25 maig 2017
30 passes
Si l’atemptat d’Hipercor de
1987 (del qual estem a punt de commemorar el 30è aniversari), amb vint-i-una víctimes
mortals, és amb la bomba del Liceu de 1893, amb vint morts, dels pitjors patits
a Catalunya, la primera víctima mortal en un atemptat terrorista en terres
catalanes va ser a La sagrera. Tot això és si les comptem amb temps modrens,
perquè en època del pistolerisme dels anys vint, o en tenps dels maquis, el
nostre barri també va ser escena d’algunes històries tràgiques.
A La Sagrera , al carrer Gran de
La sagrera 40-42, gairebè a tocar amb el començament del carrer de Berenguer de
Palou, existia un edifici antic que la gent del barri anomenàvem Les Cèdules, perquè antigament s’expedien
les Cèdules d’Identitat, precursores del DNI actual, creat l’any 1944 i
implantat el 1951.
Aquest edifici, avui
enderrocat, va passar a mans de la Diputació Provincial
de barcelona, la qual es va destinar a recpatació d’arbitris (un tipus d’impost)
i allà es pagaven tributs diversos, des de el de tinença d’un receptor de ràdio
o de televisió (gairebè oblidat per tothom), el d’arbres per als propietaris
forestals. Tot això fins que, arran de l’orenament tributari d’una anys desprès,
la gestió va recaure en la
Generalitat o en d’altres organismes, tot i que avui encara existeix
un departament hereu, l’Oficina de Gestió Tributària de la Diputació.
El 7 de març de 1971 era
diumenge, i sobre dos quarts de vuit del matí, el guàrdia civil Dionisio Medina
Serrano es dirigia a casaseva després de sortir del servei de vigilància que
havia fet durant la nit a la veïna estació de Mercaderies de La Sagrera , la qual, en rebre
materials procedents de l’estranger, tenia consideració de duana i la competència
de la seva vigilància corresponia a la guàrdia civil.
Sembla que Dionisio Medina va
veure un paquet sospitós, o potser hania advertit la presència d’alguna persona
sospitosa, perquè va desenfundar la seva pistola, però l’explosió del paquet de
cop i volta el llençà a més de vint metres de distància i li va causar la mort.
L’explosió es va escoltar des de la benzinera del Clot. Els estralls foren
quantiosos, tant per l’enderroc d’una part de la paret, como per la destrossa
total dels mobles de la dependència.
Dionisio Medina Serrano, nascut
a Priego de Córdoba (Córdova), estava casat i tenia una filla petita. Els
autors de l’atemptat pertenyien al FAC (Front
d’Alliberament de Catalunya), una organització fundada el 1969 i extingida
en 1977. Aquest grup va fer el primer atemptat a Ràdio Nacional d’Espanya al
passeig de Gràcia, a l’octubre de 1970 i també va atemptar contra La Vanguardia , les vies de
tren de la Plaça
de les Glòries o alguna caserna de la guàrdia civil. Va tenir les primeres
detencions el maig de 1972 i alguns dels seus membres van acabar en grups
anarquistes internacionals, a frec amb la delinqüència comú.
Opinió:
Es un plaer trobar informació
històrica sobre atemptats succeïts a Catalunya i dels que no es parla gairebé
mai i que fins i tot no son recordarts ni tan sols pels organismes o
col·lectius dels que s’esperaría més interès o una especialització en la matèria.
I a mes a mes, veure que la
investigació presentada per un
excel·lent historiador com en Joan Pallarés-Personat coincideix amb la que vaig
presentar al 2010 en el meu estudi sobre terrorisme a Catalunya mostre que, des
de diferents vesants, la veritat es la que es i els fets son els que son.
Agraeix-ho en Joan Pallarés-Personat l’interés mostrat per recordar fets que,
malgrat ser desconeguts en la memòria col·lectiva, mereixen ser recordats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario