18 agost 2021 (7) ElPuntAvui

 18 agost 2021 

Victimes del 17-A: unides i “indignades

A les deu del matí d’ahir la Rambla de Barcelona va emmudir i tota activitat es va paralitzar a l’altura del Pla de l’Os. El cant dels ocells de Pau Casals, interpretat en directe per un violoncel·lista, va transmetre el dolor de víctimes i familiars en el quart aniversari de l’atropellament terrorista, i el primer amb sentència condemnatòria a tres col·laboradors. Un dolor mastegat pels presents, inclosos els turistes, en el minut de silenci posterior. Uns cinquanta familiars i víctimes van assistir ahir a l’homenatge trepitjant el mosaic de Miró i les llàgrimes van brollar després que dipositessin els clavells blancs i els rams de flors en unes torretes, com l’any passat. Tres víctimes havien de tornar a trepitjar la Rambla per primera vegada des dels atemptats del 17 d’agost del 2017, però l’incident d’abans-d’ahir amb un fort desplegament policial per uns petards al barri de Sant Roc els va fer desistir, en reviure aquell terror, que va causar setze morts i més de cent ferits entre els dies 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils. Les autoritats, amb el president Pere Aragonès i l’alcaldessa Ada Colau al capdavant, van fer la seva ofrena floral, després de les víctimes i sense parlaments. A l’acte, també hi eren la presidenta del Parlament, Laura Borràs; la ministra de Transports, Raquel Sánchez; la presidenta del Congrés, Meritxell Batet; la delegada del govern espanyol a Catalunya, Teresa Cunillera, i els consellers d’Interior, Joan Ignasi Elena; de Salut, Josep Maria Argimon, i d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge. Polítics i víctimes van intercanviar impressions de manera improvisada al carrer. “Avui no vull parlar. Estic molt indignat. Algun dia sabreu la veritat”, va manifestar als periodistes Javier Martí- nez, pare de Xavi, el nen de tres anys assassinat pel conductor Younes Abouyaaqoub a la Rambla, i que resumia el sentiment de la majoria de les víctimes, que van expressar sentir-se “desemparades” per les administracions, espanyola i catalana, i que insisteixen a la Generalitat que crei una oficina d’atenció a les víctimes del terrorisme, i al Ministeri de l’Interior, que cerqui la majoria de les 345 víctimes, reconegudes des del maig passat per l’Audiencia Nacional, mentre que només ha indemnitzat 77 persones.

Les víctimes lloen la tasca del magistrat Alfonso Guevara, el president del tribunal que va jutjar i condemnar a ’entre 8 a 53 anys de presó tres membres de la cèl·lula, que és va fer famós i va ser durament criticat pel tracte despectiu que donava en el judici als advocats, però amb la sentència ha estat reconegut pel seu treball estricte i per haver fet pujar els colors a la cara tant al jutge instructor com al govern espanyol per no haver fer una atenció i cerca més acurada de les víctimes. La sentència no és ferma i les víctimes ara reconegudes esperen que ni la fiscalia ni l’advocacia de l’Estat presentin recursos per retallar els seus drets.

Iolanda Ortiz i el seu fill Ivan, veïns de Ripoll, d’on eren els joves terroristes, i que van viure l’infern de la Rambla, són dels que ha reconegut ara el tribunal. La seva filla Daniela, per sort sense record d’aquell 17-A , i la mare d’Ortiz no van fallar ahir a l’ofrena floral, per segon any, quan l’Ivan, que llavors tenia 10 anys i que continua amb tractament psicològic, es va veure amb forces de baixar fins allà. “Entenc l’enuig del Javi amb tots els polítics. No han fet l’oficina d’atenció a la víctima. No hem rebut cap trucada de cap responsable. A Ripoll falta empatia i s’ha imposat el silenci... No es permet fer una comissió d’investigació dels atemptats al Congrés per saber la veritat. Sort n’hem tingut de la Uavat”, declarava ferma Ortiz, que aquest any, a més, ha hagut de lluitar contra un càncer.

Una trucada de seguiment per saber el seu estat i una atenció més acurada és el que demanen les víctimes. Per exemple, que en les baixes mèdiques hi consti que és per causa de terrorisme, opció que existeix i que facilita el seu reconeixement posterior. Iolanda Ortiz va rebre l’abraçada d’una parella de l’Argentina que va viure en primera línia l’atemptat i de la qual ahir era el primer cop que se’n sabia res. Com en anys anteriors, algunes de les víctimes duien samarretes blanques amb el lema “Volem saber la veritat”, ja que un grup d’afectats considera que la sentència de maig passat de l’Audiencia Nacional no ha arribat fins al fons.

Robert Manrique, assessor de la unitat d’atenció i valoració a afectats per terrorisme (Uavat) i víctima de l’atemptat d’Hipercor, abraçava una mare i una filla amb llàgrimes de dolor després de dipositar el clavell blanc. La seva feina incansable serà ara poder trobar més víctimes, especialment les reconegudes en la sentència. Davant la rigidesa de l’actual llei de protecció de dades, Manrique reclama al Ministeri de l’Interior, que “almenys localitzi aquestes víctimes reconegudes” i els ofereixi si volen el seu servei. Des del maig passat, amb la resolució, han trobat catorze persones, aclaria.

Miguel López, amb una minusvalidesa física, és una de les víctimes del 17-A que al final han estat reconegudes pel ministeri, i ahir recordava que va ser ell qui es va posar en contacte amb la Uavat per ser atès, ja que no li va trucar cap administració. L’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona han finançat la unitat per cercar víctimes així com per dur l’assistència judicial, compartida amb l’Associació 11-M, que va liderar l’acusació particular d’una setantena de víctimes. López recordava la duresa que un cos d’una altra persona evités que la furgoneta anés contra ell i la seva filla, la qual, tot i haver-ho viscut, no ha estat reconeguda com a víctima. “He vingut cada any. Aquest acte ha de servir perquè no s’oblidi el que va passar i que molta gent ha patit per la mala gestió. Cal un protocol i seguiment de les víctimes de terrorisme”, reclamava López, que hi afegia: “La gestió del ministeri ha estat nefasta.” També explicava que algunes víctimes s’havien estimat més quedar-se a casa després de l’ensurt i la confusió viscuda abans-d’ahir al barri per uns petards. Robert Manrique també confirmava que en la vigília algunes víctimes li havien fet saber que desistien d’anar-hi, tot i haver-ho fet en anterior cerimò- nies, com ara un quiosquer greument ferit.

Primer retorn la Rambla

Les víctimes i els familiars expressaven els seus sentiments i reivindicacions als periodistes i una d’especial va ser Eira, de 25 anys, que va viure aquell terror com a cambrera d’un restaurant proper i que no havia pogut tornar a trepitjar aquesta part de la Rambla des de llavors. Fa quatre anys. “És una experiència personal i vull compartirho amb altres víctimes per ajudarles a superar-ho”, deia Eira, acompanyada d’una advocada i de Sara Bosch, psicòloga i presidenta de la Uavat, que li agafava la mà. La jove recordava quan, després d’hores tancats i amb angoixa, la policia els va dir que marxessin i va haver de tornar a casa a Vilanova en tren sola, i del xoc no va poder i el seu pare la va anar a buscar a mig camí. Eira no ha estat reconeguda com a víctima, ja que en la seva baixa laboral no hi constava com a motiu el terrorisme i perquè ja ha estat donada d’alta, tot i que els processos són lents i les persones poden tornar a recaure, com explicaven les expertes. Juanjo Álvarez, pare de Pedro Álvarez— el jove assassinat el 1992 amb un policia espanyol com a sospitós, un procés tancat judicialment—, també va portar un ram de flors a les víctimes.

Acabat l’acte oficial, a l’inici de la Rambla, l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (Acvot) va demanar més “empatia” a les autoritats en l’acte alternatiu en record del quart aniversari dels atemptats del 17-A. L’entitat va fer una ofrena floral en memòria de les víctimes, juntament amb un minut de silenci. Desenes de persones es van concentrar al punt on es va fer l’homenatge, al qual també van assistir mem bres dels diferents cossos policials, així com representants de partits polítics com PP, Cs i Vox, segons informa l’ACN. L’Acvot va reclamar “memòria i dignitat” per als damnificats i va recordar que els “únics responsables” són els terroristes.

Per la seva part, l’Ajuntament de Cambrils va fer públic ahir un comunicat en el qual fa una crida a treballar des de tots els fronts “per estendre la concòrdia, la dignitat i la tolerància entre les persones”. El consistori també hi reivindica “l’actitud responsable i cívica de la societat” per excloure qualsevol tipus de violència: “Cap tipus de violència no té ni tindrà cabuda a Cambrils ni enlloc si troba una societat madura i unida, que planti cara a totes les agressions a la convivència, i a totes les manifestacions de l’odi posibles” 

Opinió:

La noticia parla de la Eira, una jove de 25 anys que trepitjava per primer cop La Rambla despres dels atemptats de 2017. Una mes de les persones ateses per la UAVAT i que, malgrat haver estat denegada la seva solicitud de reconeixement com a víctima pel Ministerio de Interior, ha vist reconeguts als seus drets a traves de la sentencia judicial representada per la UAVAT i als companys de la Asociación 11M Afectados por Terrorismo.

L’Eira portava un escrit que hagues volgut llegir publicament. No ho va poder fer perque la condici innegociable que la UAVAT varem posar al colaborar en el primer aniversari va ser que no haguesin parlaments… i no podem saltar-nos els nostre spropis compromisos, no?

Malgrat tot, l’escrit de l’Eira es aquest i es un plaer fer-lo públic en aquest blog.

 

Vides paral·leles

Experiencia simultània

Unió espontania

Sentiments extrems

Perduren a la meva ment

Al pas del temps

 

Pensaments circulars

Visions irreals

Paralitzen al moviment

Anul·lant al meu present

 

No puc mes, m’en vaig

 

Dolor profund, odi etern, no saber què fer

Desesperació davant la hipocresía institucional

Ràbia contra la injusticia del tribunal

Menyspreu i desconfianza a tot èsser humà

 

Raig de llum

UAVAT

Recolzament emocional

Treball personal intern d’en Robert inspiren al meu progrés

Visita salvadora, agraïment permanent

 

No estàs sola, em repeteixo constantment

 

Quatre anys desprès

Primer acte present

Mateix nom

Diferent perspectiva

Mirada còmplice sonrient

 

Gràcies infinites a totes i tots per dipositar en mi les ganes de viure

Viure feliç

Sense cap llosa que m’impedeixi seguir el meu camí

Ni víctimes ni culpables

Transformar el puny alçat per un bolígraf en mà

 

Nosaltres sabem el què sentim en cada moment

Caigut en l’oblit resorgirem cap al cel

Dono gràcies per aquell moment per avui reunirnos conjuntament

Gràcies a totes i tots per escoltar la meva trencada veu

 

Amb una mà al cor us dic adèu però no fins sempre mès

La lluita continua día rere día

Totes i cada un de nosaltres anem un pas per endavant

Pel simple fet de buscar la justicia social

 

No obstant, no podem oblidar que nigú ens vindrà a salvarçmés que nosaltres mateixos en els moments de màxima soledad

Es dur però si “algo” he aprés es que val la pena

La balança s’equilibrará i l’escenari s’aclarirá

I juntes caminarem en llibertat

 

Moltes gràcies de tot cor per invertir el vostre valuós temps en escoltar la meva pròpia experiencia. Em sento molt afortunada per poder-vos mirar a la cara aquí i ara. Es un regal seguir viua i no tinc cap motiu per no ser feliç. Espero i desitjo que cadascú pugui fer la seva lectura extraient el quu cregui que li anirá bé. No vull tenir raó ni reconeixement extren perquè, per sort, ja tinc al meu. Una abraçada a totes les persones que d’una manera o altre ens hem vist afectades.

Gràcies.

Ggràcies per la vostre atenció.

Eira