10 setembre 2016 elnacional.cat (opinió)

10 setembre 2016 

Margallo escalfa la Diada: “un atac terrorista se supera, la dissolució d’Espanya, no”

"D'una crisi se surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és absolutament irreversible". Així s'ha expressat aquest dissabte en un míting a Sant Sebastià el ministre d'Afers Exteriors en funcions, José Manuel García-Margallo, un dels membres més actius del Govern de Mariano Rajoy en el combat –verbal i diplomàtic– contra l'anomenat "desafiament secessionista" (català).

Ha estat a menys de 24 hores que, segons totes les previsions, centenars de milers de catalans tornin a sortir al carrer convocats per les organitzacions sobiranistes, l'ANC i Òmnium, per protagonitzar una nova Diada històrica. I amb aquesta, encara que la participació es presumeixi menor –una cosa que fins a l'últim moment no podrà certificar-se– n'hauran estat ja cinc.

El ministre, que ha participat en un acte de la campanya del PP per a les eleccions al Parlament basc del 25 de setembre, ha descarregat tota la seva artilleria verbal contra l'independentisme, encara que, particularment, el català. García-Margallo ha explicat que, des que és ministre, tots els divendres de l'any s'ha reunit "un grup de persones per discutir el desafiament secessionista", en al·lusió a una mena de cèl·lula formada per experts i col·laboradors del ministre que analitzen l'evolució del procés català. Segons el seu parer, aquest és "el desafiament més gran d'Espanya".

"D'una crisi se surt, un atac terrorista se supera, però la dissolució d'Espanya és absolutament irreversible", ha apuntat, al·ludint, a més, en un clar missatge al PSOE i C's –els "partits constitucionalistes"– a la situació de bloqueig de la política espanyola en un mes de setembre d'alt voltatge com el que es prepara a Catalunya.

Nacions Unides

Margallo ha assegurat que un Estat no "ho és perquè els habitants d'un territori diguin que són un Estat", sinó perquè la comunitat internacional el reconeix com a tal. Per això, ha insistit que és "absolutament inimaginable" que al Consell de Seguretat de Nacions Unides sigui reconeguda una declaració unilateral. A més, ha recordat que l'any passat Espanya va aconseguir una declaració "firmada pels 193 països membres" sobre aquest assumpte. Tretze són tretze, el ministre ha advertit, fent referència especialment a Catalunya, que "un territori no té la menor possibilitat de ser Estat" sense l'esmentat reconeixement internacional i que, a més, quedaria fora de la UE, una cosa que es traduiria en "aïllament i pobresa".

No obstant això, i en el que ha estat interpretat com un signe de debilitat manifesta de l'Executiu espanyol, Margallo ha desplegat una intensa activitat diplomática per evitar que els governs europeus i altres instàncies internacionals es mostrin sensibles davant de les reivindicacions del Govern de la Generalitat i els partits independentistes. L'últim moviment del ministre –que se sàpiga– es va produir dilluns, quan va lliurar una carta al Vaticà i al seu homòleg italià per prevenir-los de les conseqüències que Catalunya realitzi una Declaració Unilateral d'Independència.

40 anys més de pau

El ministre (en la imatge amb Alfonso Alonso i diversos candidats del PP basc) s'ha mostrat convençut que el que passi a Euskadi i a Galícia en les eleccions "serà determinant per a Espanya", en clara al·lusió al bloqueig polític existent arran de la fallida investidura de Mariano Rajoy, i que pot portar a la celebració d'unes terceres eleccions generals per Nadal o poc abans.

Mirant cap al PNB i l'eventualitat que el lehendakari i candidat a la reelecció Iñigo Urkullu necessiti el suport dels populars, tampoc no s'ha oblidat dels socialistes, als qui ha cridat a "asseure's en una taula" a discutir "no sobre candidats", sinó sobre mesures per assolir un acord. "Això ens donaria 255 escons i ens permetria fer totes les reformes que són necessàries per fer front als grans desafiaments i tenir uns altres 40 anys de pau, estabilitat, llibertat i progrés com els va portar la Constitució, que no en va es diu la Constitució de la Concòrdia", ha afegit.

