17 agost 2021 (20) ElPuntAvui (opinió)

17 agost 2021

 

Ensurt a la Rambla la vigília del quart aniversari dels atemptats del 17-A

Només un 22% dels afectats pels atemptats han estat indemnitzats

Només el 22% dels afectats pels atemptats han estat indemnitzats per l’Estat espanyol

Una entitat sosté que molts dels que surten com a perjudicats en la sentència no ho saben

Només un 22,3% de les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils, del 17 i 18 d’agost del 2017, han estat indemnitzades pel Ministeri de l’Interior. La resta hauran d’esperar que la sentència dictada aquest any per l’Audiencia Nacional sigui ferma per poder presentar la seva reclamació d’indemnització; això sí, sempre que sàpiguen que el seu nom figura en la llista de 345 persones a qui el jutge va donar categoria oficial de víctima dels atemptats.

La vigília del quart aniversari dels atemptats, la Unitat d’Atenció i Valoració d’Atemptats Terroristes, la Uavat, va presentar ahir un balanç numèric de la sentència de l’Audiencia Nacional posant l’accent en el fet que encara hi ha moltes víctimes amb les quals no han pogut contactar i que es tem que no tinguin coneixement de la seva condició de víctimes i dels drets que això els suposa.

La Uavat treballa per assessorar totes les víctimes i un dels seus propòsits és aconseguir que Catalunya tingui una oficina d’atenció als afectats per atemptats terroristes, per atendre els que en van ser víctimes el 17 d’agost del 2017 i també per a les víctimes d’accions d’anys anteriors. L’associació assegura que n’ha parlat amb la Generalitat i que ha mostrat “sensibilitat” per la proposta, segons Sarah Bosch, membre de la Uavat.

De la lectura de la sentència de l’Audiencia Nacional, es conclou que el jutge va identificar un total de 345 víctimes dels atemptats, de les quals 285 van ser ferides a la Rambla de Barcelona; 33, aAlcanar, pels efectes de l’explosió de la casa on els terroristes preparaven els explosius; 25, a Cambrils, i dues, a Subirats, on va ser abatut a trets Younes Abouyaaqoub.

La majoria dels damnificats, el 90%, van resultar ferits; el 5% són víctimes mortals, i la resta, familiars dels anteriors. La majoria de les seqüeles són psicològiques, en un 44,3% dels casos; en un 31%, en tenen de físiques, i en un 18,3%, tant d’unes com de les altres.

La sorpresa de la Uavat és que, dels 345 afectats, només han estat indemnitzades pel Ministeri de l’Interior un total de 77 persones, i la pregunta que aflora és què ha passat amb les 248 víctimes de les quals no hi ha informació que deixi clar si han rebut o no una indemnització. No es coneix quina és la seva situació personal, administrativa o judicial.

Qui és Daniel Pedrosa?

La gran feina que vol afrontar ara l’associació és localitzar aquestes persones per esbrinar en quin estadi es troba el seu cas. Parteixen de la llista que hi ha en la sentència, però la tasca és difícil, perquè, entre altres coses, hi ha víctimes de fins a 34 nacionalitats. “Per exemple, hi ha un nom, Daniel Pedrosa, que no sabem qui és; pot ser espanyol o pot ser sud-americà”, explica Robert Manrique, assessor de la Uavat i víctima de l’atemptat d’Hipercor. El fet que hi hagi moltes víctimes estrangeres fa témer a l’associació que moltes de les quals no sàpiguen ni que el seu nom consta en la llista de damnificats de la sentència.

En vista d’aquesta circumstància, l’entitat denuncia la falta d’interès de les autoritats per resoldre aquest fet i demana la implicació plena del Ministeri de l’Interior, que ja en altres ocasions ha manifestat poc interès en la recerca de persones que es podrien acollir a la llei que regula els drets de les víctimes.

Rebutjats per Interior

L’embolic és tan gran que tampoc es coneix quines víctimes es van dirigir al Ministeri de l’Interior per ser reconegudes com a tal i van veure denegada la sol·licitud. Aquestes víctimes, que ara sí que han estat reconegudes per la sentència, podran iniciar un nou procés de reclamació així que la sentència de l’Audiencia Nacional sigui ferma, com la resta d’afectats. Ara bé, la Uavat tem que si no s’hi contacta i no se’ls informa dels seus drets, no es mouran.

