26 març 2025 (2) RM Demà dimecres: un any de la tragèdia que algú va evitar

 

26 març 2025

Demà dimecres: un any de la tragèdia que algú va evitar

Un dels avantatges de disposar d'un blog personal és poder explicar les opinions sobre assumptes que van succeint i als quals, moltes vegades, no es dóna la importància que realment mereixen.

D'això en dóna constància el comptador del blog que marca 685.408 visites des que es va iniciar cap al 2012, 47.402 l'últim mes.

Per tant, molts han entrat el darrer any i en algun moment han llegit informació sobre el que va passar (i les conseqüències) un dimecres 27 de març de 2024 a Badalona, ​​al Centre MAGIC BADALONA i més concretament a l'hamburgueseria McDonald's.

Un ciutadà va tenir la macabra idea de personar-se davant del local esmentat amb una destral a la mà i començar a destrossar els vidres de l'establiment. Sí, encara que sembli un joc d’ordinador, això va ser real. Es va presentar amb una destral en un lloc on hi havia gent treballant, clients consumint i, pel que vaig saber després, s'estava celebrant un aniversari.

Per tant, és lògic pensar en l'existència de documents que acreditarien la presència dels treballadors, els rebuts de les consumicions dels clients (al menys els que van pagar amb targeta) i fins i tot els documents per celebrar una festa infantil a l'interior de l'establiment.

Gràcies a la ràpida i arriscada intervenció d'algú present (no donaré les dades), es va poder reduir l'atacant i esperar l'arribada dels cossos policials.

Fins aquí el relat dels fets.

Una setmana més tard, dimarts 2 d'abril a la tarda, vaig rebre la trucada d'un Mosso d'Esquadra en què em confirmava que s'emportaven l'autor de l'atac a l'Audiència Nacional, òbviament acusat de terrorisme després d'un estudi detallat de l'individu en qüestió, del domicili i de les activitats a través d'internet. Radicalitzat de manual.

Potser tenia relació amb la següent notícia del dia anterior? ¿Potser fos una venjança davant aquesta detenció?

"Detingut a Barcelona un gihadista amb connexions amb els terroristes de Moscou i que tenia manuals d'explosius. A través dels seus perfils a les xarxes socials, el detingut difonia i traduïa abundant contingut gihadista"

Dimecres 3 d'abril em vaig personar al lloc on va passar l'atac per conèixer, de primera mà, com estaven (al menys) els treballadors presents en els moments viscuts una setmana abans. De moment, em guardo per a mi quina va ser la reacció d'alguns, però puc avançar que pel que fa al tema psicològic la situació va ser molt dura.

Dies després vaig contactar amb un representant de l'empresa que, sincerament, no va mostrar el més mínim interès a conèixer sobre els fets i molt menys a compartir alguna dada, suposant que la tingués. De fet, no n'hem tornat a parlar.

Van passar els mesos i no constava notícia sobre alguna visita ni cap gestió en relació amb el fet evident: si l'autor de l’atac el porten a l'Audiència Nacional hi ha un motiu molt seriós: terrorisme. Per tant, les persones que eren aquell dimecres 27 de març de l'any passat al lloc dels fets serien probables víctimes d'atemptat terrorista o, si més no, mereixerien l'atenció i l'interès de les administracions competents en la matèria. Haurien de ser informades segons la Llei 29/2011 i segons el que va dir a la Comissió Parlamentària el passat 18 de març la pròpia directora de la Subdirecció General de Suport a Víctimes del Terrorisme, dependent del Ministeri de l'Interior. També s'haurien d'haver personat o interessat des del Departament d'Interior? O des del mateix Ajuntament de Badalona? Les respostes són òbvies, però no hi consta cap gestió.

És més. Divendres passat 7 de febrer vaig consultar via correu electrònic a la Fiscalia General de l'Estat sobre la situació penal de l'Hamza Warid, l'atacant.  Som dimecres 26 de març i encara espero resposta.

El problema és que segons la mateixa Llei 29/2011 DEMÀ DIMECRES ES COMPLEIX EL TERMINI perquè qualsevol persona que es consideri víctima després del que ha passat o que pugui aportar informació mèdica relacionada amb aquests fets els pugui presentar, precisament, davant la Subdirecció General de Suport a Víctimes del Terrorisme.

Però com ho faran si ningú no els ha buscat ni, per tant, informat dels seus drets?

Aquesta és la realitat sobre l’assistència a víctimes del terrorisme a Espanya. I a Catalunya. I a Badalona. Si passa una altra situació similar o fins i tot més greu (pel que fa a víctimes físiques), hi ha un protocol d'actuació postatemptat terrorista? S'informarà els afectats sobre què han de fer? És més, hi haurà tants conflictes d'interessos competencials que, al final i com sempre, qui sortirà perdent seràn el pobres i desconeguts ciutadans afectats?