La relació d'en Robert amb les administracions ha estat, sempre, molt correcta. Mentre altres víctimes es dediquen a insultar i menysprear a altres víctimes o a membres de la classe política o periodística fins i tot amenaçant amb querelles i denuncies que desprès queden en no res, en Robert mai ha caigut en aquest parany i sempre ha estat una persona amb molt caràcter però sempre respectuós, posant per davant de les seves pròpies opinions els interessos del col·lectiu al que sempre ha representat. Tant de bó d’altres tinguessin un quart de la categoria moral i humana que te l’AMIC Robert.
 |
| David Bisbal, Robert Manrique, Jose Manuel Rodriguez Uribes y Gregorio Peces Barba |
Una nova mostra de això la trobem en la reunió que va mantenir el 10 de març de 2005 a Madrid, juntament amb el membre de la Junta Directiva David Bisbal, amb en Gregorio Peces-Barba i Jose Manuel Rodriguez Uribes. En Robert sempre ha explicat que aquella reunió era la darrera oportunitat per continuar la assistència de moltes víctimes que estava localitzant en els últims mesos però que, a conseqüència dels anomenats “plaços de sol·licitud”, es podien quedar sense veure reconeguts els seus drets. Un cop presentada la proposta, en Gregorio Peces-Barba va sortir de la sala i tot just el dia següent el “Consejo de Ministros” aprovava una norma per la que quedava ampliat en sis mesos mes el plaç de presentació de sol·licituds per les noves víctimes que se estaven trobant en els darrers temps. En Robert sempre s’ha preguntat on va anar o a qui va trucar en Peces-Barba en aquells deu minuts. Quantes víctimes s’han apropiat dels mèrits en lloc de agrair aquesta gestió en Robert Manrique i a Gregorio Peces-Barba?
No hay comentarios:
Publicar un comentario