18 agost 2022
Més de 100 víctimes del 17-A queden excloses de rebre indemnització
La unitat que atén afectats pels atemptats de 2017 troba que al llistat de damnificats manquen almenys 123 supervivents i testimonis
Desenes de víctimes dels atemptats terroristes del 17-A esperen encara a ser indemnitzades cinc anys després de sobreviure al doble atac jihadista a Barcelona i a Cambrils. Fins i tot, n’hi ha que podrien no ser rescabalades mai perquè se les ha obviat a la llista amb 345 noms que l’Audiència Nacional va incloure a la sentència del cas, que identifica els afectats amb dret a rebre compensació de l’Estat per les lesions físiques o els danys psicològics patits pels actes criminals d’agost de 2017. La Unitat d’Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) sosté que l’extensa relació de ferits de la resolució judicial és incompleta.
“Hem trobat els noms de 123 persones que estan en una situació anòmala: apareixen com a víctimes en documents del sumari però no són a la sentència del 17-A”, assegura Robert Manrique, membre de la UAVAT, en declaracions al TOT Barcelona. Manrique és supervivent de la matança d’ETA a Hipercor de 1987 i tot un corcó davant de l’administració en la defensa dels perjudicats en tota mena d’atemptats. A més, tracta de localitzar cada un dels vianants que van salvar la vida la tarda del 17 d’agost de 2017, quan la furgoneta conduïda pel terrorista Younes Abbouyaqoub va irrompre envestint la multitud a la Rambla, on van morir 14 de les 16 víctimes que la massacre es va cobrar.
El desfici particular de Manrique per informar dels drets que emparen les víctimes que apareixen a la causa judicial aspira a suplir la inacció que retreu a l’Estat, que pomposa la recerca dels damnificats en tot cas fins que la sentència dels fets sigui ferma. És un punt a què encara no s’ha arribat en el procediment obert pel 17-A, que ara pren rumb cap al Tribunal Suprem pels recursos que algunes acusacions plantegen.
La UAVAT ha contactat des del 2018 amb més de 200 persones que van viure els atemptats en primera persona. Manrique dona fe que darrerament han atès afectats que no havien acudit a l’entitat mai abans. “El mes passat va venir una dona que surt a la llista de 82 víctimes psicològiques que la sentència reconeix. En cinc anys, ningú de l’administració no l’ha telefonat per saber com està. També va venir una senyora que s’està medicant des del dia de l’atemptat. Els informes de la psiquiatra indiquen que diu que va presenciar els atropellaments a la Rambla, però no és a cap llista, ni a la sentència ni enlloc. Quanta gent pot haver així?”, es pregunta.
El portaveu de les víctimes revela que encara n’ha conegut de noves que han assistit a l’homenatge a la Rambla aquest dimecres: per una banda, una família alemanya de quatre integrants que està rebent atenció psicològica i que no figura a cap llistat d’afectats; d’altra banda, una noia neerlandesa de 21 anys, ferida amb fractures a les dues cames el 17-A. La jove s’ha assabentat just avui a través de Manrique que el seu nom surt a la sentència de l’Audiència Nacional com una de les víctimes amb dret a ser reconegudes i, per tant, rescabalades. “No en sabia res. El ministeri no l’ha contactat mai per avisar-la ni per dir-li que hauria pogut personar-se en el judici”, assenyala.
Obstacles burocràtics
La UAVAT va fer front comú en el judici del 17-A amb l’associació 11-M Afectats per Terrorisme, que va representar l’acusació de 72 persones. Manrique explica que totes dues organitzacions han sospesat què fer amb el llistat en què han referenciat 123 damnificats potencials que, tot i que la documentació incorporada al sumari plasma els seus noms, no consten en la resolució del cas com a mereixedors de compensació.
Caldrà esperar que la sentència sigui ferma per actuar-hi”, comenta el portaveu. En qualsevol cas, defensa que cal buscar i reparar el centenar llarg de persones que apunta que la sentència exclou. “Tenim clar que han de ser reconegudes com a víctimes”, expressa.
Per ara, 11-M Afectats per Terrorisme ha descartat apel·lar al Suprem. Al·lega que comportaria que les víctimes que sí que apareixen a la sentència triguin encara més en percebre les indemnitzacions. La UAVAT comparteix el parer i posa èmfasi en reclamar millores en l’assistència als perjudicats.
