25 gener 2021 (23.01.21) (2) El Temps

25 gener 2021 (23.01.21)

 

Clavegueres

Assenyalar judicialment la X dels GAL

Tres lustres més tard de l'entrada en presó de l'exministre d'Interior, José Barrionuevo, i de l'exsecretari d'Estat de Seguretat, Rafael Vera, ambdós del PSOE, pels GAL, la CIA va desclassificar uns papers en els quals s'assenyalava que l'expresident del Govern espanyol, Felipe González, «havia acordat la creació d'un grup de mercenaris per combatre a terroristes fóra de la llei». Aquella revelació va impulsar Pilar Zabala, germana del presumpte membre d'ETA assassinat per la guerra bruta i exdirigent de Podem al País Basc, a impulsar una plataforma per investigar els crims dels GAL sense resoldre i «assenyalar judicialment» la X del terrorisme d'Estat. Entre les primeres accions, hi ha el registre d'un escrit a la Fiscalia de Sant Sebastià per investigar González.

A les portes de la presó de Guadalajara, el soroll dels simpatitzants socialistes era força notable. Amb els càntics «d'innocents» i «llibertat», prop de 7.000 seguidors del PSOE s'havien concentrat per atorgar caliu a José Barrionuevo, exministre d'Interior, i Rafael Vera, exsecretari d'Estat, els quals havien d'ingressar a la garjola aquell 10 de setembre de 1998 com a responsables del segrest del ciutada Segundo Marey del l'any 1983. Venedor immobiliari i fill d'un exiliat socialista a França arran del cop d'Estat feixista del dictador Francisco Franco  l'any 1936, havia estat capturat per mercenaris finançats pel Govern espanyol de Felipe González. Els membres de l'escamot terrorista l'havien apressat confonent-lo amb el suposat dirigent de la banda criminal ETA, Mikel Lujua.

Abans que Vera i Barrionuevo accediren a la presó, van abraçar-se efusivament amb González, qui estava acompanyat, segons la crònica elaborada aleshores pel diari El País, per dirigents de la formació del puny i la rosa com ara Joaquín Almunia i Josep Borrell,  així com referents del socialisme espanyol com, per exemple, Alfonso Guerra. «El PSOE seguirà lluitant perquè Espanya tinga un futur de pau i no de rancúnia», va expressar Almunia. Ambdós exdirigents entrarien a les seues cel·les com a responsables governamentals d'autoritzar aquella operació, tot i que la seua estança entre reixes va ser inferior als tres mesos gràcies a un indult parcial del neocon José María Aznar. L'ombra dels GAL va perseguir durant aquella investigació González, a qui la junta de fiscals del Tribunal Suprem va decidir per unanimitat l'any 1996 no citar com a imputat.

Dècades més tard, però, la CIA va desclassificar uns documents que van revifar les sospites respecte de la implicació de l'exdirigent del PSOE en la guerra bruta contra el terrorisme d'ETA. Segons l'informe de l'agència d'intel·ligència nord-americana, el qual va ser destapat completament pel diari La Razón, «González va acordar la creació d'un grup de mercenaris, controlat per l'exèrcit, per combatre terroristes fóra de la llei». «El Govern espanyol està disposat a adoptar una estratègia poc ortodoxa en relació amb ETA», s'afegeix a un document que té ratllat en blanc les frases anteriors i posteriors a l'afirmació sobre González, i que va ser elaborat per un analista d'intel·ligència, tal com va analitzar eldiario.es.

Arran d'aquella revelació, ERC, EH Bildu, PNB, Junts per Catalunya, BNG o Compromís van demanar la creació d'una comissió d'investigació que va ser rebutjada gràcies als vots del PP, PSOE, Ciutadans i l'extrema dreta Vox. Unides Podem, qui en un primer moment va adoptar una posició de rebuig a la iniciativa, va sumar-se a la petició després de la telefonada de Pilar Zabala, dirigent dels morats al País Basc i germana del presumpte membre d'ETA segrestat, torturat i assassinat pels GAL, al vicepresident segon espanyol, Pablo Iglesias. En la sol·licitud registrada al Senat, les forces polítiques impulsores argumentaven que el naixement d'aquesta comissió serviria «per a actuar amb transparència i esclarir els diversos aspectes que fins al moment segueixen sense ser investigats».

La desclassificació del document d'intel·ligència, així com l'enrenou pel posicionament parlamentari d'Unides Podem, ha motivat Zabala per crear una plataforma civil amb la qual investigar les 482 accions criminals dels GAL sense resoldre, que suposen un 37% de tots els assassinats comesos per aquests mercenaris a sou de l'Estat espanyol. Anomenada B Egiaz, el projecte de recerca objectiva i científica d'aquests episodis obscurs de la història de l'Estat espanyol va arrencar el setembre de 2020. En les darreres setmanes, però, s'ha habilitat una pàgina web que actuarà com a una crida per a totes les persones que vulguen col·laborar-hi i aportar-hi els seus coneixements a la tasca de rastreig. «En un principi, ens proposem un termini de dos anys per realitzar aquesta recerca, en la qual volem explorar tota mena de fonts i documents que ens permeten posar-hi llum a episodis encara envoltats de foscor», apunta Jesús Maria Garate, una de les veus de la plataforma.

L'objectiu, tal com explica l'activista, «no és un altre que aconseguir informació fidedigna per demostrar allò que sempre s'ha intentat ocultar: la vinculació que han tingut determinades persones amb els GAL, que, en comptes de ser garants de l'estat democràtic i de dret, s'han prevalgut del caràcter públic per a escometre, ordenar o ocultar greus vulneracions de drets humans». «Per a moltes víctimes de vulneracions de drets humans, que no saben el que va ocórrer, fins i tot aquelles dels GAL, el realment lenitiu, al marge del reconeixement i la reparació, és la cerca de la veritat, amb majúscules. Sense veritat, no és possible realitzar un duel per a pacificar la memòria», recorda.

Aquesta tasca, tanmateix, «no és un assumpte exclusiu de les víctimes». «La memoria colectiva només pot sanar-se si es descriuen i publiciten, de manera objectiva, totes les violències causades i sofertes, interpersonals i polítiques, individuals i estructurals, civils i militars. Impulsar una veritat el més científic i independent possible ens permetrà reparar i rehistoriar les nostres memòries col·lectives i individuals. I per a elaborar un relat versemblant, la narració ha de partir d'unes dades objectives que siguen admeses pel conjunt de la ciutadania», ressalta.

La plataforma, la qual compta, en aquests moments, amb diverses persones de renom com ara exmagistrats, aspira a comptar amb persones de reconegut prestigi en els camps de la defensa dels drets humans, així com amb experts en àrees com ara la historiografia, la sociologia, el dret, la medicina i el periodisme. «Amb la pandèmia del coronavirus, la posada en marxa està sent un poc més lenta. Amb tot, tindrem una pàgina web més elaborada entre febrer i març. Una de les nostres prioritats és recopilar tot el material documental possible i contactar amb aquelles fonts que tenen coneixements d'aquests fets. El següent pas serà aprofundir en els fets, especialment posant-hi el focus al territori francés. No debades, va investigar-se menys», indica, per incorporar: «El propòsit d'aquesta iniciativa és també traslladar tota aquesta informació als tribunals. Volem assenyalar la X dels GAL als jutjats, encara que els delictes puguen estar prescrits a l'Estat espanyol. No descartem, de fet, acudir-hi a la justícia universal, tal com han fet les víctimes de la dictadura franquista».

Mentre la plataforma engega la seua recerca per enllumenar l'opacitat al voltant del terrorisme emanat des de les mateixes institucions estatals, Zabala va presentar a principis d'aquest mes un escrit a la Fiscalia de Sant Sebastià. A la denúncia, sol·licitaven que la justícia «dilucide si el senyor Felipe González Márquez ha de ser objecte de denúncia per haver incorregut presumptament en el delicte d'induir a cometre atemptats i desaparicions forçades a través dels GAL o en el delicte de, en comptes de ser garant de l'estat democràtic i de dret, haver-se prevalgut del seu càrrec públic de president del Govern espanyol per a tolerar, finançar o encobrir greus vulneracions de drets humans per mitjà dels fons reservats, tal com evidencien innombrables testimonis i informacions».

