27 junio 2003 (aprox.) Diari d'Horta-Guinardó

27 junio 2003 (aprox.)

I la companya María Dolors Beltrán publicava dos apartats de la mateix noticia en el diari de “Horta-Guinardó”. Val a dir que, un cop mes, la premsa mes local o fins i tot municipal, realitzaven excel·lents treballs de informació periodística.

Barcelona inaugura el monument a les víctimes del terrorisme

La ciutat compta des del 26 de juny amb un monument en record de les víctimes del terrorisme. Es troba instal·lat a la confluència del passeig Fabra i Puig, Rio de Janeiro i avinguda Meridiana, molt a prop del centre comercial Hipercor, on ETA va fer esclatar el 19 de juny de 1987 un cotxe bomba que va provocar 21 morts i 45 ferits. L’alcalde de Barcelona, Joan Clos, va destacar que la ciutat erigia aquest monument “per ser un testimoni permanent del record  i homenatge a les víctimes del terrorisme, perquè no podem ni hem d’oblidar”. Robert Manrique, president de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes, i víctima de l’atemptat d’Hipercor, es va preguntar “per què mai cap víctima s’ha pres la justícia per la seva pròpia mà. Cap del centenar de vídues, vidus, orfes, ferits, invàlids i cap dels nostres familiars hem tirat pel carrer del mig”. El representant de l’ACVOT va destacar també que Catalunya “és el país on han actuat mes grups armats diferents. ETA, els Grapo, Terra Lliure, diversos grups d’ultradreta, islàmics... per tot això, avui les víctimes de tot tipus de terrorisme agraïm que tants anys de pacient espera acabin amb la inauguració d’aquest monument”.

A l’acte també van acudir el regidor de Cultura Ferrán Mascarell, Imma Mayol (ICV), Ignasi Fina (EuiA), Joan Puigdollers (CiU) i Jordi Cornet (PP). El monument, denominat Tall Irregular Progression, va ser encarregat a l’artista Sol LeWitt i té una alçada de dotze metres. El pressupost aproximat ha estat de 218.000 euros.

“Les víctimes del terrorisme patim l’oblit de les administracions”

Manrique es queixa que només es compti amb les víctimes en actes puntuals  

Roberto Manrique té 40 anys. Fa setze, un atemptat va canviar-li la vida. El 19 de juny de 1987, ETA cometia l’atemptat més greu de la seva historia, fent esclatar un cotxe a l’aparcament d’un gran magatzem a Barcelona. 21 morts i 45 ferits. Manrique va decidir dedicar-se a lluitar pels drets de totes les víctimes de tots els atacs terroristes. Està decebut de la política i dels polítics. A finals de juny, coincidint amb el 16è aniversari de l’atemptat es va inaugurar el monument a les víctimes del terrorisme. El seu crit es unànime: “No estem tots. Ens falten mil”. Ara l’Associació de Víctimes del Terrorisme, fundada l’any 1991, canvia de nom i es converteix en l’ACVOT (Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes). Més de 500 famílies en formen part.

Pregunta: A què respon aquest canvi de denominació?
         Resposta: Han hagut problemes amb la l’Estat i amb la nostra Fundació de Víctimes del Terrorisme, fundada l’any 1991. Hem hagut de canviar de nom obligatòriament. Fins ara les nostres activitats i el local el pagava Madrid, però des de febrer han tallat totes les subvencions, cosa que significa que cada delegació s’ha de buscar la vida.

P: El noto enfadat amb la fundació de Madrid.

R: Estic decebut. Quan hi ha un atemptat, tot és suport, però després de tres dies, què passa? Nosaltres hem elaborat enquestes entre els nostres socis i qualifiquen la labor de les administracions de pèssima i tenen la sensació que els han volgut utilitzar i manipular.

P: Això vol dir que no han rebut el suport necessari de les administracions?

R: El suport es simplement mediàtic. Se’n recorden de nosaltres quan hi ha un atemptat, però després quedem en un segon terme si no és que la víctima sigui un representant d’un partit polític en concret, PP o PSOE. I encara i així hi ha diferències, perquè des de el meu punt de vista no és tan important l’atemptat Miguel Angel Blanco o Ernest Lluch, com pot ser els atemptats a Sant Adrià o terrassa. I si baixem el nivell, els atemptats comesos pel Grapo ja no son tan importants.

P: Què s’entén per víctimes del terrorisme?

R: La llei diu que per ser víctima del terrorisme s’ha de haver patit danys físics o psíquics derivats d’accions fetes per persona o persones integrades en bandes o grups armats o que intentin alterar la pau i seguretat ciutadana. Això vol dir que com que Hipercor va ser reivindicat per ETA, això es un atemptat. Però si enlloc de la reivindicació, dues persones estiguessin cabrejadas amb mi perquè els vaig vendre carn podrida a Hipercor i decidissin posar una bomba sota els meus peus, això no seria un atemptat. En els últims dos anys han hagut més de 200 explosions als caixers i les víctimes que enganxa traient diners o dormint a dins no són víctimes del terrorisme per a l’Estat.

P: Quines subvencions rebeu?

R: Ara mateix cap. Ens hem de buscar la vida. Ara qui vol donar suport a les víctimes ho fa a la Fundación Víctimas del Terrorismo perquè li desgrava i perquè representa una imatge. La Fundación després reparteix com creu convenient. A la Fundación Miguel Angel Blanco li donen 144.000 euros i per l’Associació, 36.000. I com que estem auditats, no els podem cobrar fins que no es facin les auditories. Així funcionen les coses. 

P: Al juny es va commemorar el 16è aniversari de l’atemptat d’Hipercor. Encara hi ha judici?

R: El primer judici va ser a l’any 1989 on es va condemnar a Domingo Troitiño i Mercedes Ernaga a 794 anys de presó. Santiago Caride, conductor del cotxe, i Santi Potros, cervell de l’operació, han de rendir comptes a la justícia, cosa que s’està fent ara entre finals de juny i començaments de juliol. Però els primers ja quasi poden estar al carrer. No comprenc aquestes coses.

P: I els mitjans, quin ha estat el seu parer?

         R: S’han interessat en moments puntuals. Jo col·laboro amb molts d’ells però sempre passa el mateix. Qui va a les tertúlies: el Fabià Estapé, perquè era amic d’Ernest Lluch, la germana de Gregorio Ordóñez... i per què no es convida a la vídua d’un policia que, amb cinc orfes, us expliqui la seva vida després del seu atemptat? Arribo a la conclusió de que la nostra opinió no interessa.

P: Hi ha oblit per part de les administracions?

R: Absolutament. Quan tenen un problema, les víctimes no truquen a les administracions, sinó a nosaltres. Per posar un exemple: quants polítics ha volgut contactar amb la nostra associació? Només dos: García Damborenea i Ernest Lluch, però ningú més. Estic esperant que ens truquin des de serveis socials de l’Ajuntament. L’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes no fa política i, es clar, així anem.