05
juny 2024
«El
periodisme no és terrorisme»
La
partida d'escacs que lliura el magistrat conservador Manuel García-Castellón
contra la llei d'Amnistia ha provocat una extensa radiació judicial. Un dels
afectats ha estat Jesús Rodríguez, un veterà periodista de La Directa, que ha
estat imputat per terrorisme arran d'una conversa amb Josep Lluís Alay,
assessor de Carles Puigdemont. L'acusació de l'Audiència Nacional ha provocat
el seu exili a Suïssa. Rodríguez ha rebut aquest dimarts una mostra de
solidaritat des de l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València sota
el lema «periodisme no és terrorisme».
Al
caliu d'aquelles paraules de l'expresident espanyol José María Aznar, d'aquell
«qui puga, que hi faça», Manuel García-Castellón, magistrat de l'Audiència
Nacional, va engegar una mena de partida d'escacs envers la llei d'Amnistia.
Cada decisió del togat semblava atresorar com a objectiu el fracàs d'una
legislació que havia de permetre la investidura com a president espanyol del
socialista Pedro Sánchez. No debades, era l'exigència d'ERC i Junts per
Catalunya per facilitar la continuïtat del líder del PSOE a la Moncloa.
En
aquell estira-i-arronsa entre García-Castellón i el Congrés dels Diputats, en
una reactivació de la causa del Tsunami Democràtic farcida d'ombres, va
haver-hi afectats per l'extensa radiació judicial. Jesús Rodríguez, veterà
periodista de La Directa, n'ha estat un. L'Audiència Nacional va acordar
investigar-lo per un presumpte delicte de terrorisme en conversar amb Josep
Lluís Alay, assessor de Carles Puigdemont, sobre les mobilitzacions que
desenvolupara el Tsunami Democràtic, un moviment de protesta contra la
sentència als líders del procés. L'acusació de García-Castellón ha forçat
Rodríguez a l'exili.
Amb
l'objectiu de visibilitzar la seua causa, recaptar fons per sostenir la vida al
país helvètic i advertir sobre l'estratègia judicial al procediment del Tsunami
Democràtic, el grup de suport al periodista del País Valencià ha organitzat
aquest dimarts un acte solidari a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de
València. «Han obligat un periodista a l'exili per a protegir-se. No pot
haver-hi un País Valencià lliure, ni uns Països Catalans lliures, sense la
llibertat de premsa», ha donat la benvinguda Anna Oliver, presidenta d'Acció
Cultural del País Valencià.
«Jesús
Rodríguez està sent una de les víctimes d'un atac claríssim a la llibertat
d'expressió. Ha marxat a Suïssa per poder continuar exercint com a periodista»,
ha introduït Ester Fayos, periodista de La Directa i encarregada de conduir la
jornada. «La primera vegada que apareix el meu nom a la causa del Tsunami
Democràtic fou en abril del 2023. En un informe de la Guàrdia Civil, publicat
per El Mundo, apareixia que m'havia comunicat amb Josep Lluís Alay, una persona
de l'entorn de Puigdemont. En aquests missatges, surt com li avanço com seran i
quan seran algunes de les manifestacions contra la sentència del procés», ha
explicat Rodríguez per videoconferència.
En
llegir el seu nom a l'informe de la benemèrita, el periodista va posar-se en
contacte amb l'Audiència Nacional per saber si estava imputat. «En aquell
moment, em comuniquen que no estava investigat. Ara bé, tot canviarà després de
les eleccions del 23-J, quan l'aritmètica fa que el PSOE i Sumar inicien amb
Junts per Catalunya i ERC les negociacions per tirar endavant la llei
d'Amnistia. A partir d'aleshores, sorgeixen noves informacions de la causa», ha
exposat. «La causa no comptava amb imputacions finals de nom i cognoms. Només
s'havia establert un relat dels fets per determinar», ha agregat.
«En
setembre i octubre de l'any passat, el jutge pregunta a la Fiscalia sobre quina
és la seva opinió envers el procediment judicial. La Fiscalia diu que no es pot
posar en la carpeta de terrorisme. En aquest moment, l'extrema dreta Vox es
presenta com a acusació popular i s'incorpora a la causa. També ho farà
Dignitat i Justícia, propera a l'extrema dreta, i Societat Civil Catalana», ha
narrat, per arredonir: «Quan s'incorporen al procediment, s'hi demana un
informe a la Guàrdia Civil que canvia el relat dels fets. De fet, condueix al
jutge perquè conclogui que tant Puigdemont com Marta Rovira van ser informats
dels actes del Tsunami Democràtic, i com les protestes són considerades com a
terroristes, ambdós també serien partícips d'aquest delicte».
A
partir d'aleshores, la causa judicial del Tsunami Democràtic pren forma i
abasta desenes i desenes de periodistes, activistes, responsables polítics i
empresaris de l'univers independentista. «És una persecució ideològica», ha
expressat l'exiliat, qui explica per què ha decidit marxar a Ginebra: «Quan
m'adono que el jutjat té la intenció d'instrumentalitzar la causa per rebentar
l'Amnistia, i soc conscient que no hi ha possibilitat de defensar-me
jurídicament, m'exilio. Està molt clar el biaix i la intencionalitat del jutge.
No vull que m'enviïn a presó preventiva per raons polítiques que són
disfressades d'una certa pàtina judicial. No vull perdre la meva llibertat», ha
argumentat.
«Marxo
a Suïssa perquè m'ofereixen protecció, perquè entenen que es tracta d'una causa
política. Ens ofereix unes garanties que altres estats no ens donen. L'exili
dificulta la meva tasca de periodista i té un cost elevat, ja que la vida a
Ginebra és caríssima», ha relatat. I ha puntualitzat: «Suïssa no és només un
país de la banca i dels Rolex, sinó que hi ha una esquerra prou organitzada,
amb moviments socials forts i en tradició de defensa dels drets humans i
fonamentals, els quals ens han ajudat molt a visibilitzar la situació».
Amb
el record de periodistes com ara Xavier Vinader o Pepe Rei a la retina, la
fotoperiodista Eva Máñez ha contraposat: «Hi ha periodistes que es dediquen a
difondre mentides i mai els passa res, mentre n'hi ha altres, com Jesús
Rodríguez, que són represaliats perquè molesten». «Encara recordo quan un dia
de 1999, en mig de Via Laietana, van agafar pel coll a Rodríguez. Era un
policia que va dir-li: 'El pròxim a caure seràs tu'. Ara l'han ascendit a
comissari», ha apuntat el periodista i exdiputat de la CUP, David Fernàndez.
«És un avís de com el poder pot tombar qualsevol persona», ha completat Javier
Mira, professor de Dret Penal de la Universitat de València.
«El
delicte de terrorisme ja no és organitzatiu, sinó polític. Ara està associat a
una interpretació molt oberta envers la subversió de l'ordre constitucional i
d'anar-hi en contra de les institucions. És fruit del pacte entre PP i PSOE del
2015. És ridícul que se singularitze el delicte, ja que una persona no pot
desestabilitzar un estat. És una interpretació excepcional dintre de la Unió
Europea», ha desgranat l'expert. «Són conscients que l'única forma per derrotar
l'aposta per l'independentisme és destrossant l'estat de dret», ha afegit
Fernàndez, qui ha recordat les causes contra l'activista Tamara Carrasco o el
tancament d'Egunkaria, així com les tortures al director, Martxelo Otamendi.
L'objectiu,
segons la fotoperiodista, «és el desgast». «Saben que som febles, que no tenim
diners com altres que paguen grans advocats per alliberar-se de les causes de
Gürtel», ha criticat. «A ETA la fan servir com al Cid, que guanyava batalles
després de mort. Un exemple és l'aparició d'Arnaldo Otegi en la interlocutòria
de la causa de Tsunami Democràtic», ha incorporat Mira. «La voluntat del jutge
és rebentar la llei d'Amnistia. Hi ha una rebel·lió d'una part important del
poder judicial, el qual batalla contra el legislatiu. Hi ha un cop d'estat
blanet amb pàtina jurídica, que es rebel·la contra la decisió de les urnes», ha
completat Rodríguez.
«L'alta
magistratura està tacada per l'aznarisme», ha remarcat Fernàndez, qui ha
denunciat com al sumari hi ha apareix la festa d'aniversari de la seua
companya, l'adreça i el contacte. «També el de la meva mare», ha incidit. «Al
sumari, s'ha bolcat tota la informació personal i les comunicacions dels
investigats. Hi ha transcripcions de converses personals i d'altres polítiques
que no tenen res a veure amb la causa. És fortíssim i més quan tot està en mans
d'un partit com Vox. Com s'arriba fins aquest extrem per part de la Guàrdia
Civil? Com ho permet el jutge? No veu que els agents s'estan extralimitant?»,
ha reforçat Rodríguez. «Tot és clarament il·legal. És un exemple de l'aplicació
del dret penal de l'enemic», ha sintetitzat Mira.
Entre
referències a les ràtzies ordenades en el passat pel magistrat Baltasar Garzón,
al·lusions a la doctrina del «Tot és ETA» i recordatoris a la causa que va
forçar l'adeu de l'exvicepresidenta valenciana Mónica Oltra, Máñez ha girat la
conversa contra la precarietat del periodisme i el record de la tasca de
Vinader o Rei. «Podien fer aquell treball perquè tenien múscul. Fer periodisme
d'investigació és car. I en l'actualitat, tothom busca el clic fàcil. Quan hi
ha gent que fa investigació i bon treball, té el risc d'acabar-hi,
malauradament, en una situació com la de Jesús», ha advertit. «Vinader va ser
el primer periodista exiliat de la democràcia i el més recent és Jesús», ha
tancat Fernàndez per unir dos periodistes incòmodes al poder.
No hay comentarios:
Publicar un comentario