31 Gener 2023 (29.01.23) (7) El 9 Nou

 

31 Gener 2023 (29.01.23) 

 

Homenatge de Pep Musté i Teresa Putellas

Unes 200 persones van participar a l’acte de reconeixement a la seva lluita política i social

Enmig de planter, alls i cebes, Teresa Putellas i Pep Musté van tornar a la parada de la plaça Major de Vic aquest diumenge. En aquesta ocasió, van fer-ho a dalt d’un escenari i en qualitat d’homenatjats. Van reconèixer-los la trajectòria política i social i el compromís amb l’alliberament nacional, el feminisme i altres lluites socials.

Musté va ser detingut el 1992 en el marc de l’operació Garzón considerat com un dels líders de Terra Lliure. Va ser condemnat a més de 100 anys de presó per delictes de terrorisme. Va estar quatre anys a la presó i després va ser indultat. Aquest episodi, en el qual va patir tortures, va marcar-lo a ell i la seva parella, Teresa Putellas, que durant més de 40 anys no han deixat de militar en l’independentisme i fer activisme.

Així els ho van reconèixer les diverses veus que van passar per l’escenari. Des del Grup de Dones d’Osona, el Moviment de Defensa de la Terra, els represaliats del 92, els pares de Guillem Agulló o exmembres del Casal Independentista Manel Viusà. Tots ells van destacar que Musté i Putellas encarnaven la constància, resistència i resiliència, així com també que van ser “els primers referents, uns pares polítics” o “aquells que hi eren quan encara no érem majoria [independentista]”. “Gràcies per no fer mai ni un pas enrere”, els dedicaven.

Després de tots els parlaments va ser el torn de Musté i Putellas, que van fer mil i un agraïments a tots aquells que els havien ajudat. Ell, que “no és gaire de parlar davant del públic”, va agafar-se l’homenatge com un acte “de memòria històrica”. “L’independentisme és el maldecap més gros que té l’Estat i no sap com sortir-se’n sense repressió”, deia Musté, que va fer una crida a “perdre la por i ser conseqüents amb la lluita que van començar moltes persones anònimes”.

Per la seva banda, Putellas va aprofitar per “homenatjar a tots els familiars dels represaliats, detinguts i empresonats”. “A Catalunya sempre n’hi ha hagut i poques vegades se’ns recorda.” També va relatar fil per randa què havia de fer per anar a visitar-lo a la presó. Baixava amb cotxe a Vic, agafava el tren fins a Arc de Triomf a Barcelona i després n’agafava un altre cap a Madrid. Des d’allà anava fins a la presó d’Alcalá de Henares per fer una visita de 45 minuts. Un cop acabada, pujava a un taxi cap a Guadalajara per agafar un altre tren cap a Barcelona i després un altre cap a Vic. “No vaig fallar mai. Cap setmana. Ni a Madrid ni al mercat”, subratllava. En aquella parada de mercat, diumenge representada a dalt de l’escenari, hi tenia “un pot al taulell amb una foto d’en Pep” per recollir diners que li servien per anar a Madrid.

Opinió:

Que es faci un homenatge a algú que defensa els seus ideals seria correcte si la defensa fos dins dels paràmetres de la convivencia però si aquest algú ha estat condemnat per cometre un atemptat amb el resultat de prop de 60 persones afectades (entre elles més de 20 ferits, una d'elles amb invalidesa absoluta), fer-li un homenatge no es una bona idea.

Sincerament, estic segur que hi ha molta gent de bona fé que desconeixia aquesta circumstància... i quedi molt clar que la independència es una opció que es pot defensar, però mai utilitzant mètodes tan sinistres com el fet de dipositar un artefacte explosiu a les portes d'una oficina de treball... recordem, carrer Argimón en el barri d'Horta al 25 de maig de 1992...