“No tenim cap mecanisme per localitzar-los”, lamenta Robert Manrique. “Ens agradaria tenir la possibilitat de prémer un botó i poder-los trobar”, insisteix Sarah Bosch, que critica els discursos oficials que diuen que són al costat de les víctimes. “Què vol dir, això?”, es pregunta.

Un altre dels inconvenients que destaca l’entitat és la falta d’informes mèdics en molts casos, fet que pot dificultar que siguin reconeguts com a víctimes pel ministeri. Segons els càlculs de la Uavat, en el cas de 84 persones no consta cap informació del tipus de lesió, ja sigui física o psicològica.

Una oficina necessària

Tot això s’hauria pogut fer d’una altra manera si a Catalunya funcionés una oficina d’atenció a les víctimes d’atemptats terroristes. L’entitat ha parlat d’aquest projecte amb la Generalitat, que veuria la idea amb bons ulls, si bé no hi ha cap compromís ferm en aquest sentit. També a la Generalitat es demana que es revisin els protocols que s’apliquen en cas d’atemptat perquè no es produeixin casos com els de les víctimes del 17 d’agost sense un informe mèdic.

Totes les autoritats, i un mes

Avui no és un dia qualsevol. L’acte que se celebra aquest matí, a les deu, al cor de Barcelona n’és una bona mostra. A aquella hora, les autoritats de la ciutat i del país es reuniran a la Rambla de Barcelona per dedicar un senzill però emotiu homenatge de record a les persones que hi van perdre la vida en l’atemptat protagonitzat per Younes Abouyaaqoub. Al costat de les autoritats, hi haurà víctimes i familiars, i, entre els quals, una persona que avui torna a la Rambla després de quatre anys sense trepitjar-la, de tan fort que és l’impacte que li va causar l’atemptat.

Al costat d’Ada Colau, hi assistiran els representants dels partits polítics a l’Ajuntament de Barcelona, i també hi serà present el president de la Generalitat, Pere Aragonès; el conseller de Salut, Josep Maria Argimon; el d’Interior, Joan Ignasi Elena, i la presidenta del Parlament, Laura Borràs.

L’acte serà breu, de no més de quinze minuts, amb un minut de silenci com a eix central. Víctimes i familiars seran els primers a fer una ofrena floral en el memorial que se’ls va dedicar, i després ho faran les autoritats.

Aquest és l’únic acte que es fa avui en recordança dels atemptats a Catalunya. A Cambrils, l’any passat ja no s’hi va fer cap acte, i tampoc es farà cap cerimònia a la població de Ripoll.

Opinió:

Em consta que hi han certs personatges que demanen coses per les víctimes però no han mogut un sol dit per intentar trobarles. I em pregunto, com es pot ajudar a algú, asesorar-lo i asistir-lo si no saps ni com es diu ni on viu ni que punyetes li cal o quins problemes li han pogut generar l’atemptat?

Per raons com aquestes, una de las tasques imprescindibles que fem des de la UAVAT es localitzar a les víctimes, fer una feina de recerca perque… com ajudar a algú a qui no conèixes?

Doncs be, un dels mètodes per trobar a les víctimes son las xarxes socials. Però en molts cops, en els llistats oficials, hi han canvis de una sola lletra en un cognom que fan imposible trobar a la persona. I tambè hi han ocasions en el que si el nom y cognom (única informació de la que disposem) es molt comú o coinciodeix amb al de alguna persona coneguda, trobar a la persona es una tasca molt mes complicada.

De aquí que poses l’exemple (real) de una víctima que es diu ingual que un excelent esportista de MotoGP… si posem “Daniel Pedrosa” en qualsevol buscador, sabeu guantes entrades hi han?

Amb lo fácil que seria que aquesta tasca la fes l’administració competent i ens digues si des de els seus arxius han localitzat a “x” víctima, ens quedariem molt mes tranquils i destinariem al temps a la recerca d’altres…

Malgrat que, com la experiencia ens demostra, que l’administració tingui les dades tampoc es cap garantía de bona asistencia.