19 gener 2021 Ara

19 gener 2021

 

Els Mossos "intueixen" que la cèl·lula del 17-A tenia contacte amb el Daeix

La idea inicial d'atemptar amb explosius va costar 5.500 euros i no hi havia cap "pla B" 

Tot fa pensar que la cèl·lula de Ripoll que va cometre els atemptats a Barcelona i Cambrils estava en contacte amb el Daeix –l'acrònim àrab de l'Estat Islàmic–, però no s'ha pogut demostrar. Durant el judici, dos dels Mossos d'Esquadra que van portar la investigació del 17-A han admès que "no poden descartar" que els viatges d'alguns membres del grup al Marroc, França i Bèlgica fossin per parlar amb algun responsable de l'organització jihadista o que haguessin tingut aquest contacte per internet. La policia "intueix" que l'imam Abdelbaki es-Satty podria haver establert aquest enllaç i ho ha argumentat amb el fet que els atacs de l'agost del 2017 van ser l'acció terrorista a Europa de la qual el Daeix va reivindicar l'autoria de manera més ràpida.

El judici s'ha reprès aquest dilluns a l'Audiència Nacional i  encara la recta final després de l'aturada per Nadal i una setmana més tard del previst pel temporal de neu a Madrid. Un dels primers investigadors dels Mossos que havia declarat com a testimoni ho ha fet ara com a pèrit i tant la Fiscalia com sobretot els advocats han tingut més marge per preguntar –continuarà aquest dimarts perquè ha faltat temps–. Ha sigut una intervenció conjunta amb un altre company de la mateixa Comissaria General d'Informació, dedicada a la lluita antiterrorista, en què han definit la cèl·lula com una xarxa de base: unes persones que s'adscriuen ideològicament a l'Estat Islàmic amb les seves publicacions, que tenen confiança entre ells –gairebé tots són familiars o amics de la infància– i liderats en aquest cas per Es-Satty.

Per als Mossos, es tractava d'un grup jihadista autònom que va cometre un atac guiat, que significa que tenien algun contacte amb l'organització terrorista central que servia d'ajuda per als atemptats. Haurien escollit els objectius, tot i que el Daeix ja havia fet la crida diversos cops d'atacar un monument com la Sagrada Família. Però l'actuació que van acabar executant, atropellar amb un vehicle a la Rambla de Barcelona i al passeig Marítim de Cambrils, els investigadors l'han comparat amb els atemptats amb camions a Niça i a Berlín el 2016. Segons la policia, els atacs del 17 i el 18 d'agost van ser improvisats perquè no hi havia cap "pla B" i ho han justificat amb les converses que els terroristes van tenir després de l'explosió d'Alcanar, ja que revelaven que no sabien què fer.

El mètode de finançament

Pel que fa a la idea inicial d'atemptar amb explosius, els investigadors han explicat que va costar 5.550 euros. Uns 4.000 euros corresponen als productes comprats per fabricar els explosius i 1.550 euros al lloguer de quatre furgonetes –una al juliol per transportar material a Alcanar i tres a l'agost per al triple atac que havien planejat a la Sagrada Família, el Camp Nou i la Torre Eiffel de París–. Els mossos han afegit que el mètode de finançament de la cèl·lula es basava en els sous que tenien alguns membres –que de seguida retiraven el seu salari del compte corrent–, en la venda de vehicles, en la venda d'aparells electrònics comprats a terminis i en robatoris: d'una empresa es van endur 15.500 euros i d'un domicili joies que després van vendre en botigues de compra d'or.

La policia ha dit que el grup de Ripoll s'hauria creat el 2015, quan Es-Satty feia d'imam, tenia la idea de cometre atemptats i va buscar tres joves que ja estaven radicalitzats: Younes Abouyaaqoub –el conductor de la Rambla–, Mohamed Hichamy –que va liderar l'atac a Cambrils– i Youssef Aalla –mort en l'explosió d'Alcanar–. Pel que fa als dos acusats en el judici que estan processats com a membres de la cèl·lula –al tercer acusat se'l considera col·laborador–, els investigadors han assegurat que Mohamed Houli Chemlal, ferit a Alcanar, s'hauria integrat al grup el maig del 2017 i Driss Oukabir a la meitat d'aquell any. El tercer pèrit d'aquesta sessió ha sigut un policia nacional que va elaborar un informe de converses compromeses d'Oukabir per Facebook –obtingudes amb una comissió rogatòria als EUA– que el seu advocat ha posat en dubte.

No declararà l'excomissari Villarejo

El jutge que presideix el judici del 17-A, Alfonso Guevara, ha descartat que declari l'excomissari José Manuel Villarejo després que hagi dit que coneixia el risc d'atemptat terrorista a Catalunya i que el CNI havia frustrat la infiltració d'una font marroquina. Villarejo ho va assegurar divendres durant el judici per presumptes calúmnies contra l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán en què també va intervenir Corinna, l'examant del rei Joan Carles I. Les defenses dels acusats volien que declarés Villarejo com a testimoni, però el jutge Guevara ho ha denegat perquè considera que el que ha exposat no afecta el judici i que, en tot cas, caldria una investigació addicional.