14 agost 2022
Víctimes psicològiques de l’atemptat del 17-A, cinc anys després: “Sentia que no podia queixar-me”
Una quiosquera de la Rambla i la parella d'un home apunyalat a Cambrils expliquen com van fer la recuperació emocional
Dels centenars de víctimes dels atemptats de l'agost del 2017 a Catalunya, bona part van ser psicològiques, sense ferides físiques. No són les que més es van veure als mitjans de comunicació en els primers dies i fins i tot elles mateixes inicialment no es consideraven víctimes o creien que no mereixien tanta ajuda com els familiars dels morts o els ferits greus. Dues d’aquestes víctimes, una de la Rambla i l’altra de Cambrils, han relatat a l’ACN que inicialment se sentien culpables per no haver estat ferides físicament i per demanar ajuda psicològica davant les seqüeles que els va provocar un trauma com aquell. “Sentia que no havia de queixar-me, perquè altres persones mereixien més ajuda“, diu l’exquiosquera Alejandra Algar.
Una jove quiosquera que no “mereix” ser ajudada
L’Alejandra Algar és una jove que el 17 d’agost feia dues setmanes que havia començat a treballar a través d’una ETT al quiosc de dalt de tot de la Rambla. La furgoneta no va impactar contra l’establiment, però ella va veure bona part de la seqüència terrorista. Va atendre unes noies estrangeres i els Mossos la van fer tancar-se amb els seus companys de feina dins del quiosc durant hores.
Li va costar molt de temps al principi adonar-se que patia seqüeles psicològiques. Fins i tot se sentia culpable de pensar que necessitava ajuda, perquè considerava que altres persones ho “mereixien” més que ella, com els familiars dels morts o els que havien patit ferides físiques importants, i pensava que no havia de “queixar-se”.
Obsessió i angoixa
Se li va desenvolupar un petit trastorn obsessiu-compulsiu i s’havia d’assegurar que tots els imants per a turistes que venia al quiosc estiguessin perfectament alineats. També s’angoixava quan veia més d’una vegada la mateixa persona per la zona. Va patir els primers atacs d’ansietat i una primera baixa laboral curta a causa de l’angoixa que li va provocar un petit incident amb un client agressiu.
Més endavant es va posar en contacte amb la UAVAT, que la va derivar a una psicòloga privada, qui li va fer entendre que allò que li passava era normal i relativament habitual en moltes víctimes psicològiques del terrorisme: negar inicialment que hi hagi afectació psicològica, intentar no parlar-ne gaire i després sentir-se culpable per haver de demanar ajuda pensant que altres persones, sobretot les ferides o els familiars dels morts, tenen més dret a ser ateses.
Núria, “culpable” de seguir amb vida
La Núria Figueras era de vacances a Cambrils amb el seu company. Havia triat ella la destinació, i el destí va voler que un dels terroristes ataqués amb un ganivet la seva parella, un argentí que va patir una important ferida des de l’orella fins l’estèrnum, que li va afectar de forma important la cavitat bucal i la respiració. El Rubén es va interposar entre el terrorista i la seva parella, i la Núria només va patir algunes rascades a les cames. “Sembla que no em passés a mi, semblava una pel·lícula, amb tanta sang que hi havia”, explica.
La Núria va tenir inicialment la mateixa reacció que l’Alejandra. Se sentia “culpable” d’haver triat Cambrils com a lloc de vacances, d’haver salvat la vida gràcies al seu company, de no haver patit cap ferida important, com sí va patir el Rubén, i de necessitar ajuda, perquè ella només tenia seqüeles psicològiques.
Cinc anys després, admet que les ferides psicològiques no les té curades del tot, però el temps li permet acceptar els fets amb més tranquil·litat. No vol més psicoteràpia, sinó que el seu dia a dia “sigui el més dia a dia possible”.
Link:
https://beteve.cat/societat/victimes-psicologiques-atemptat-17-a-cinc-anys-despres/
No hay comentarios:
Publicar un comentario