05
maig 2024
Lloret
explica al 'Versió RAC1' com va sobreviure durant vuit dies segrestada dins un
avió: "Hi va haver un moment que la vida em va passar per davant, una mena
de fotografies anant enrere"
A
la matinada del 2 de maig (hora espanyola) del 2011, avui fa exactament 13
anys, l’home més buscat del planeta, Ossama bin Laden, va ser assassinat en una
operació militar protagonitzada pels Navy Seals, les forces especials
nord-americanes.
Hi
ha una dona catalana, Anna Lloret, que el va tenir a pocs centímetres. El 24 de
desembre del 1999 cinc homes armats van segrestar l'avió on viatjava (que
cobria la ruta entre Katmandú i Nova Delhi) i el van desviar l’aeroport de
Kandahar, al sud de l’Afganistan. Allà, ella i els 178 ostatges hi van passar
vuit dies fins que els van alliberar, gràcies, en part, a Bin Laden.
Lloret
ha explicat al Versió RAC1 la història del seu segrest, des de l'inici fins que
els van alliberar. Al principi, tot va anar molt ràpid: "Vaig sentir un
soroll darrere l'avió i veig un senyor amb passamuntanyes i una pistola a la
mà. Va dir que ho llancéssim tot i que poséssim el cap entre les cames, i així
va començar".
Els
segrestadors els van explicar que tenien companys empresonats a l'Índia i que
tot plegat era un moviment per intentar que els alliberessin.
Anna
Lloret va perdre un quilo per dia de segrest
Van
estar-se dins l'avió vuit dies: "Estàvem asseguts, però, tot i això, jo
perdia un quilo al dia", recorda. "Tenia molt coll avall que no
tornaria a casa meva", assegura, "ens deien que ens anirien matant un
a un, era una situació d'indefensió total i absoluta i què fas? Et
tranquil·litzes".
"Hi
havia una noia que es comportava com si no estigués passant res", explica,
"a l'hora d'anar a dormir es posava un pijama, suposo que era la seva
manera de normalitzar la situació", afegeix.
Va
veure passar imatges de la seva vida
Va
haver-hi un dia que un dels segrestadors, en Burger, li va clavar una pistola a
les costelles. "Estava molt nerviós, em va dir que resés", recorda.
"Va ser un moment en què la vida et passa per davant i és cert. És una
mena de fotografies anant enrere, és molt impactant", explica.
Després
de viure una situació com aquesta diu que no pot veure les pel·lícules de
segrestos de la mateixa manera: "Allò d'encarar-se amb els segrestadors...
És tot el contrari, hi ha molta por i no saps què fer".
Bin
Laden tenia cara de bona persona
Mentre
eren a Kandahar, Bin Laden, que no participava en el segrest, però hi va tenir
un rol clau, va demanar que els donessin aigua i menjar: "Ell era
l'encarregat que tot funcionés, va demanar que no ens fessin més mal",
explica.
Va
haver-hi un moment que va voler veure com estaven els ostatges: "El Burger
ens va dir que sobretot no aixequéssim el cap i que no féssim cap soroll. Vam
pensar que era una estratègia per matar-nos a tots". Era tot silenci
absolut, "només se sentien unes passes molt lentes d'algú que
observava", recorda, i reconeix que va mirar-lo: "Vaig veure un
senyor que feia cara de bona persona. Amb una barba no gaire llarga i vestit
com els talibans".
"Bin
Laden ens va protegir. No volia que ens passés res més. Havíem de sortir sans i
estalvis i allà no s'havia de fer més mal a ningú", assegura.
Quan
va tornar a casa va agafar un altre avió cap a Jordània
Quan
els van alliberar no va sentir por: "Vaig sentir una alegria molt
tranquil·la, és un alliberament", tot i que reconeix que hi va haver gent
que per això no se l'acabava de creure: "No ho acabaven d'entendre".
Quan
va arribar a casa, una de les primeres coses que va fer va ser agafar un avió
cap a Jordània: "El meu pensament va ser que no podia haver-hi res que
interrompés la meva llibertat".
Opinió:
Dos qüestions.
Una, va contactar amb el Ministerio de Interior per
tramitar la sol·licitud com a probable víctima del terrorisme?
Dos: alguna entitat d'atenció a víctimes li va suggerir
fer-ho?
Per poder escoltar l'entrevista, aquest es el link:
https://www.rac1.cat/versio/20240502/133670/anna-lloret-catalana-segrestada-alliberada-bin-laden-cara-bona-persona-protegir.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario