18 juliol 2016 elnacional.cat (entrevista)

18 juliol 2016

Robert Manrique: “Jorge Fernández mentéis quan diu que fa costat a les víctimes del terrorisme”

Robert Manrique (Barcelona, 1962), activista en defensa dels drets de les víctimes del terrorisme i damnificat ell mateix per l’atemptat d’Hipercor, és molt crític amb el ministre en funcions de l’Interior, Jorge Fernández Díaz, pel seu paper en relació amb les víctimes del terrorisme. És per això que, en un moment que es qüestiona el paper del ministre arran de les polèmiques converses gravades amb el cap d’Antifrau, Daniel de Alfonso, Manrique considera necessari recordar que “hi ha molta feina pendent amb les víctimes de terrorisme”. Ras i curt, acusa el ministre de “mentir quan diu que fa costat a les víctimes del terrorisme”.

L’enrenou que hi ha hagut amb Fernández Díaz i les seves converses amb Daniel de Alfonso, on es destapen maniobres com la fabricació de proves contra líders independentistes, obre la porta a qüestionar si el ministre actua correctament amb altres qüestions que són de la seva competència. En el seu cas, creu que es comporta correctament amb les víctimes del terrorisme?

Jorge Fernández menteix quan diu que fa costat a les víctimes de terrorisme, perquè la llei no està feta per ajudar les víctimes, està feta per a una altra cosa. Ells no compten amb el coneixement professional dels especialistes.

Acusa el ministre Fernández Díaz de no protegir les víctimes?

Evidentment. No ho estan fent. Estan venent una moto que no és real. Quan [Xavier García] Albiol diu que està amb les víctimes catalanes del terrorisme no és veritat perquè li falten 280, i a la resta ni ens ho han preguntat.

Quina és la seva principal crítica?

Dues, la primera la manca de suport a les víctimes anònimes, en especial les que no hem localitzat. I la segona, que deixin de parlar de les víctimes com un ens, com si totes penséssim igual. Cal saber que el col·lectiu de víctimes està format per gent que vota tots els partits i gent que ni vota. Es polititza les víctimes quan diuen que les víctimes opinen això o allò, entre les que no han estat localitzades i a les que no ens pregunten res, com ho poden dir, això? Com poden insultar a uns i alabar uns altres si no pregunten a ningú? Hi ha una pluralitat ideològica tan àmplia entre les víctimes... Jo en conec que voten Podemos i no els agrada gens que se’ls vinculi amb ETA.

També n’hi ha d’independentistes, oi?

Efectivament. Però el problema és que sembla que no pugui ser veritat, però ho és. Però els que surten sempre són els mateixos parlant del mateix i sembla que tots tinguem exclusivament una ideologia molt concreta. I després ve el ministre i els seus adlàters a parlar de coses que no coneixen i diuen que estan amb les víctimes, però si no ajuden a buscar-les i deneguen subvencions per fer-ho...

Posi un exemple de manca de suport a les víctimes.

Vaig demanar al ministeri 30.000 euros a través de la Fundació Olof Palme per localitzar les víctimes de terrorisme a Catalunya i ho van denegar assegurant que ‘entre els seus fins no hi ha l’ajuda a les víctimes del terrorisme’. Després d’això no pot venir Garcia Albiol o segons qui al Parlament a dir ‘estic aquí amb les víctimes’ quan resulta que no estan amb les víctimes; això és enganyar.

Al fil del que explica, què en pensa de la recent visita d’Arnaldo Otegi al Parlament de Catalunya?

Ho vaig viure en molt primera persona perquè moltes víctimes en vam estar parlant. A mi no em va agradar, però no faré política amb això, perquè que no m’agradi no vol dir que no tingui dret a venir. Però n’hi ha que diuen que les víctimes estan dolgudes, enfadades i cabrejades i jo no he parlat amb cap que estigui enfadada. N’hi ha que els és igual que vingui, altres que amb tal que això continuï endavant ho accepten i altres que no els agrada però no hi poden fer res.

Aquell mateix dia Otegi va demanar perdó per l'atemptat d'Hipercor. Què li va semblar?

Joseba Permach ja m’havia demanat perdó abans. I que ho digués Otegi, doncs molt bé, però li va faltar el detall de demanar perdó per tots els atemptats, no només pel d’Hipercor, perquè jo penso en tot el col·lectiu i aprofitar que estava a Sant Andreu per demanar perdó d’acord, però també van atemptar en altres llocs del districte, com al carrer Navas i d’allò no en van dir res.

Tornant al paper de les víctimes, creu que hi ha associacions que s’atorguen el dret a pensar per elles?

És que són molts anys amb aquesta història i hi ha gent que parla en nom de les víctimes i sense preguntar. Maria del Mar Blanco ve al Parlament a muntar el guirigall i defensar el nom de les víctimes. Al seu germà el van matar ara fa 19 anys en un atemptat repugnant, com tots, però dit això, potser no li han explicat que poc després Aznar va enviar tres representants del govern a entrevistar-se amb l’esquerra abertzale, entre ells Otegi, i no va passar res. ¿El govern espanyol pot entrevistar-se amb Otegi a Burgos i no passa res i quan ve a Barcelona es munta un sidral? I hi ha una diferència, és que aleshores ETA estava en treva i ara ja no mata. Quin és el problema?

Porta anys dedicat a localitzar víctimes del terrorisme. Diu que n’hi ha 280 per identificar. Just ara n’ha trobat una.

Sí, una víctima d’Hipercor, un xaval que es va trastocar, va marxar i ha viscut en molts llocs. L’he trobat gràcies a Psicòlegs sense fronteres i el ministeri el reconeix com a víctima però no l’indemnitza. Però si no és una qüestió de diners! Sincerament, la impressió és que no busquen les víctimes per no haver d’indemnitzar-les.