciutadans d’una trentena de nacionalitats diferents.
Així
mateix, ha assegurat que va ser la UAVAT la que va haver de buscar les víctimes
no identificades que es trobaven desemparades. “Si després d’Hipercor vam
cercar-les a través de les Pàgines Grogues, en aquest cas el que van fer va ser
revisar tot el sumari del cas per fer el que l’administració no feia, malgrat
que així ho dicta la llei de víctimes del 2011”, ha indicat. En aquesta línia,
ha relatat que es va passar de les 160 víctimes inicials a 345 i ha explicat
que la UAVAT va fer una seixantena d’acompanyaments pericials per tota
Catalunya, va ajudar les víctimes a demanar el poder Apud Apta i, fins i tot, a
presentar les denúncies pertinents “perquè ningú els havia explicat que ho
havien de fer”.
Canvis
per a millorar l’atenció a les víctimes
Manrique
ha fet aquestes declaracions davant els diputats Pilar Calvo (Junts), Francesc
Marc Álvaro (ERC), Eloi Badia (Sumar), Juan José Torra (Vox), David serrada
(PSOE) i Nacho Martín Blanco (PP). Ha aprofitat per exposar algunes de les
millores que, des del seu punt de vista, caldria impulsar perquè les víctimes
del terrorisme puguin rebre una atenció i acompanyament adequats.
Per
una banda, ha demanat modificar la temporalitat de la llei 29/2011 de
reconeixement i protecció integral a les víctimes de terrorisme, de forma que
el període perquè els afectats puguin ser reconeguts com a víctimes s’ampliï i
vagi més enllà de l’any actual: “Hi ha països, com França on el temps per
fer-ho és de 10 anys”, ha comentat.
També
ha proposat que es modifiqui la llei perquè la consideració de víctima no es
limiti a qui va estar present en l’atemptat. “Què són víctimes indirectes? Algú
ha inventat aquest concepte, però mèdicament aquest concepte no existeix”, s’ha
preguntat Manrique.
En
aquest sentit, ha exigit més acompanyament i que es revisin els imports de les
indemnitzacions. “No puc acabar d’entendre que fa vint anys es valorés la vida
d’una persona en 500.000 euros i que ara aquest import sigui la meitat o una
quarta part”, ha manifestat.
A
banda, Manrique ha reivindicat que Catalunya ha de tenir una llei d’atenció a
les víctimes de terrorisme pròpia, així com un protocol d’atenció actualitzat i
un centre de memòria.
Mà
dura per als farsants
L’assessor
de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT) ha
considerat que s’ha d’actuar amb mà dura
per acabar amb els farsants que s’aprofiten de la tragèdia i fan creure que són
víctimes. “Siguem valents i acabem d’una vegada per totes amb els impostors que
es fan passar per víctimes del terrorisme sense ser-ho”, ha exigit Manrique. Ha
suggerit que la legislació aprofiti avenços tecnològics com la geolocalització
per a determinar “si una persona estava al lloc on va tenir lloc l’atemptat”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario