1 febrero 2010 Ara (2) (opinion)

1 febrer 2012

 

Fernández-Díaz promet una reinserció "individualitzada i intel·ligent" dels presos d'ETA

El ministre de l'Interior assegura que aprofitarà "les oportunitats que la nova situació ofereix"

El ministre de l'Interior, Jorge Fernández-Díaz, ha assegurat avui al Congrés que aplicarà una política de reinserció dels presos d'ETA "individualitzada, intel·ligent, que aprofiti les oportunitats que la nova situació ofereix". És la resposta del govern espanyol a les peticions que li arriben des del món polític basc. El lehendakari Patxi López va reclamar divendres a Mariano Rajoy un gest en aquest àmbit i avui el president espanyol rebrà el líder del PNB, Iñigo Urkullu, que previsiblement també li reclamarà passos en aquest sentit.

El ministre ha assegurat que actuarà amb "la generositat que permet la llei" i ha reiterat que complir amb la legalitat espanyola "és l'únic full de ruta" possible. Per això, ha insistit que els membres d'ETA han de demanar perdó a les víctimes i reconèixer el dolor causat durant tants anys. L'objectiu és que els reclusos es desmarquin de la cúpula de l'organització terrorista. A canvi, ell promet "altura de mires i sentit d'Estat". Ha ofert prudència i "consens" reiteradament a totes les formacions "democràtiques" 
per encarar la situació

Opinió:

Malgrat el que alguns poguin pensar tot es va colocant en el seu lloc. En molts anys hem asistit, com a ciutadans o com a víctimes del terrorisme (o totes dues acepcions) a situacions que ens feien molt de mal el veure com el col·lectiu de les víctimes del terrorisme, en general, era utilitzat per maniobres partidistes que moltes víctimes, mes de les que molts volen reconèixer, no estavem d’acord. Algunes voliem opinar però ni el moment mediàtic ni el polític era el mes adient.

Potser no coincidiem amb la opinio suposadament oficial?

Però el que ha dit el Ministre de Interior sobre les “novetats” en materia legislativa envers als terroristes me ha fet rescatar la informació de anys enrere, informació que segurament molestarà... però se m’en fot...

Diu la informació extreta de tres diaris de diferent signe ideológic que:

 (dretes) “El Ejecutivo pretende impulsar la reinserción de los presos de ETA de forma individualizada”, que los presos “den pasos que permita que la ley  se le pueda aplicar con toda generosidad”, (centre) “el ministro de Interior ofrece  <generosidad> a los presos de ETA”, “el ministro prometió generosidad y una política penitenciaria inteligente que aproveche las oportunidades que la nueva situación ofrece”, (esquerra) “mientras estuvieron en la oposición los conservadores dieron el visto bueno en privado. Ahora, han accedido a que el trabajo con los presos que han pedido perdón siga adelante”, “hay una ley con numerosísimos beneficios a la espera cuando ETA desaparezca y ellos pidan perdón a sus víctimas”.

Tots tres diaris diferents en plantejaments coincideixen: el Senyor Ministre parla de reinserció, política intel·ligent, generositat... Ah, la paraula generositat que tant ens va sorprendre el 1998 quan unes poques, molt poques víctimes que ja aleshores estávem en la lluita per l’asistència social als afectats per qui haviem patit la urpa terrorista.

Generositat, generositat... ¿a que em recordava aquesta paraula?

Les meves estimades agendes (que tant emprenyen i molesten a certs impresentables) em van donar la resposta:

El President del Gobern deia el 4 de mayo de 1998: “merecería la pena hacer el esfuerzo de la generosidad si con ello conseguimos la paz”. Tambè  deia el 5 de noviembre de 1998: “por la paz y sus derechos no nos cerraremos sino que, por el contrario, nos abrimos a la esperanza, al perdón y la generosidad y por la paz pondremos lo mejor de nuestra parte para hacerla definitiva con la ayuda y la esperanza de todos”.

Generositat, aquella paraula va ser pitjor que una patada a la boca: ¿qui es pot creure amb el dret de ser generós excepte la víctima envers el seu corresponent terrorista? Varem preguntar aixó al responsables i la consulta va ser el principi de la fi pel nostre futur en la tasca assistencial.

Malgrat tot, no varem organitzar cap manifestació contra cao polític ni contra cap gobernm. Ni una ni vuit. Varem tenir que llepar-nos les ferides de aquella patada bucal en silenci. Perque malgrat no ens agrades sabiem que les lleis están per ser complertes. I varem informar a centenes de víctimes la legislació vigent... hi havia gent que no entenia que haviem de complir la llei però que en cap moment es parlava de ser generosos amb aquells que estaven en treva i messos desprès van tornar a asesinar. I en aquells anys tan llunyans ETA va continuar matant.

Anys desprès han hagut altres responsables polítics que també han utilitzat la llei contra ETA. Però no he escoltat de la seva boca res proper a la generositat. Fins i tot al 1995 i al 2004 es van endurir els Codis Penals. Només parlaven de compliment de la legislació.

Deixo una pregunta a l’aire: per quan la propera manifestació?