18 agost 2021
Un silenci colpidor presideix el record a les víctimes del 17-A
El silenci. El silenci en La Rambla. Un silenci profund, commovedor. El de fa quatre anys, quan l’horror es va clavar al cor de la capital catalana. El silenci d’ahir en aquest mateix lloc, per honrar a les víctimes. Setze morts i més de tres-centes persones afectades. Per a retre’ls homenatge, les prò- pies víctimes van ser les úniques protagonistes, també en silenci, sense discursos, en un minut de silenci emmarcat pel Cant dels Ocells, interpretat en directe. Darrere d’elles, les autoritats. I també tots els equips policials, sanitaris i psicològics que també van formar part de l’operatiu que es va desplegar després del desastre.
En l’acte d’ahir, en el Pla de l’Os de La Rambla, els familiars, amb la mirada perduda i llàgrimes als ulls, van aguantar el tràngol de reviure l’experiència. Després del minut de silenci, van dipositar clavells blancs i rams de flors en tres grans gerros. Tot sempre en silenci. Després ho van fer tots els representants institucionals: el president Pere Aragonès, la presidenta del Parlament, Laura Borràs, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, aquesta vegada braç a braç.
Les víctimes presents eren només una petita part de tots els damnificats. Ho sap bé Robert Manrique, portaveu de la Unitat d’atenció i valoració d’afectats per terrorisme (UAVAT): hi ha desenes de nacionalitats diferents i maneres diferents de digerir el malson. Denunciant, recorrent contra la sentència del passat mes de maig. O simplement oblidant i desapareixent dels focus i de la batalla judicial.
«Volem saber la veritat»
Entre les primeres, Javier Martínez, el pare de Xavi, un nen de tres anys assassinat aquell dia. Martínez va acudir a l’acte d’ahir al costat de la seva família. Hi havia samarretes blanques amb la imatge de Xavi i la frase: «Volem saber la veritat» (»Volem saber la veritat»). I és que en Martínez es conjumina el dolor insuportable i una ànsia insaciable per anar més enllà de les versions policials i judicials del succeït.
Pel que fa al dolor, Martínez parla a borbollons: «Estic bé, intent recuperar-me, em costa treballar, fer coses, tinc l’obligació de tirar endavant, estic molt tocat, això no s’oblida mai, que te’l assassinin no es pot assumir, perquè es tracta d’un grup terrorista que està a tot el món, contra qui focalitzes?».
L’oficina pendent
I respecte a la recerca dels fets, ell forma part de les famílies que presentaran recurs després de la recent sentència condemnatòria respecte a tres dels joves.
Javier sent una profunda angoixa perquè es mostra convençut que la veritat està encara pendent de conèixer-se. Parla, també a borbollons, de documents suposadament esclaridors procedents de l’advocat de Villarejo, del paper dels serveis secrets en l’explosió d’Alcanar, que no es va evitar l’atemptat, que feia falta arribar al nivell 5 d’alerta perquè pogués entrar l’exèrcit a Catalunya abans del 1-O… Però sobretot parla de la seva solitud. I que quan la seva filla es desperta de matinada amb somnis pel succe- ït, no té ni un telèfon de suport.
Mentre no arriba la promesa oficina institucional d’atenció a les víctimes, qui atén en bona part més de 200 persones colpejades és la UAVAT. Amb la solidaritat d’altres associacions, com la de víctimes del 11-M. D’aquesta entitat procedeix una de les ofrenes florals que va presidir l’acte d’ahir en La Rambla, enmig d’un colpidor i respectuós silenci.
Homenatge a Cambrils
L’Ajuntament de Cambrils va fer una crida a treballar des de tots els fronts «per estendre la concòrdia, la dignitat i la tolerància entre les persones», en un manifest fet públic ahir per commemorar el quart aniversari dels atemptats en aquella localitat. El consistori també reivindica «l’actitud responsable i cívica de la societat per excloure qualsevol tipus de violència».
No hay comentarios:
Publicar un comentario