13 febrero 2003 Regió 7

13 febrero 2003

El diari “Regió7”, a través de la crònica del nostre company Joan Piqué ens informava de les conseqüències de un atemptat succeït al 1999 i pel que en Robert tenia un tossut interès de tirar endavant amb les investigacions. Aquesta es la informació presentada el 13 de febrer de 2003.

El cas del manresà mort per una explosió a Salou continua sent un misteri, 4 anys després

El manresà Juan Manuel Sarmiento Somoza, de 63 anys, va morir el 13 de febrer del 1999 com a conseqüència de l’explosió d’un artefacte a la platja de Salou. Avui, quatre anys després, el cas continua ple d’incògnites. Des del punt de vista judicial,, no s’han fet avenços ni hi ha informació de l’autoria del succés, mentre que la família continua esperant que el ministeri d’Interior reconegui la acció com a atemptat terrorista, cosa que no ha fet perquè no va ser reivindicada per cap organització.

Sarmiento, de 63 anys, feia dos mesos que residia a Manresa, on s’havia traslladat des de Sant Jordi de Cercs. El cas de l’explosió que va costar-li la vida de seguida va convertir-se en un misteri, ja que els investigadors van descartar que una banda armada hagués col·locat l’explosiu i enviés als anònims que van arribar al Patronat de Turisme per exigir el pagament de 100 milions de pessetes sota l’amenaça d’una campanya de bombes contra interessos turístics. Només un jove periodista tarragoní va ser detingut com a presumpte autor de l’enviament dels anònims, però va ser posat el llibertat sota fiança. Des d‘aleshores “judicialment el tema està paralitzat”, segons va explicar ahir Vicente Navarro, advocat de l’Associació de Víctimes del Terrorisme, que porta el cas de la família manresana.

Navarro també afirma que el ministeri d’Interior continua sense reconèixer Sarmiento com a víctima del terrorisme, pel fet que l’executiu considera que no va ser una banda armada la que va col·locar la bomba. Segons explica l’advocat, la sol·licitud va ser denegada pel govern, decisió contra la qual s’ha presentat un recurs que continua pendent. Per a Navarro, el no reconeixement no té sentit, ja que “el Codi Penal no parla d’ETA ni de GRAPO, no exclou que una acció efectuada per algú que no sigui d’aquestes organitzacions pugui ser considerada terrorisme”. Per la  seva banda, el delegat d’AVT a Catalunya, Robert Manrique, ha explicat que recentment ha mantingut converses amb diversos partits, bàsicament CiU i PP, als quals s’ha presentat una llista de víctimes d’accions terroristes no reivindicades. Ser reconegut com a víctima del terrorisme permet tenir accés, per llei, a indemnitzacions, pensions i també a tractament psicològic.

La família del manresà mort sí que ha rebut el suport d’AVT. Segons Manrique, “per a nosaltres és exactament igual una víctima de l’atemptat d’Hipercor que el de una bomba no reivindicada”.

La vídua de Sarmiento, Càndida Lasbats, ha explicat que la família lamenta el poc suport de les institucions i el que els sap mes greu són “les barbaritats que es van dir els primers dies”, quan es va especular sobre la possibilitat ,després totalment desmentida, que la víctima estigués manipulant l’artefacte quan li va esclatar.