jueves, 19 de julio de 2018

18 juliol 2018 Catalunyadiari.com (opiniò) (link)

18 juliol 2018 


«Recordo tots els cossos volant com un drap»

Iván Morales, un jove d'11 anys, va viure de primera mà l'atemptat terrorista de la Rambla, i no ha pogut oblidar-ho mai
Aquest dimarts, 17 de juliol, s’han complert onze mesos dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils. Gairebé un any després, el record d'aquells angoixants moments sembla inesborrable, i encara sorgeixen emotius testimonis de persones que han viscut de primera mà els fets. 

Un d'aquests testimonis és el d'Iván Morales, un jove que ara té 11 anys, però que en el moment dels atemptats tenia 10. «Jo recordo tots els cossos voltant com un drap, i tota l'allau de gent que venia cap a nosaltres», assegura el nen, que confessa que els atemptats l'han marcat per sempre. «Des d'aquell dia, estic més alerta del que passarà, el que passa i tinc més por, més ràbia que passi un altre cop», afegeix. 

Els atemptats, encara molt presents a les seves vides

El dia de l'atropellament massiu a la Rambla, Iván estava amb la seva mare, Yolanda Ortiz. Els dos van presenciar de forma directa els fets, i han rebut, i segueixen rebent, el suport que necessiten per part de l'oficina d'atenció a les víctimes. «Iván ja no ha tornat a ser el de sempre, té malsons, no dorm bé», assegura la mare del menor. 

La dona també explica que ara, gairebé un any després dels atemptats, el que necessita és tornar un dia abans del 17-A, quan la Rambla de Barcelona era tan sols una de les zones més populars de la capital catalana. «Necessito recuperar la imatge de la Rambla sense aquell malson, sense veure gent a terra, sense veure ambulàncies, i que no es torni a sentir aquell silenci», insisteix la dona. 
Ara, un dels reptes més grans al qual s'enfronten tan Iván com Yolanda, és tornar a trepitjar la Rambla. Davant la pregunta si volen fer-ho, no dubten a contestar que «sí». Volen perdre la por d'una vegada per totes.

Opinió:

Escoltant i veient a l’Ivan fent la xerrada amb el periodista, me adonat del que hagues pogut estar la seva situació i la de la seva familia de no haver estat pels contactes amb gent de TV3 que ens va pasar la seva vivencia.
I el cert es que cada cop me emprenya mes que la administraciò competent vagi dient que tot va be, quan les proves mostren el contrari


No hay comentarios:

Publicar un comentario