19 novembre 2020
Els moviments misteriosos de la furgoneta de l’imam de Ripoll
El vehicle fou localitzat a Sant Carles de la Ràpita, i hi ha testimonis que diuen que la van veure en circulació després d'haver esclatat la casa d'Alcanar
Què se’n va fer d’Abdelbaki es-Satti, ex-imam de Ripoll i cervell del grup de joves que va planificar i perpetrar els atemptats de l’agost del 2017? Si efectivament és mort, tal com sosté el relat oficial, cada vegada sembla més dubtós al judici que va començar la setmana passada a l’Audiència espanyola. Perquè van apareixent més peces d’un trencaclosques que no encaixen, com ara com és possible que la furgoneta de l’imam la trobessin aparcada intacta el 21 d’agost a Sant Carles de la Ràpita, a una desena de quilòmetres de la casa d’Alcanar on suposadament es-Satti havia mort a l’explosió del 16 d’agost al vespre?
Si bé és cert que el judici, tal com s’ha enfocat i d’acord amb l’escrit de la fiscalia, ni es qüestiona que es-Satti sigui mort, l’acusació que representa els pares del Xavi, el nen de tres anys mort a la Rambla, sí que hi va a fons. És així com els advocats Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas van aconseguint detalls importants en les declaracions d’agents dels Mossos d’Esquadra que han testificat aquests dies.
La furgoneta havia estat a la casa de la urbanització Montecarlo d’Alcanar, es-Satti hi havia anat, com la resta de membres del grup, perquè hi preparaven els explosius per a atemptar contra esglésies i edificis emblemàtics de Barcelona. I l’imam l’havia utilitzada setmanes abans dels atemptats per viatjar al Marroc, on segons la investigació havia anat a fer gestions relacionades amb la venda d’electrodomèstics. Quan en va tornar, el 9 d’agost, la policia sospita que l’imam la va utilitzar per al transport de material per als explosius que preparaven; i ho sospita per un adhesiu que hi van trobar sobre productes inflamables.
Si es-Satti feia anar la furgoneta, o si l’haguessin conduïda uns altres membres del grup, què hi feia aparcada a Sant Carles de la Ràpita? Encara més, segons les declaracions dels mossos que van fer la primera inspecció ocular de la furgoneta una vegada localitzada, es trobava en perfecte estat, sense cap cop ni cap dany, i no era pas bruta de pols. No sembla possible que la furgoneta hagués estat davant la casa quan hi va haver la primera explosió. I, segons els testimonis dels agents que van inspeccionar la runa de la casa més tard, no van veure-hi aparcada cap furgoneta com aquella, una Mercedes Sprinter de color blanc.
En canvi, hi ha veïns que van declarar als Mossos d’Esquadra que havien vist la furgoneta blanca d’es-Satti circulant quan ja hi havia hagut la primera explosió de la casa. I encara hi ha un testimoni, segons que destaquen els advocats, que va dir que havia vist es-Satti parlant amb un carnisser de la Ràpita. La furgoneta la van trobar aparcada molt a prop d’aquesta carnisseria. Aquests testimonis declararan en jornades posteriors del judici, i els advocats miraran d’esbrinar més detalls d’aquestes afirmacions que van recollir els atestats policíacs inclosos al sumari.
Tots aquests testimonis no fan sinó obrir més interrogants. Què hi feia la furgoneta de l’imam aparcada a la Ràpita, quan hi ha més d’una hora a peu fins a la casa d’Alcanar? Si algú la va dur fins allà abans o després de l’explosió i no fou l’imam, qui va ser? I per què? I si fou l’imam, per què la va deixar allà, quin camí va seguir després i com s’ho va fer?
Però la furgoneta també aporta una altra informació que, d’una banda, consolida els dubtes sobre si es-Satti era a la casa d’Alcanar quan va esclatar i, d’una altra, fa més evident la deixadesa de la policia espanyola a l’hora de confirmar si, efectivament, l’imam de Ripoll era un dels dos morts en l’explosió. A la furgoneta, els Mossos hi van trobar un passaport a nom d’es-Satti, un iPhone i el suport d’una targeta microsim corresponent a un altre mòbil, un Nokia. Segons la investigació, aquest telèfon es va activar el 9 d’agost, el dia que es-Satti va tornar del Marroc, era seu i era un mòbil conspiratiu, és a dir, pensat per fer-lo servir només per comunicar-se per a la planificació dels atemptats. Però aquest mòbil no els van trobar, ni a la runa d’Alcanar ni dins la furgoneta. El document d’identitat d’es-Satti, el NIE, tampoc no fou localitzat ni a Alcanar ni a la furgoneta.
I dins el vehicle els Mossos també van trobar unes factures de llum i d’aigua d’un període entre mitjan juny i mitjan juliol que corresponien a una adreça de Tetuan, al Marroc. L’adreça és la del domicili d’un parent de la dona d’es-Satti, on és possible que també visqués ella. L’imam li havia enviat diners feia poc, i també a la seva filla gran. Per això és difícil d’entendre que quan una comissió rogatòria de la policia espanyola va anar al Marroc, a final del 2017, per obtenir mostres d’ADN de la família d’es-Satti, responguessin que feia set anys que ningú no en sabia res. Perquè d’ençà del mes d’agost tenien una adreça concreta de Tetuan amb factures ben recents on podien anar a demanar explicacions. A mesura que va passant el temps, la investigació policíaca sembla que va perdent l’interès en es-Satti i la informació sobre què li va passar es fa més confusa i contradictòria. I així, de mica en mica, es va posant de manifest en el judici.
Opinió:
Quantes dubtes ens queden pendents de resposta? Quan tindrán tantes i tantes victimes resposta a les seves sospites? Per què no es va poder fer una Comisión de Investigación al Congreso de los Diputados i oferir una sensació de interés en el que va succeïr? Realment interesa saber quines errades van poder ocórrer per evitar-les de cara al futur?
No hay comentarios:
Publicar un comentario