19 octubre 2021 Ara

19 octubre 2021 

 

Otegi, a les víctimes d'ETA: "Sentim el seu dolor. No s'hauria d'haver produït mai"

El líder abertzale recorda els deu anys de la conferència de pau prèvia al cessament de la violència

L'esquerra independentista basca, EH Bildu i Sortu, ha decidit fer coincidir el desè aniversari del cessament de la violència a Euskadi per transmetre a les víctimes d'ETA el seu "pesar" pel "patiment" que han hagut de sofrir tots aquests anys. Des d'aquest sentiment "sincer" aquest dilluns el coordinador d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, acompanyat del dirigent de Sortu, Arkaitz Rodríguez, han afegit un matís important al que ja havien anat expressant els últims anys, fins i tot presos de la banda terrorista: "Sentim el seu dolor i afirmem que mai s'hauria d'haver produït. A ningú el pot satisfer que tot allò passés, ni que s'hagués prolongat tant en el temps". Així doncs, "mai" s'hauria d'haver produït aquest dolor, un missatge que entronca amb el viratge que fa més de deu anys que va començar a fer l'esquerra abertzale i que avui referma en una Euskadi sense violència.

Al dany generat a les víctimes ja s'hi havia referit Otegi en moltes ocasions. En aquesta línia, el juny de fa dos anys va acceptar la responsabilitat "com a portaveus d'una formació política que entenia que el recurs a la lluita armada era un recurs legítim". Així mateix, el col·lectiu de presos d'ETA, ja el desembre del 2013 en un vídeo enviat al diari Berria, va assumir la legalitat penitenciària, va rebutjar la violència i es va responsabilitzar del "patiment i dany multilateral generat" per les seves accions.

A més de l'important contingut, la data –quan es compleixen 10 anys del cessament de la violència d'ETA–, la forma –una declaració solemne llegida pels màxims dirigents de l'esquerra abertzale– i el marc escollit –el palau donostiarra d'Aiete, icona de les converses de pau del 2011– buscaven que aquesta declaració del 18 d'octubre multipliqués el seu efecte. I per les reaccions suscitades, sembla que ho han aconseguit. En aquest sentit, la presidenta del Col·lectiu de Víctimes del Terrorisme (Covite), Consuelo Ordóñez, ha vist un "salt qualitatiu", tot i que ha reclamat "fets". Per la seva banda, Maria Jauregi, filla de Juan Mari Jauregi, assassinat per ETA, ha subratllat que la declaració expressada per Otegi és "un pas de gegant, a favor de la convivència". D'altra banda, Mari Mar Blanco, germana de Miguel Ángel Blanco, el regidor del PP assassinat amb un tir per l'esquena el 1997, ha recordat que encara no hi ha cap condemna del terrorisme en els comunicats de l'esquerra abertzale.

En la mateixa línia, Rosa Lluch, filla de l'exministre socialista assassinat també per ETA, Ernest Lluch, ha qualificat de "gran pas de l'esquerra abertzale" i ha defensat reconèixer "el dolor i patiment de totes les víctimes". "A mi em serveix aquest compromís. Poc a poc avancem per viure en pau", ha afegit en un segon tuit.

En el pla més polític, fa l'efecte que el PSOE estava esperant el pas fet per EH Bildu, amb el qual manté relacions regulars a Madrid i Nafarroa per a la governabilitat. Un pas obligat per anar superant el llast del passat que impedeix a l'esquerra sobiranista aclarir un futur en el qual totes les aliances puguin ser possibles.

Iniciativa pròpia

L'esquerra abertzale, de nou, ha pres la iniciativa i ha actuat des de la unilateralitat, sense esperar que la resta de partits facin autocrítica de la violència provocada per les forces de seguretat, els grups parapolicials i la guerra bruta exercida per organitzacions com els GAL o el Batallón Vasco Español, per citar-ne algunes. A més de l'al·lusió a les víctimes, la declaració recull altres aspectes com el reconeixement dels compromisos adquirits, l'aposta per les vies exclusivament democràtiques, la qüestió dels presos i l'irresolt conflicte polític.

Transcorreguts deu anys ja des que ETA va anunciar la fi de la seva violència, l'esquerra independentista constata "el compliment íntegre de l'esmentat compromís" i que "la fi de la seva activitat –insisteix– ha sigut total i completa". Entén que s'ha de valorar "la unanimitat amb què ETA va prendre les seves decisions, cosa que ha evitat a posteriori problemes greus com els que s'han produït en altres processos de característiques similars", en clara al·lusió a l'activitat de dissidències armades, i afegeix que "aquells que van apostar de manera decidida, valenta i arriscada per les vies exclusivament pacífiques han collit un èxit rotund i incontestable".

Sobre l'aposta feta en el seu dia per l'independentisme d'esquerres, el text respon als que van sembrar dubtes i afirma: "No hi havia trampa, no es tractava de cap càlcul tàctic. El temps transcorregut posa de manifest l'inequívoc caràcter estratègic de la decisió adoptada", que respon a "profundes conviccions ètiques i polítiques" i és "inamovible i per sempre".

La referència a la qüestió de les víctimes l'acompanya amb una mirada al futur, un cop constatat que "el passat no té remei" i que res del que diguin "pot desfer el dany causat". El que queda ara és "alleujar" el patiment de les víctimes "des del respecte, la consideració i la memòria". "Volem dir-los de cor –remarca la declaració– que sentim enormement el seu patiment i ens comprometem a tractar de mitigar-lo en la mesura de les nostres possibilitats. Sempre ens hi trobaran disposats".

Els governs basc i espanyol celebren el comunicat

El gest de l'esquerra abertzale ha estat ben rebut des de les files dels partits que governen tant Espanya com Euskadi. Després de la primera reunió de la nova executiva del PSOE a la seu del carrer madrileny de Ferraz, l'exlehendakari Patxi López ha valorat positivament les paraules d'Otegi i ha destacat que és una "espècie d'esmena a l'existència" d'ETA. "Valorem que reconeguin el patiment provocat per tants anys de terrorisme", ha afirmat el dirigent basc, i ha rebatut el relat de la dreta. "Sí que serveix", ha remarcat.

També s'ha expressat en una línia similar l'altre partit de la coalició al govern espanyol. La secretària general de Podem i ministra de Drets Socials, Ione Belarra, l'ha qualificat de pas "sense precedents" per a l'esquerra abertzale que cal valorar.

El PNB també ha vist amb bons ulls el gest de l'esquerra abertzale, sobretot perquè reconeguin que el "dolor de les víctimes d'ETA mai s'hauria hagut de produir" i pel fet que es comprometin a "mitigar" el patiment de les víctimes. "Confiem que les seves pròximes actuacions estiguin en consonància amb aquestes paraules", afirmen els jeztales en un comunicat. Ara bé, el PNB també troba llacunes en les paraules d'Otegi i Rodríguez i creu que haurien hagut d'admetre que el "dany" causat per ETA i "el món que li va donar cobertura durant dècades" van ser injustos. Per això, consideren que el pas va en la "bona direcció", però és "insuficient".

Completament oposada és la visió del PP, que no està disposat a acceptar que l'esquerra abertzale hagi canviat d'actitud respecte al terrorisme. S'han encarregat de recordar-ho el seu president, Pablo Casado (abans del comunicat d'Otegi), i el líder del partit al País Basc, Carlos Iturgaiz. Una opinió compartida per Cs. La seva presidenta, Inés Arrimadas, creu que "no hi ha cap novetat" perquè continua sense "condemnar la violència" d’ETA i assegura que la declaració del líder d’EH Bildu suposa "blanquejar" el pacte amb el govern espanyol per als pressupostos de l’Estat.

L'independentisme valora positivament el gest

Les reaccions que han arribat des de Catalunya han sigut positives. ERC, per exemple, ha aplaudit la declaració "valenta i d'enorme responsabilitat política" d'Otegi, que demostra –en paraules de la portaveu del partit, Marta Vilalta– el compromís de l'esquerra abertzale amb "els drets humans i la pau" i la importància de "les vies democràtiques i pacífiques" per resoldre conflictes polítics. Vilalta ha reclamat que ara hi hagi gestos de l'altra banda i es posi "fi a la política penitenciària d'excepció" que encara pateixen molts presos bascos.

Per la seva banda, el líder de Junts, l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont, ha fet un tuit valorant la declaració perquè suposa la "cristal·lització d'un treball lent, silenciós, dur".

També el diputat de la CUP al Congrés, Albert Botran, ha destacat el "bon pas endavant" de l'esquerra abertzale i ha demanat a l'Estat una "solució per als presos".