24 febrer 2023 (22.03.23)
Parlament Jesús Sánchez Tenedor (historiador)
L’anomenat Cas Scala o l’incendi al teatre Scala va ser més que un cas o un incendi. Va ser un atemptat. I allò més essencial no és qui ho va cometre (que també) sinò el reconeixement que institucionalment i com a societat hem donat als que van patir la violència política, en forma de mort, de ferides emocionals insuportables o de presons inhumanes. Una violència no oblidem pas, en molts casos perpetrada des de les clavegueres de l’Estat.
El reconeixement com a víctimes de terrorisme va trigar 20 anys en produir-se (el 1998). I un acte de memòria tan esperat com el d’avui ha trigat 45 anys en fer-se realitat. La història demostra que les clavegueres policials van intervenir en l’atemptat i va servir per perjudicar notablement una part molt combativa de dissidència política com era la CNT. Però la història també diu que fa 45 anys la pensió d’una de les vídues no passava de les 18.000 pesetes.
La història d’una persona també pot explicar coses que la història oficial nega o amaga. Seria bo deixar de banda les trinxeres ideològiques i preguntar-nos perquè dimonis continua sent tan feixuc realitzar un acte de simple humanitat com el d’avui?
Voldria destacar la titànica tasca que molts historiadors i arxivers fem mirant de posar llum a la foscor. Voldria denunciar l’estat de molts arxius sense personal qualificat, amb lligalls al costat de tubs de condensació, amb lleis de memòria insuficients, amb lleis de transparència que quan la veritat les necessita ni estan ni se les espera. Volem arxius oberts, volem destapar secrets oficials. Prou ja d’interferències.
Però sobretot , voldria agrair la generositat de les famílies dels treballadors morts que m’han prestat el seu temps i els seus records i testimonis clau per bastir una recerca d’uns fets, un context i un temps difícil, la Transició, de la qual no sabem de la misa ni la meitat. De moment, de lo poc que sabem ho hem d’agrair a l’amic Robert Manrique i el seu equip de la Unitat d’Atenció a les víctimes també titànics per la seva fe en ajudar-les de forma incondicional.
Gràcies al consistori, al regidor Jordi Rabassa per posar damunt la taula aquest reconeixement que és de justícia.
Pel Bernabé, el Juan, el Ramón i el Diego.
Moltes gràcies
No hay comentarios:
Publicar un comentario