15 novembre 2019
Laura Rosel: "La banalització del terrorisme ha portat
a trepitjar els sentiments i el dolor dels altres"
"Prefereixo cent contenidors cremats que un Hipercor.
I qui no ho entengui és que no entén els efectes d'un atemptat
terrorista."
Robert Manrique, víctima d'Hipercor i una de les veus que
durant més anys ha representat les víctimes del terrorisme a Catalunya.
El març del 2018,
l 'Audiència Nacional va vincular per primer cop una
acció de protesta de l'independentisme civil amb el terrorisme. Amb l'acusació
contra Tamara Carrasco es va trencar el precinte. I amb l'operació Judes,
d'aquest mes de setembre, s'ha desplegat l'estratègia de l'Audiència Nacional.
Primer, els CDR, després Tsunami Democràtic, ara, totes les protestes
postsentència que s'investiguen als jutjats catalans.
En paral·lel a l'acció de la justícia: l'ús vergonyant
d'alguns polítics d'imatges d'atemptats d'ETA, dels termes 'comando' i 'kale
borroka', fins i tot del concepte 'violència'. Més enllà d'escalfar la brega
política, tot això ha tingut un efecte inhumà: l'ofensa a les víctimes del
terrorisme -aquest sí- reconegut, jutjat i condemnat.
"Ja n'hi ha prou d'utilitzar el dany que ha causat el
terrorisme per partidisme", deia Robert Manrique "siguem seriosos, no
posem al mateix nivell d'un atac terrorista una barricada o uns contenidors
cremant", demanava.
La banalització del terrorisme ha portat això: trepitjar
els sentiments i el dolor dels altres... a canvi de què? Potser algun dia algú
ho explicarà.
No hay comentarios:
Publicar un comentario