En aquest sentit, la unitat d’atenció recalca que hi haurà víctimes que hauran d’emprendre un nou periple burocràtic un cop que el litigi es tanqui del tot. S’hi hauran d’abocar perquè el Ministeri de l’Interior va desestimar declarar-les afectades pels atemptats quan van presentar les sol·licituds, força abans que el judici es dirimís.
Quan la resolució sigui definitiva, els tocarà acreditar que la Justícia ha conclòs que sí que van resultar damnificades i aconseguir així que Interior esmeni l’error de no haver-les admès abans. La UAVAT recrimina el criteri restrictiu del ministeri. Encara més, avisa que obligar els afectats a seguir efectuant tràmits les induirà a una doble victimització.
El malestar dels supervivents
En paral·lel, diverses víctimes del 17-A segueixen declarant-se menystingudes per les autoritats. La crítica l’adrecen, sobretot, al Ministeri de l’Interior, a qui li correspon vetllar pels perjudicats en accions terroristes.
“Es volen penjar medalles quan no hi ha motius. Ens tenen deixats de la mà de Déu. Ho continuo sentint així”, deixa anar Núria Figueras, que va esquivar la mort al passeig Marítim de Cambrils la matinada del 17 al 18 d’agost de 2017. La seva parella, Rubén Iñazú, va protegir-la interposant-se entre ella i els quatre terroristes que la van emprendre a ganivetades contra els vianants. L’home va ser apunyalat a la cara i va ingressar a l’hospital amb unes lesions salvatges.
“Llengua, paròtide, amígdales, cordes bucals… Li van destrossar tot”, rememora la Núria. Minuciosos, els metges van aconseguir reconstruir el rostre del Rubén, no sense sotmetre’s a una odissea d’intervencions i de sessions de logopèdia. Les seqüeles que ha arrossegat li han obligat a passar de tant en tant pel quiròfan.
“La ferida li fa un clot i li treuen greix abdominal per injectar-li a la cara. Li han fet tres cops durant la pandèmia. Va rebre la indemnització que marca la normativa al principi, sense tenir en compte totes les operacions posteriors”, destaca la Núria. Ella ha percebut uns 1.700 euros, tot i que assegura que la primera valoració estimava que cobraria uns 6.000. L’import es va rebaixar després que una forense l’entrevistés. Relata que li va preguntar per antecedents psiquiàtrics i per assumptes íntims, sense relació amb el 17-A.
A banda, la Núria lamenta que l’ajuda psicològica que l’Estat va finançar per a ella i la seva parella es va acabar de forma abrupta. “Primer, ens va costar tres mesos que ens posessin uns psicòlegs, després d’haver insistit amb trucades contínues. Pensava que la psicòloga em tractaria fins que em recuperés, però no va funcionar així. Quan va fer un any dels atemptats, em va dir que havia de donar-me l’alta, encara que no estava bé, ni molts menys. Hi ha una bossa de diners i, un cop que s’han acabat, et fan fora estiguis com estiguis”, protesta la Núria.
Ella sent que hauria de seguir rebent suport psicològic especialitzat per superar l’horror de fa cinc anys. “Des d’aleshores, em costa més controlar l’ira i estic en estat d’alerta”, diagnostica. Fa just un any, va experimentar una forta recaiguda que associa als records del 17-A: va ingressar al centre del Fòrum de l’hospital del Mar el 18 d’agost de 2021 -després de commemorar-se el quart aniversari dels crims- i no va sortir fins al 19 d’octubre, dos mesos més tard.
La Núria afirma que Interior no s’ha interessat en saber com ella i el Rubén han evolucionat de les seqüeles. “L’últim cop que em van trucar va ser abans de la pandèmia. Va ser per felicitar-me el Nadal… Quan érem a l’hospital, l’endemà de l’atemptat, se’m va presentar una noia del ministeri. Vam tenir una conversa i va marxar a les 24 hores. Em va dir que ja ens trucaríem, però no em va dir quins eren els meus drets ni quines ajudes havia de tenir”, manifesta.
La Núria sent que ha trobat més escalf a la UAVAT i a l’Associació 11-M que no pas a les institucions. “Excepte per la psicòloga forense, estic com el primer dia. Trobo a faltar que Interior m’informi, que és el que hauria d’haver fet des de l’inici i no ha fet. Al ministeri, si no vas amb els budells a la mà, és com si no existissis”, qüestiona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario