18 novembre 2020
La història humana de tres víctimes de l'atemptat del 17-A que són veïns de la ciutat
Tot coincidint amb la celebració del judici
https://lhdigital.cat/web/digital-h/noticia/-/journal_content/56_INSTANCE_txR0/11023/14963593
Hem volgut conèixer el cas de tres veïns de la ciutat, la Virgínia, el Ramon i la Edita que van ser víctimes dels atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona. Tot coincidint amb la celebració del judici reflexionen sobre aquell dia i les conseqüències que van patir i les seqüeles que perduren.
Ja fa tres anys i tres mesos dels atemptats jihadistes del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. Tres veïns de la ciutat els van patir i malgrat el tamís del temps no poden deixar enrere les empremtes físiques i psíquiques que encara arrosseguen.
L'Edita explica com “estava passejant per les Rambles i vaig sentir un fort soroll amb el maleït terrorista que portava aquella furgoneta”. La Virgínia parla de com “una amiga meva escocesa havia vingut a visitar-me. Va veure la furgoneta i em va dir que corregués i va xocar contra el quiosc on estàvem”. El Ramon pujava per la Rambla en l’autobús 59 i "vaig veure baixar la furgoneta, sentir els cops i les persones que anava atropellant, els quioscos que volaven i vaig entendre que era un atemptat”.
El judici contra els autors dels grups terroristes d’Alcanar ha reobert els records i les preguntes sobre el paper de l’imam de Ripoll i perquè els jutjats no han relacionat aquests individus amb els que van morir a les Rambles.
La Virgínia creu que “mai traurem l’entrellat d’allò que va haver amb l’imam i el CNI. Saben coses que no les explicaran”. El Ramon no entén perquè “els jutgen per ser membres d’una cèl·lula terrorista i no per assassinat perquè estaven preparant els explosius”. I l’Edita afirma que “no els interessa que se sàpiga la veritat”.
Han assenyalat que “se senten abandonats per l’Administració i a través de l’UAVAT, la Unitat d’Atenció o Valoració d’Afectats de Terrorisme, reclamen que se’ls reconegui aquesta condició i esperen que la sentència canviï la postura del ministeri de l’interior.
No hay comentarios:
Publicar un comentario