23 setembre 2021
Del final de la violència al principi de la concòrdia
El dia 20 d’octubre farà 10 anys que ETA va cessar l’activitat armada. Avui el País Basc és gairebé un altre mapa. La política s’ha assossegat i governa amb una moderació de pacte no subscrit, l’economia es gestiona, la societat es relaxa i al carrer cares que es giraven es miren i fins i tot se saluden. Al film Maixabel, presentat al festival de Donostia i que avui arriba als cines, Icíar Bollaín relata un dels punts de més tremp: la trobada de Maixabel Lasa, vídua de Juan Mari Jáuregui, amb un dels assassins del seu marit. No va ser fàcil arribar aquí, i no tot està resolt, com ho demostra també la rigorosa actualitat de la supressió per part dels organitzadors de la polèmica marxa reivindicant la llibertat d’Henri Parot. Però després del terrible balanç de tants sofriments, queda un camí de concòrdia –del llatí cum cor/cordis, amb el cor– que tracten avui des de diferents perspectives el diplomàtic britànic Jonathan Powell i el periodista català Àlex Romaguera.
El 8 de gener de 2011 ETA declarava un “alto el foc permanent i de caràcter general”, després d’un any i mig sense atemptats. Era una bestreta de credibilitat, però la dreta espanyola estava més disposada a creure’s les seves mentides, com la monumental de la massacre de Madrid, que unes veritats que li esberlaven el discurs de criminalització extensiva de tots els independentismes. El Tribunal Suprem, tot i que gairebé partit per la meitat, s’oposava a la legalització de Sortu, l’última marca de l’esquerra abertzale pensada en l’era postterrorista i en claus democràtiques. Dos dels juristes bascos més brillants, Miguel Castells i Iñigo Iruín, havien participat en l’elaboració dels estatuts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario