23 agost 2021 (19.08.21) (2) TOTBarcelona (opinión)

23 agost 2021 (19.08.21)

 

L’Estat admet que no está buscant per ara víctimes del 17-A per indemnitzar-les

Malgrat les crítiques, Interior no començará a localitzar-les fins que el Suprem dicti sentència ferma

Un cop més, les víctimes del 17-A han retret a les administracions públiques –i, en especial, al Ministeri de l’Interior- desatenció i desídia per rescabal-les de les ferides i les seqüeles psicològiques que arroseguen quatre anys despres dels atemptats terroristes. La Unitat d’Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT) ha alertat aquesta setmana que no li consta que Interior estigui buscant unes 250 víctimes que la sentència de l’Audiència Nacional reconeix i que tenen dret a rebre ajuts i indemnitzacions sufragades per l’Estat.

Consultat pel TOT Barcelona, el ministeri admet que, per ara, no ha començat a cercar els afectats que la resolució judicial sobre els atacs jihadistes a Barcelona i Cambrils esmenta i que no han contactat amb Interior per sol·licitar ser declarades víctimes del terrorisme.

Interior es basa en el fet que la sentència del 17-A encara no es ferma. Diferents parts personades al judici –incloses les que representaven víctimes- van recòrrer la resolució, que condemna dos membres de la cèl·lula islamista a 53 i 46 anys cxde presó i un col·laborador, a vuit anys. En canvi, els deslliura dels 16 assasinats i les desenes de ferits que van causar els autors materials, tots ells abatuts pels Mossos d’Esquadra.

“La Direcció General de Suport a Víctimes del Terrorisme ha d’esperar fins que la sentència sigiui ferma”, addueix un portaveu del ministeri. La UAVAT admet que está fixat així, però creu que caldría que l’Estat les localitzés ja per informar-les dels drets que els ampara i, alhora, conèixer en quin estat es troben després d’haver viscut l’horror de l’atropellament massiu a la Rambla o els apunyalaments enmig del passeig Marítim de Cambrils.

“Hi ha moltes persones que són a la sentència que no ho saben. Qui els informará?” es preguntava la presidenta de la UAVAT aquesta setmana, la psicóloga forense Sara Bosch.

Interior respon que complirá amb la sentència “en els seus estrictes termes” un cop que el Tribunal Suprem resolgui els recursos. “Si cal localitzar les víctimes a què s’hagi reconegut algun tipus d’indemnització o responsabilitat civil que no hagin percebut, així es fará”, conclou Interior.

14 nous localitzats

Mentre l’Estat posposa la tasca, la UAVAT esprem les xarxes socials i difon un llistat amb tots ewls noms de les víctimes que figuren a la sentencia per localitzar-les totes. L’organització –que ha prestat atenció psicològica i assessorament jurídic a desenes de testimonis del 17-A assegura que ha aconseguit contactar amb 14 afectats en els últims mesos dels quals no tenia constància. La UAVAT ha trobat part d’ells després que l’Audiència Nacional impartis justícia a finals de maig i els seus noms es detallesin a la resolució. Alguns havien presentat peticions a Interior per rebre la consideració de víctimes i la prestació pertinent, però el ministeri les va desestimar, comenta la unitat.

Segons càlculs de la UAVAT, la sentència incorpora una vuitantena de víctimes que no constaven en la interlocutòria de processament, prèvia al judici. Tots els noms procedeixen dels diferfents llistats que, enmig del caos desencadenat pels atacs, van elaborar els equips sanitaris i d’emergències que van socò4rrer ferits i testimonis presencials dels crims i que diferents institucions van acabar rebent.

Opinió:

Realment avui es un dels díes en els que es demostra la importancia que fer una feina i tenir experiència es vital per anar obrint camí.

No vull estendrem gaire en la noticia perque parla per si mateixa de la manera de treballar de seccions del Ministerio de Interior... però voldría deixar algunes reflexions...

Si el Ministerio de Interior diu que no ha fet la localització de les víctimes basant-se en el fet que la sentència del 17-A encara no es ferma...

están dient que, per ejemple, si no existis sentència no haguesin assistit a la familia de Miguel Angel Blanco?

Haurien deixat de ajudar a les víctimes que, com deien alguns representants del gobern de aleshores, son “nuestras víctimas”?

Realment cal tenir una sentència per assistir a les víctimes?

On queda la obligatorietat de fer-ho segons la llei 29/2011?

Ens están dient que si no haguesin capturat als tres membres de la cèl·lula no haguesin ofert els serveis assistencials als que els obliga la legislacio?

Es mes, l’estudi de la sentència ens ha mostrat que hi han víctimes que ja han estat indemnitzades... per què si la sentència no es ferma? Unes víctimes sí i d’altres no?

Unes amb informe de sanitat i d’altres sense?

Com pot ser aixó si la sentència ha de ser ferma per tothom?

Seguirem parlant e informant... hi ha molt a explicar...