17 agosto 2021 (16.08.21)
El focus del 17-A se centra en les víctimes, lluny de teories conspiradores
El consellewr d’Interior evita alimentar polèmiques entorn del CNI i treballa per crear l’oficina per als afectats, que demanen investigar però celebren que la resolució reconegui el dolor psíquic
Un minut de silenci i una ofrena floral al memorial de la Rambla de la capital catalana, sense discursos. Així commemorarán demà les víctimes i les autoritats els atemptats de Barcelona i Cambrils, que van causar fa quatre anys la mort de 16 persones i van afectar una llarga llista de més de 300 víctimes entre ferits i familiars. L’horror va obrir nombrosos debats sobre convivencia, terrorisme gihadista, actuacions policials i fins i tot va generar una agra politització pel paper dels serveis d’inteligència espanyols, el CNI, en relació amb l?imam de Ripoll, Es-Satty, mort en una explosió a Alcanar prèvia als atemptats.
Pel que fa a tot aquest impacte, el nou conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, centra la mirada en la seguretat i la solidaritat amb les víctimes i evita la polèmica política: “Els Mossos van donar per tancada la investigació que els va demanar el jutge; per tant, és un tema tancat, tret que es trobessin nous indiocis i es demanesin noves investigacions”, afirma en declaracions a El Periódico. Elena avança que está treballant per a la posada en marxa d’una oficina d’atenció a les víctimes del terrorisme a Catalunya, tal i com va acordar el Parlament fa un any.
Colau: “Un desastre absolut”
L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, també en declaracions a aquest diari, se centra en les víctimes i la desatenció: “Se les ha utilitzat políticament, i amb l’atemptat desgraciadament descobrim que la política d’atenció a les víctimes es un desastre absolut i que té molt marge de millota en l’àmbit estatal, i en l’àmbit català no se ha fet absolutament res. L’Ajuntament es l’administració que mes les ha acompanyat”, afirma. I sobre el paper del CNI, afirma: “No entenc la negativa del PSOE a obrir una comissió d’investigació al Congrés per donar explicacions i transparencia; entenc que això genera desconfianza en les víctimes, però tampoc crec en el fet d’alimentar teories de la conspiració con fan alguns liders independentistes de manera irresponsable”.
“Hi va haver una molt bona feina per part dels responsables de seguretat”, afirma el conseller Elena, que remara com ara els Mossos treballen “estretament” amb altres cossos de seguretat de l’Estat i participen en el Centre d’Intel·ligència en Terrorisme i Crim Organitzat (CITCO).
Quim Forn, que liderava la conselleria d’Interior durant els atemptats, fixa avui dues idees, al rememorar el que va pasar: “En aquesta lluita contra el terrorisme internacional és molt important la coordinació i la informació”. Preguntat sobre la relació del CNI amb Es-Satty, cap del grup terrorista, espera que “es pugui acabar de saber; això no ha funcionat bé i es criticable”. Forn afirma que la informació que tenien els Mossos era mínima, en relació amb una comunicació de la policia belga als agents catalans sobre el perfil de l’imam.
Grups polítics com JxCat i ERC continuen reclamant que s’investigui, però amb tons diferents. Des d’ERC remarquen dues vies prioritàries: la formació, sensibilització i educació i, sí, la crítica al CNI per falta de transparencia. En tot cas, a Ezquerra tampoc volen “contribuir a teories de la conspiració, sinò aresoldre incògnites”. Aurora Madaula, diputada de JxCat, afirma: “La sentència recent [que va cpndemnar als tres col·laboradors que no van morir a Alcanar ni van ser abatuts posteriorment] no s’ha fet be”. Madaula está convençuda que queden coses per saber i suggereix que Es-Satty era un agent doble.
Es-Satty i la investigació
I qui va encara més enllà es l’advocat de una de les víctimes. Jaume Alonso-Cuevillas, que continua posant en duote que l’imam morís en l’explosió a Alcanar. “Tenim seriosos duotes que estigui veritablement mort”, sosté, malgrat que els Mossos i la fiscalía no en tenen cap dubte i disposen de proves d’ADN.
La delegada del Govern central a Catalunya, Teresa Cunillera, fuig del factor CNI i opina: “La justicia ha fet bé la seva feina, és la culminació d’una feina dels cossos policials molt intensa; tinc confianza en tots, anem millorant molt aquesta feina conjunta i de col·laboració i, si es pot fer millor, segur que ho faran; anem posant les bases perquè no torni a passar i a la mínima sospita estiguem activats”.
Una font coneixedora de la cesio de la comisió de secrets oficials del Congrés el amrç del 2018, en que el director del CNI, Félix Sanz Roldán, va informar sobre la investigació, afirma que aquell día Roldán va ser clar: el perfil de l’imam era d’un traficant menor i va deixar de ser confident el 2014. A això cal afegir el que va publicar El Periódico fa dos anys: el cervell que va dissenyar els atacs amb qué els terroristes volien colpejar la capital catalana no era Es-Satty, que era “en una ciutat del centre d’Europa” en aquell moment.
“Queden moltes víctimes per conèixer”
Robert Manrique, en nom de la Unitat de Atenció i Valoració d’Afectats per Terrorisme (UAVAT), es queixa que el punt feble ha sigue, precisament, les víctimes. Insisteix en la feina que queda per fer: contactar amb desenes de persones de les quals només se sap el nom. Son 338.
Manrique es felicita per la sentència, però confirma que hi haurá recurs. Exigeix la creació de l’oficina d’atenció als afectats, que es va obrir el 2010 però només durant uns mesos. L’UAVAT existeix precisament per cobrir aquest buit. Javier Martínez, que va perdre un fill de tres anys, afirma: “L’única cosa positiva de la sentència és que el jutge ha dit que les víctimes estan mal ateses”. Lamenta que no tenen “ni un telèfon al qual trucar” i continua pagant l’atenció psicològica quan la seva filla es desperta amb malsons. Ell encara no ha pogut tornar a treballar.
No hay comentarios:
Publicar un comentario