11 març 2025 (7) Vilaweb (entrevista)

 

11 març 2025 

Manrique denuncia la “desídia” i l’oblit de l’estat espanyol envers les víctimes del 17-A

L'impulsor de la UAVAT reclama canvis legislatius per facilitar l'atenció i l'acompanyament de les víctimes d'atemptats

Robert Manrique: “Els partits que més parlen de les víctimes no ens han trucat mai”

L’abandonament de les víctimes dels atemptats del 17-A ha centrat una nova sessió de la comissió d’investigació del congrés espanyol. Robert Manrique, impulsor de la Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats pel Terrorisme (UAVAT), ha lamentat l’oblit i la desatenció institucional que han sofert les més de 400 víctimes. En aquest sentit, ha destacat que la majoria, sense la iniciativa privada, no haurien rebut cap mena de suport.

“Quan veus un atemptat amb víctimes creus que allò se solucionarà, que l’estat se’n farà càrrec. Ara, quan et passa a tu o a gent propera, t’adones que el dolor el causa el terrorista, però també l’abandonament de l’estat. És una doble victimització”, ha dit Manrique, que el 19 de juny del 1987 va ser víctima de l’atemptat perpetrat per ETA a Hipercor.

En la compareixença ha donat alguns detalls de la deixadesa de l’administració, com ara que, entre el 22 i el 29 d’agost, la subdirecció espanyola de suport a les víctimes va obrir una oficina a Barcelona. “Més de 400 persones havien de saber que hi havia una oficina oberta durant una setmana? No es va publicar enlloc. Aquesta oficina va marxar i se’n va anar a Madrid. Això és ajudar? Amb víctimes de 32 països?”, ha explicat.

“La gent entre el 22 al 29 d’agost estava enterrant els seus morts o repatriant-los. Alguns encara eren a l’UCI. Això és ajudar?”, ha insistit Manrique, que ha criticat que l’estat no sigui proactiu en la cerca i acompanyament de les víctimes. A més, ha lamentat que siguin aquestes les que hagin d’informar del seu cas —dins d’un període d’un any— per rebre la condició de víctima. Un pas administratiu que la majoria de víctimes desconeixen.

Manrique ha destacat que gràcies a la feina de la UAVAT el nombre de víctimes, reconeguda per la sentència del 17-A, és de 345 (moltes més que les 160 que reflectia la interlocutòria de processament). Tanmateix, ha alertat que en les 16.000 pàgines del sumari n’hi apareixen 125 més que no consten ni en la sentència de l’Audiència espanyola (2021), ni en la del Tribunal Suprem (2024). “I encara ens n’arriben”, ha afegit.

Unes sentències, que tot i ressaltar l’abandonament de les víctimes, també n’han perpetuat el maltractament. Segons que ha explicat, la sentència ferma del Suprem, publicada el 13 de desembre passat, es va emetre sense els informes mèdics d’una cinquantena de víctimes. “No sabem com estan. Això és suport a les víctimes?”, s’ha preguntat.

Interpel·lat sobre el motiu de la deixadesa institucional, ha assegurat que bàsicament és per “desídia” i un tema de diners: “La raó és econòmica. Al principi, no m’entrava al cap aquesta manca d’empatia i que l’estat fos garrepa amb les víctimes. Però no hi veig cap altra raó després de 35 anys. Tenen les dades? Contacten amb les víctimes? No.”

Manrique ha reiterat que cal actualitzar la legislació vigent per adaptar-la a l’europea i facilitar així l’atenció i l’acompanyament, de manera que siguin les institucions qui contactin a les víctimes i vetllin pel seu benestar. “Ens hem de fixar en països que han patit atemptats. La legislació francesa és prou respectuosa amb les víctimes”, ha dit.

Així mateix, ha demanat de crear un protocol postatemptat per millorar el procés d’identificació de les possibles víctimes i eliminar el límit temporal per rebre’n la condició. Dit això, també s’ha obert a modificar aquest límit perquè passi de l’any actual als deu que contempla la llei francesa.

Durant les preguntes dels diputats, Manrique ha detallat casos concrets de la manca de suport institucional, com ara el cas de Javier Martínez, el d’en Xavi, el nen de tres anys de Rubí que va morir a la Rambla. “El dia que li van matar el fill va tornar sol a casa amb cotxe. No recordava com hi va anar. L’únic record que té és en un control on va veure una grua amb la furgoneta de l’atemptat”, ha relatat.

També ha detallat el cas de l’Elisabet Caritg, que el 17-A va quedar ferida molt greu i es va quedar orfe. “Aquest no és un cas d’una víctima de Suècia. Aquesta dona viu en un poblet al costat de Vic”, ha detallat. Amb el temps, un advocat se li va oferir per fer-li els tràmits de la indemnització per la mort de la seva mare. “Li va cobrar una comissió”, ha dit, abans d’afegir: “Aquesta senyora va haver de pagar un advocat, que havia contactat amb ella, per un tràmit que l’hauria d’haver fet d’ofici el Ministeri de l’Interior.”

Finalment, també ha mencionat una víctima de 67 anys amb una fractura de pelvis, de la qual no hi ha cap informe mèdic. “Ningú es preocupa per aquesta senyora? Viu a 8 estacions de metro de casa meva”, ha conclòs.

Un Iron Man i unes ales

Manrique ha fet la compareixença acompanyat de dos objectes de molt valor sentimental, que representen “la força de totes les víctimes”. Un pin d’unes ales, en record en Xavi, i un Iron Man de joguina, que era propietat de Julian Cadman, un nen australià de 7 anys que també va morir a la Rambla. Els seus pares van regalar la figura a la UAVAT en el primer aniversari dels atemptats i li van demanar que la portés avui a la comissió. “Ens està vigilant que fem les coses bé”, ha dit.