25 agost 2012 ElPuntAvui (opinion)

25 agost 2012

 

“Izagirre”

David Castillo

Ni l’estiu més abassegador no impedeix a determinats polítics haver-se de lluir fent els patètics. La mostra més lamentable ha estat la de l’alcalde de Sant Sebastiá, Juan Karlos Izagirre, de Bildu. L’alcalde ha decidit no renovar el contracte per celebrar les set curses taurines de la temporada que ve i ho ha fet donant arguments de tipus económic, -qüestionables- i morals, d’un cinisme que es reproduïa a la seva cara d’hipòcrita. Després d’afirmar que el consistori –no els ciutadans donostiarres- compartien el cent per cent el discurs antitauri, va donar el gran titular de la roda de premsa dient que “el sofriment animal no ha de convertir-se en espectacle públic”.

Jo soc aficionat a la tauromàquia, però entenc els que no l’accepten, malgrat que el toro és només una petita punta de l’iceberg del que passa als escorxadors, a la cacera o a les peixateries, on molts animals s’ofeguen lentament davant del beneplàcit de tothom. Els humans som així: matem tot el que es mou, molt sovint perquè acabi a les escombraries , que és on van a parar gran part de les bèsties sacrificades.

L’actitud d’Izagirre, però, te altres connotacions. El fet que ho digui un dirigent d’una organització que consentia l’assassinat massiu que ha estat practicant ETA durant les últimes quatre dècades l’invalida per fer qualsevol tipus de comentari sobre el sofriment. La seva cara dura li permet fer el progre mentre han estat donant suport a una organització d’extorsionadors i assassins que practiquen el victimisme, un esport, d’altra banda, eminentment espanyol.

Opinió:

Primer aclarir que soc antitauri, no me agrada el patiment animal, malgrat no faré de això una activitat política ni partidista. Simplement mai me han agradat les “curses de braus” i prou.

Però voldria manifestar la meva opinió en dos temes sobre l’article d’en David Castillo. Primer, dir-li que he treballat molts anys com a carnisser i se perfectament que els animals no pateixen el mes minin quan son sacrificats pel consum humà. No parlaré de la caça, que tampoc me agrada gaire quan es practica com a “esport” mentre alguns caçadors després sacrifiquen els gossos. Però li diria en Castillo que anés a un escorxador i veies de primera mà el suposat patiment que ells manifesta. Suposo que per tot plegat deu ser vegetarià.

D’altre banda, coincideixo plenament amb el seu anàlisi sobre el cinisme de l’alcalde de Sant Sebastiá. I em trobo amb una frase que porto molts anys dient malgrat sembla que a molt poca gent li interessa. En Castillo fa una diferencia entre el que “afirma el Consistori que no els citadans donostiarras”. Enhorabona pel matis de diferenciar el que diuen uns representants del que pensen els representats.

Per això reitero que en el mon de les víctimes del terrorisme s’hauria de fer el mateix: el que diuen els “representants” no te per que ser compartit (de fet no ho es per una gran quantitat) dels seus “representats”.

Ja ens entenem....

Ah, se me oblidava... que Izagirre es busqui la vida i parli amb Idígoras, el “chiquito de Amorebieta”, torero en els seus anys de jove...