17 febrero 2012 El Triangle

17 febrer 2012

“Cas Hipercor”: el penediment

EL TRIANGLE revela en exclusiva la carta amb què l’autor de la matança d’Hipercor, Rafael Caride Simón, li reconeix a una de les víctimes, Robert Manrique, el dolor causat. La carta s’inscriu en l’aposta d’un grup d’activistes que va avançar-se a la fi d’ETA.

“Per la meva part, reconec el dany i el sofriment que van causar a persones com vosrè les accions dutes a terme durant la nostre militància a ETA. No són insensible al dolor i al patiment que van generar”. Amb aquestes paraules, Rafael Caride Simón, autor material del sagnant atemptat d’Hipercor, s’adreça a Robert Manrique, treballador del centre comercial, que de resultes del brutal atemptat va patir cremades en un 70 per cent del cos.

L’acció d’ETA, perpetrada el 19 de juny de 1987 per mitjà d’un cotxe bomba col·locat enm el segon soterrani d’aquest supermercat situat a l’avinguda Meridiana, de Barcelona, va deixar un total de 21 persones mortes i 38 de ferides, fet que el converteix en l’atemptat més mortífer de l’organització armada basca al llarg de seva història.

Manrique va tenir coneixement de la carta de Caride Simón després d’una trucada del portaveu de l’ortanització pacifista Lokarri, Paul Rios, el 28 de març de 2011, en què l’informava de la intenció del militant d’ETA d’adreçar-li un escrit personal des del Centre Penitenciari de Langraitz Oka (Nanclares de la Oca), on aleshores es trobava complint una condemna de 790 anys i 76 mesos de presó per aquell atemptat. La mateixa condemna també va ser-li imposada a Santiago Arróspide, álies Santi Potros, considerat l’ideòleg i responsable d’haver ordenat l’atemptat, i els dos altres membres del Comando Barcelona procesats en la mateixa causa, Domingo Troitiño i Josefina Ernaga.

Actualment, Caride Simón es troba reclòs a la nova presó alabesa de Zaballa, recentment inaugurada, amb altres històrics d’ETA que fa temps que van ser apartats  del col·lectiu de presoners polítics bascos (EPPK, per la sigla en èuscar) pel fet de rebutjar la continuïtat de l’acció armada. “Tot i haver assistit al judici conrta ell i sentir un calfred per la situació, vaig acceptar rebre la carta, que finalment va arribar a casa meva el 4 de maig”, afirma Manrique a EL TRIANGLE.

Valor polític

“Per mi, és un pas fonamental que Caride Simón reconegui el dany causat i que, en el paràgrat final, afirmi que les víctimes han estat un tema tabú entre la militància d’ETA”, indica Manrique.

Segons l’expresident de l’Associació Catalana de Víctimes d’Organitzacions Terroristes (ACVOT), també es rellevant que el seu botxí mostri el compromís d’ajudar a “tancar aquestes ferides i que ningú no sofreixi el que vosaltres heu sofert”. “Aquest es l’objectiu pel qual jo m’he dedicat a ajudar a les víctimes durant tots aquest anys”, diu Manrique, que considera la carta de Caride Simón el primer pas per una trobada amb ell, en la qual el militant d’ETA tambè té interés, en un context on ja s’han produït trobades entre víctimes i militants de l’organització armada.

“Si una de les quatre persones que t’han rebentat la vida reconeix que s’ha equivocat , que ha fet molt de mal i que es compromet a posar fi a tot això, aprofitem-ho. Es un primer pas”, assegura  Manrique, pewr a qui hi ha un segon element que dóna especial rellevància a la carta: está segellada el 27 de gener de 2011. Una data que demostra el posicionament obert dels anomenats reclusos de la via Nanclares (Caride Simón i els set  militants més de ETA que es troben a la presó de Zaballa), molt abans del famós comunicat del 20 d’octubre de 2011, amb que l’organització armada anuncia el “cessament definitiu de la seva activitat” després de 50 anys.

Per a Robert Manrique, aquest col·lectiu va prendre la iniciativa quan ETA encara era operativa, avançant-se vuit mesos al comunicat final i sense pretendre cap benefici penitenciari. “Algú havia de començar a fer-ho perquè després se’n sumin molts altres”, afirma.

“Ara falta el pas del perdó”, diu Manrique, conscient que “per arribar al tercer pis, primer has de pujar els anteriors; i això es el que han fet”. La víctima d’Hipercor, distanciada de les associacions de víctimes instal·lades en les tesis revengistes i que segueixen el dictat del Partit Popular, viu amb “ganes que això acabi per sempre”, La carta del seu botxí i la posible trobada amb ell poden servir perquè, un dia o altre, aquest objectiu es faci realitat.

Per Manrique, expresident de l’ACVOT, la carta de Caride Simón és el primer pas per una trobada amb el, en la qual el militant d’ETA també té interès.

“Si qui t’ha rebentat la vida reconeix que s’ha equivocat, que ha fet molt de mal i que es compromet a posar fi a tot això, aprofitem-ho”, diu Manrique.