20 agost 2012 La Vanguardia (opinio)

20 agosto 2012

La Vanguardia

Editorial

 

La decisió de facilitar la llibertat a un etarra que té un cáncer terminal està d’acord amb l’esperit de la Constitució, amb la llei i amb el principi ètic de qualsevol societat moderna i madura que un delinqüent clínicament desnonat pugui morir a casa seva i envoltat dels seus, per més greus i repugnants que hagin estat els seus delictes.

Precisament, tenint en compte les premises previstes en la normativa penitenciària, el Govern central ha decidit concedir el tercer grau a l’etarra Josu Uribetxeberria, condemnat per participar en el segrest del funcionari de presons José Antonio Ortega Lara. Han de ser ara els jutges els que acordin la seva llibertat provisional.

Es cert que la decisió ve precedida d’una campanya dels presos d’ETA i de l’esquerra abertzale, cosa que pot induir a pensar que s’ha cedit al xantatge, tal com argumenten les víctimes de la banda terrorista. Però també ho és que la campanya abertzale va més enllà d’Uribetxeberria i abasta tretze presos malalts més, i la decisió de l’Executiu fa referencia a un sol condemnat amb el veredicte mèdic que té un cáncer terminal. També es cert que Josu Uribetxeberria no va mostrar al llarg d’aquests anys cap tipus de penediment i que tampoc no va posar fi al patiment de la seva víctima durant aquell llarg segrest. Però la Constitució no només no preveu en cap cas el principi del Talió, sinó que rebutja qualsevol mode de revenja. I, en últim cas, complir la llei no és cedir a cap xantatge, per més que alguns puguin pensar que s’ha estat massa benigne per l’abast del delicte.

És és. Es hora que la societat espanyola es plantegi el final del terrorisme com una possibilitat al seu abast. El Govern ho ha entes d’aquesta manera quan està estudiant una sortida per als que militin a la banda i estiguin fugits, però que es manifestin disposats a desvincular-sed d’ETA. És una porta que s’obre a fi que els terroristes  puguin rehabilitar-se després d’haver saldat els seus comptes amb la justicia, que és, en definitiva, el que persegueix la llei. Els terroristes saben que el seu únic horitzó és el lliurament de les armes i la dissolució de la banda, i sempre se’ls ha dit que la societat espanyola serà generosa amb ells quan això passi.

Qualsevol iniciativa que apropi aquest final anhelat ha de ser aceptada per la totalitat dels sectors de la societat, fins i tot per aquells que han estat víctimes de les crueltats del terrorisme, donant per entes que el seu sacrifici no aura estat en va per assolir la pau definitiva.

Opinió:

Excelent editorial.... malgrat cau en el mateix parany de sempre. La frase “cosa que pot induir a pensar que s’ha cedit al xantatge, tal com argumenten les víctimes de la banda terrorista” es incorrecte. “LES” víctimes no argumentem això, si de cas son ALGUNES víctimes (i no víctimes també) las que ho fan. D’altres coneixem molt be el dolor propi i el dels nostres companys i per això treballem perque tot acabi be i ningù pateixi el que nosaltres hem patit.