«El passat mes de juny sortia a la llum un informe redactat per la CIA en gener de 1984 en el qual s'asseverava textualment que 'Felipe González ha acordat la creació d'un grup de mercenaris per a combatre fora de la llei a terroristes'. La frase sobre el presumpte paper de l'expresident del Govern espanyol en la creació dels GAL queda suspesa entre dos grans buits en blanc censurats per l'agència d'intel·ligència americana abans de desclassificar el citat informe, per la qual cosa no s'identifica la font de la informació que permet fer aquesta afirmació. No obstant això, que tant la frase anterior com la següent estiguen ratllades denota un clar indici que no es tracta de declaracions indirectes, sinó de la revelació categòrica d'una o de diverses persones amb informació fidedigna, directa i privilegiada», s'argumenta a l'escrit judicial, on reforcen: «Quan el document segueix assenyalant que 'la premsa espanyola està plagada d'especulacions respecte de si les autoritats estan rere dels GAL [...], sí que es remarca clarament que les fonts provenen d'informacions periodístiques, al contrari que en el cas anterior». «És sorprenent que la data de redacció de l'informe de la CIA (gener de 1984) es produïsca en un moment fins i tot anterior a les primeres publicacions que apuntaven al fet que el Govern espanyol estava rere dels GAL», s'incideix.

L'escrit judicial, amb tot, incorpora més testimonis de la presumpta responsabilitat de l'expresident espanyol. «El 6 de juliol de 1983, tres mesos abans que els GAL començaran a actuar en territori francès (Joxean Lassa Arostegi i el meu germà van ser segrestats el 16 d'octubre en Baiona), el CESID [l'antic CNI] redactava una 'nota de despatx', l'encapçalament del qual deia: 'Accions a França'. Aquest informe [...] recollia com i de quina manera es havia d'actuar contra els presumptes membres d'ETA i concloïa que 'la forma d'acció més aconsellable és la desaparició per segrest'; això sí, subratlla que 'només qui està conduint la lluita contra el terrorisme en el seu conjunt, pot decidir o no aquest tipus d'accions'. Amb posterioritat, aquesta 'nota de despatx' va ser coneguda popularment com l'acta fundacional dels GAL», aporta Zabala.

«El ministre de Defensa del primer govern de José María Aznar, Eduardo Serra, en un programa de Salvados (La Sexta) es vanava de ser 'el protagonista de no desclassificar uns papers dels serveis d'intel·ligència que presumptament inculpaven a l'anterior president del govern d'haver col·laborat de manera poc legítima en la lluita contra ETA'. Serra argumentava que 'en el fons estic protegint el bé que m'encarrega la comunitat, la societat espanyola, que és que el terrorisme no continue fent estralls'», s'incorpora a la denúncia, i també inclou les paraules de Robert Pandreau, ministre delegat per a la seguretat del govern francès del conservador Jacques Chirac entre els anys 1986 i 1988, expressades a les autoritats espanyoles: «Jo us donaré quan sé, i procediré a les extradicions, però ho pararé tot si es produeixen a França atemptats antiindependentistes dels GAL». Aquestes afirmacions van produir-se originalment «quan Pandreau visitava oficialment Madrid per a entrevistar-se amb el ministre de lnterior de l'època, José Barrionuevo, i amb Felipe González, que va interrompre expressament les seues vacances estivals per a acudir a la trobada».

A partir d'aquell moment, segons es descriu a l'escrit judicial, «no es van produir cap atemptat dels GAL, excepte l'assassinat de Juan Carlos Garcia Goena, sobre el qual el govern francès va demanar immediatament informació i explicacions». «A París, ningú dubtava que els GAL era una eren una emanació del Govern espanyol», es remarca a la denúncia, que conclou: «Arran dels fets exposats, es desprèn tàcitament que els serveis secrets, tant francesos com espanyols, estan en possessió d'informació que apunta al fet que els seus governs posseeixen més que sospites respecte de si el senyor Felipe González Márquez hauria impulsat els GAL o, almenys, hauria autoritzat la seua creació». «Aquesta suposició es corrobora de manera directa als documents desclassificats de la ClA, on s'assegura categòricament que l'expresident va acordar la creació d'un grup de mercenaris per a combatre fora de la llei a terroristes», tanca la denúncia l'exdirigent basca d'Unides Podem i víctima dels GAL, l'ombra de la qual torna a planar amb força per sobre de González.