25 agost 2012 (4) Ara (opinion)

25 agost 2012

Empar Moliner

“que fare l’Onze de setembre?”

Sovint els patriotes (que son els nacionalistes bons) parlen de “la mare pàtria”. Trobem normal estimar la pátria com una mare. Per raons alienes a mi, per tant, jo no soc patriota. A causa de les guerres o pactes que hi ha hagut o no hi ha hagut, Rosa Díez és patriota i jo soc nacionalista (que es el materix que si ella fos single i jo solterona). Però tot i això, admiro Rosa Díez, perquè ha fet per a mi una cosa  que no li podré pagar mai prou: apartar Toni Cantó de la interpretació. Va haver-hi un dia en que els habitants dels actuals Estats Units d’Amèrica eren nacionalistes. Van fer la Guerra de la Independencia i ara ja són patriotes.

Tot i això ve a tomb per les paraules de Santiago Abascal, la familia del qual ha estat amenaçada per ETA durant força temps. “Prefiero una España unida con escoltas que libre pero rota”. Que és una variant, més salvatge i bèstia, d’aquell “antes roja que rota”.

Imaginem, doncs, donat que Santiago Abascal és un patriota, que les seves paraules no es referixen a la mare pátria sinó a la mare que l’ha dut al mon. Imaginem que la mare de Santiago Abascal està amenaçada pel seu marit, que considera que és de la seva propietat, i no acepta que ella vulgui  divorciar-se lliurement. I imaginem que santiago Abascal diu: “Prefiero ver a mi madre con moratones que libre pero divorciada”. Ho acceptaríem?

Si tots els conflictes, discussions, baralles, teoritzacions que tenim sobre Catalunya i Espanya les equiparem a un matrimoni, s’acaba la discusió. Per quina raó no admetem que l’home de la parella sigui el que administri els diners de la dona (com si fos una menor) i sí que ho admetem entre Espanya i Catalunya? Per quina raó trobem lógic que la dona pugui expressar lliurement si vol o no vol divorciar-se i no admetem que ho pugui expressar lliurament a Catalunya? Per què preferim que hi hagi violencia i mort abans que veure una separació? Es per totes aquestes raons que, per primer cop a la vida, aquest Onze de Setembre abandonaré el sofá i aniré a Barcelona a fer bulto.

Opinió:

Agraeixo a la Nieves  que me hagi enviat aquest article via facebook perquè sense entrar en la temàtica del que cadascun ha de fer l’11 de setembre, sí vull aprofitar aquest article per posar sobre la taula un parell de qüestions pels noms que hi apareixen.

Primer dir que la senyora Rosa Díez, malgrat parlar del recolzament que les víctimes del terrorisme mereixem, no va voler rebre a tres víctimes (dos catalanes i una andalusa) en la visita que varem realitzar al Parlament Europeu perquè “no son de la Asociación de Víctimas del Terrorismo”. Aixi doncs, al igual que Iturgaiz, per segons quins polítics només existeixen les víctimes a les que poden utilitzar.

Segon, en relació a Santiago Abascal, tinc que dir que a raó de una de les mogudes organitzades des de la AVT i veure el logotip de la seva entitat (Asociación por la Defensa de la Nación Española) al costat de la de diferents associacions de víctimes (inclosa la catalana) i de entitats de caire absolutament partidista i contràries a la cultura catalana em va mostrar que, malauradament, la apoliticitat de les associacions era cada cop mes complicada. Les conseqüències ja les coneix molta gent. Qui volguí el llistat que m ‘el demani.