Opinió:

Si aquest individu ha dit el que diuen que ha dit, es un impresentable. I ni de bon tros poso en dubte la informació que en Josep Antich ha tret a la llum, però es que després de 29 anys de tractar amb molts imbécils pertenyents a la classe política encara hi han coses que em costen molt de creure. Sincerament, que un ministre sigui tan estùpid e ignorant es difícil d’empassar.

Anem a pams. Si ha dit el que ha dit, el ministre García Margallo es mereix una resposta suficientment raonada i argumentada per part de una víctima que porta 29 anys fent la tasca que hauría de fer el Gobern: assitir a les víctimes del terrorisme anónimes, de las que puc asegurar que un altissim percentage hem apres a viure amb dignitat i saviesa el que ens ha succeït ... peró un altre cosa es que ho haguem pogut superar.

Aquest individu va entrar en política al 1977 quan encara existía l’UCD i en aquest quaranta anys dono per fet que haurá parlat en algún moment amb alguna víctima del terrorisme, potser en els actes en las que estan presents les víctimes que ell mateix o el seu ministeri (o el del seu company de Interior) decideixen que estiguin presents. En el seguiment realitzat sobre aquests actes m’he adonat que la infinita majoría son de un manifest taranna partidista compartit amb el senyor ministre… i per tant, si ha parlat amb alguna de aquestes víctimes que li riuen les gràcies per una sonrient fotografía no crec que li hagin explicat la realitat existent. Però es molt senzill escoltar el que es vol sentir si mentrestant se han rebut indemnitzaciones fonamentades en mentides o pensions vitalicies 20 anys després de dir que s’ha petit un atemptat, si es reben subvencions amb dubtoses justificacions o si es coincideix a la mateixa llista electoral pel Congrés dels Diputats o es viatge constantment a llocs molt llunyans per anar explicant “excuses de mal pagador” que tothom es creura perque “la política es así”.

Peró no crec que aquest ministre, que es el de Exteriors, hagi parlat gaire, per no dir res, amb les víctimes espanyoles de atemptats a l’estranger, amb unes mediocres compensacions económiques, amb un reconeixement legal patètic, amb unes circumstàncies molt complicades per la manca de legislació internacional. Per no parlar de les víctimes anónimes del terrorisme, perque s’ha de ser molt mala persona i tenir molta poca moral per dir que “un atentado se supera” sense conèixer la realitat de la vida de mil·lers de ciutadans que hem patit les conseqüències.

A mi hem fa vergonya que un ministre sigui tan babau i maldestre. Com que ja está en marxa la llei mordassa no diré tot el que penso de la comparació sobre la superació de un atemptat amb la dissolució d’Espanya o en surtir de la crisi. Em nego a caure en el mateix parany, a cometre la mateixa idiotesa que ha comés aquest personatge. Peró no puc obviar que alguns surten molt be de la crisi rebent sobres amb ingents quantitats de diners que provenen de la butxaca de gent que intentem aixecar un pais amb la nostre suor i el nostre esforç. Però es que la comparació política que ha presentat amb sembla repugnant.

Ja no em vull ni plantejar si el ministre sería tan valent per dir-li el que ha dit a una víctima del terrorisme que avui surti pacíficament amb la senyera o  l’estelada al carrer. Però tinc un batec:  hagués dit el mateix en el País Basc mentre era diputat europeu abans d’octubre del 2011?.

Es fastigós utilitzar el dolor aliè per augmentar-lo però malauradament hi ha gent a la que li es indiferent barrejar conceptes si li serveix per aconseguir mes vots.  Serà el senyor ministre tan intel·ligent per entendre el que vull dir? Sortirà alguna associació a dir-li en el senyor ministre que es molt lleig utilitzar els atemptats per fer política?