27 agost 2012
“No totes les víctimes pensem el mateix”
Robert Manrique
Dimarts passat vaig anar al Centre Social de Santa Susanna a fer el cafè i una parella em va felicitar pel “coratge i seny mostrat en la trobada amb el terrorista de Hipercor”. Minuts desprès un altre client em va esmentar el excel·lent article d’en Vicens Sanchis titulat “la humanitat de les víctimes del terrorisme”. Però hi ha un petit detall que es adient aclarir: no som “LES” víctimes las que estem reflectides en l’article, per que en 25 anys de feina he conegut centenars de víctimes en tot l’Estat que mai hem perdut un sol minut de la nostre existència ni en patir ni molt menys fomentar la venjança ni la rancúnia.
Moltes de aquestes víctimes pertanyen a l’actual AVT (segons l’article “model d’odi i revenja”) i puc assegurar que cap dels seus representants s’han molestat en consultar prèviament l’opinió als seus membres i no crec que ara tornessin a fer aquella enquesta en la que demanaven que es puntues als partits polítics de 0 a 10. El mateix succeeix en altres sigles malgrat les facilitats informàtiques existents. Per això es vital donar a conèixer que hi han moltes víctimes del terrorisme que, o be anem per lliure per que no volem que ens barregin amb aquests sectors o be, tot i estar dins de alguna associació (o més d’una, cosa que mai entendre), no comparteixen en absolut el que diuen els seus representants.
Dimecres un altre client em parlava de l’article “el bumerang de les víctimes” en el que David Portabella denúncia la utilització que alguns han fet del col·lectiu i del nostre dolor i en què planteja clarament la incoherència de l’actitud de Jaime Mayor Oreja.
On eren tots aquests “experts en víctimes” quan el exministre Mayor Oreja deia al diari Le Monde el setembre de 1999 que “estem disposats a dialogar, disposats a flexibilitzar la política penitenciària, a imaginar una reinserció per a la gent d’ETA, disposats a fer-ho tot sense cap exigència prèvia, sense ni tan sols discutir l’entrega de les armes, només per la pau?”. Diem les coses pel seu nom? Doncs diem que ni la actual AVT ni ningú pot abanderar el sentit de “les” víctimes, si de cas podríem dir que ho fan pel que fa a aquelles que pertanyen a les seves sigles i a les quals, no s’els ha consultat el parer. També cal recordar que no fa pas gaire vaig tramitar el desig de 68 víctimes (eren 70 però dues es van retirar a última hora) de donar-se de baixa de l’AVT i no els va estar ni admesa ni tramesa. En resum, cal deixar ben clar que no som “les” víctimes les que pensem de la manera plantejada per l’AVT o per altres “portaveus” que acaben d’arribar. Son només algunes. I hem de recordar que dins del nostre dolor i de les nostres seqüeles, moltes víctimes, mes de las que hom pugui pensar, respectem al màxim el compliment de la llei i treballem per que ningú mes pateixi el que nosaltres ja hem sofert.
No hay comentarios:
Publicar un comentario