18 març 2024 Cadena SER (opinión)

18 març 2024 

 

Què saben els adolescents de l'11M?

Els alumnes que ara fan secundària o batxillerat no havien nascut l'any que es va registrar a Madrid la massacre terrorista en què van morir 193 persones i gairebé 2.000 van resultar ferides. I la majoria no n'ha parlat mai a clase

La Xènia explica que la primera vegada que va sentir a parlar de l'11M va ser quan el seu pare li va posar al cotxe una cançó del grup La Oreja de Van Gogh, que es titula Onze de març i que parla de dos joves que viatjaven en un dels trens que van explotar a Madrid. El seu pare va aprofitar l'ocasió per explicar-li el que havia passat. "I és tot el que sé d'aquest episodi"- explica alhora que confirma que a l'escola no n'han parlat mai "tot i que seria súper fer-ho". En Guillem també té algunes nocions del que va passar perquè la seva mare li ha explicat. Altres estudiants, com en Dani o l'Ainhoa confirmen que tenen un coneixement molt superficial dels atemptats i que mai n'han parlat a l'institut.

El currículum és massa dens

Diferents professors que imparteixen l'assignatura d'història a alumnes de secundària i de batxillerat confirmen la mancança, tot i que subratllen que el problema no és nou. "El currículum d'història és molt dens i com que s'aborda cronològicament", per tot el que queda més a prop del moment actual "no hi ha temps", explica la professora Reyes del Amor. Els actuals estudiants poques vegades arriben a parlar de la Transició o de la incorporació d'Espanya a la Unió Europa, de la mateixa manera que els seus pares difícilment passaven de la Guerra Civil. Coincideixen amb ella altres col·legues com el Sergi Padilla que fa classe a l'escola Servator de Sabadell o en David Martínez Fiol, professor i investigador del Centre d'Estudis sobre Dictadures i Democràcies de la Universitat Autònoma de Barcelona, que remarquen que tal com està dissenyat el currículum, l'època contemporània només s'aborda en l'educació obligatòria entre finals de tercer i quart de l'ESO i amb tres hores de classe a la setmana és difícil arribar des de la Revolució Francesa fins al moment actual.

Aquests docents coincideixen que la nova llei d'educació, que aposta per un ensenyament més competencial, dona més marge als docents per intentar explicar el passat, partint de fets del present. És el que va fer fa uns dies la Rosanna Lozano, que ha estat professora uns quants anys a l'Institut Montgròs de Sant Pere de Ribes i que ara exerceix a València. Amb els seus alumnes de segon d'ESO estaven treballant l'Edat Mitjana i tocava parlar de la pesta negra. Va decidir donar-los pautes perquè comparessin aquell esdeveniment amb la situació que es va viure durant la pandèmia de la Covid-19. "De seguida es van adonar que també es feien quarantenes. Els vaig preguntar sobre les conseqüències i no els va costar gens lligar-ho amb les seves experiències, com el tancament els va passar factura emocionalment i com després els va tocar reconnectar amb els companys. Si jo els hagués explicat la pesta negra sense res més, hauria passat com un tema més".

En Sergi Padilla confirma l'experiència de la Rosanna. "A la que toques un tema d'actualitat i el vincules amb fets històrics, mostren molt més interès, perquè els resulta molt més proper i fàcil d'entendre". El gran problema -insisteix- és que no hi ha temps per fer això i cobrir tot el temari. La Rosanna, a qui els seus alumnes han demanat parlar de l'11M a classe, remarca també que és més complicat plantejar una sessió així que seguir el llibre de text. "Si tinguéssim temps i suport en forma de formació per fer equips de treball i fer tots aquests projectes, seria més viable". Igualment, la Rosanna ja ha començat a pensar com abordarà el tema, tenint en compte a més, que a la seva classe hi ha alumnes de religió musulmana.

I al final del camí hi ha la selectivitat

Tots els docents coincideixen que un altre dels problemes, especialment al batxillerat és que s'ha de fer tots els temes que després entren a l'examen d'accés a la universitat. En David Martínez Fiol diu que hi ha un xoc entre pedagogia i realitat. "Ningú s'aclareix de quin és l'objectiu final que es pretén, perquè el que no pot ser és que demanin que durant la secundària s'apliquin unes determinades pedagogies competencials, i al final del camí hi hagi un examen memorístic" com continua sent en la majoria de les matèries de les proves PAU.

L'informe de la joventut fet l'any 2020 per l'Institut de la Joventut (INJUVE) va demanar a més de 5000 joves d'entre 15 i 29 anys que citessin algun esdeveniment nacional o internacional dels darrers 30 anys que els semblés significatiu. Només 1400 dels enquestats van citar almenys un. 791 joves en van citar dos. La llista resultant està encapçalada pels atemptats de l'onze de setembre als Estats Units. En segona posició apareixia l'independentisme català i en tercera posició el canvi climàtic. Els atemptats de l'11-M figuren en el setè lloc d'una llista on els joves esmenten l'exhumació de Franco i la Transició, però no la crisi del 2008 o els atemptats jihadistes a la Rambla.

Opinió:

Llegint aquesta informació és quan em queda encara més clara la proposta que s'ha fet arribar a diferents grups polítics des de fa molts anys: la importància de donar a conèixer la realitat en la qual es troben la infinita majoria de persones que hem patit un atemptat.

La importància de tenir un equip de persones amb seny i sense interés en predicaments polítics ni partidistes que puguin fer saber, a qui ho desitgi, aquesta realitat.

És per això que estem a l'espera que es pugui portar a terme un dels projectes que ja fa anys he presentat... la creació d'un Centre Memorial sobre la història del terrorisme. Només cal veure la quantitat de visites que encara tenim en el despatx del qual va ser la UAVAT per part d'estudiants i membres de diferents professions per saber sobre la qüestió.

A veure si finalment els responsables de decidir-ho s'hi posen...