04 maig 2023
La UAVAT es dissol: "Hi ha 250 víctimes del 17-A que no saben que són a la sentència"
L’entitat que ha atès la majoria d’afectats denuncia que gairebé sis anys després segueix sense haver-hi un protocol i una oficina d’atenció a les víctimes
Cinc anys i nou mesos després dels atemptats del 17 i 18 d’agost a Barcelona i Cambrils, on van morir assassinades 16 persones i un total de 345 van resultar afectades (segons la sentència de l’Audiència Nacional), Catalunya continua sense tenir un protocol específic per a atemptats terroristes i una oficina pròpia d’atenció a les víctimes. I l’entitat ciutadana que durant tots aquests anys ha suplert aquesta funció i ha atès la majoria dels afectats pels atacs ha dit prou. Aquest dijous la Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) ha anunciat la seva dissolució per forçar la Generalitat a fer aquest pas: "No podem perpetuar en el teixit associatiu una anomalia", subratlla la vicepresidenta de l’entitat, Elisa Micciola.
La sentència de l’Audiència Nacional reconeix 350 víctimes de l’atac, tot i deixar clar que no se sap el nombre total d’afectats. La presidenta de la UAVAT, Sara Bosch, explica que "hi ha 250 víctimes que no saben que són a la sentència". L’entitat assegura que les úniques administracions que poden contactar amb aquests afectats, per la llei de protecció de dades, és el ministeri de l’Interior i la Generalitat. De la primera, n’esperen poc, i amb l’administració catalana es van reunir al gener. Els van assegurar que estaven treballant amb els protocols, sense concreció, però de l’oficina no en saben res. "Avui fa 100 dies de l’última reunió amb la conselleria d’Interior i no en sabem res més", ha criticat l’assessor de la UAVAT i víctima de l’atemptat d’Hipercor, Robert Manrique.
"Ja fa cinc anys que estem en la soledat més absoluta"
Durant la compareixença pública per anunciar la dissolució de l’entitat també hi han participat algunes de les víctimes dels atemptats: "Hi ha un delicte que és l’omissió de socors i nosaltres ja fa cinc anys que estem en la soledat més absoluta", explica Iolanda Ortiz que el 17 d’agost del 2017 era a la Rambla amb el seu fill de 10 anys. La furgoneta conduïda per Younnes Abouyaaqoub els va passar a uns centímetres de distància. La família viu a Campdevànol, a pocs quilòmetres de Ripoll, el municipi d’on procedien els terroristes i el seu fill ha acabat compartint institut amb el germà de l’autor de l’atropellament de la Rambla, abatut a Subirats.
Bosch ha explicat que durant els cinc anys que l'entitat ha atès les víctimes del 17-A "s'ha trobat tants errors, tanta mancança i ineficàcia que fa por": des de llistes diferents o incompletes de víctimes, fins a la inexistència d’un circuit de reconeixement de les lesions als afectats o les múltiples denegacions que han rebut alguns per part del ministeri de l’Interior. "I no passa res", lamenta.
Les víctimes que van constituir-se com a acusació particular en el judici a l’Audiència Nacional a través de l’associació de víctimes 11-M continuaran el recorregut penal del cas, a l’espera que la sentència esdevingui ferma per poder reclamar compensacions. Antonio Garcia, l’advocat que les representa, explica que "recullen la torxa" de la UAVAT per seguir aquest camí als tribunals, malgrat que només tenen la representació de les víctimes que van decidir formalitzar l’acusació, una quarantena del total.
La sentència de l’Audiència Nacional reconeix 350 víctimes de l’atac, tot i deixar clar que no se sap el nombre total d’afectats. La presidenta de la UAVAT, Sara Bosch, explica que "hi ha 250 víctimes que no saben que són a la sentència". L’entitat assegura que les úniques administracions que poden contactar amb aquests afectats, per la llei de protecció de dades, és el ministeri de l’Interior i la Generalitat. De la primera, n’esperen poc, i amb l’administració catalana es van reunir al gener. Els van assegurar que estaven treballant amb els protocols, sense concreció, però de l’oficina no en saben res. "Avui fa 100 dies de l’última reunió amb la conselleria d’Interior i no en sabem res més", ha criticat l’assessor de la UAVAT i víctima de l’atemptat d’Hipercor, Robert Manrique.
"Ja fa cinc anys que estem en la soledat més absoluta"
Durant la compareixença pública per anunciar la dissolució de l’entitat també hi han participat algunes de les víctimes dels atemptats: "Hi ha un delicte que és l’omissió de socors i nosaltres ja fa cinc anys que estem en la soledat més absoluta", explica Iolanda Ortiz que el 17 d’agost del 2017 era a la Rambla amb el seu fill de 10 anys. La furgoneta conduïda per Younnes Abouyaaqoub els va passar a uns centímetres de distància. La família viu a Campdevànol, a pocs quilòmetres de Ripoll, el municipi d’on procedien els terroristes i el seu fill ha acabat compartint institut amb el germà de l’autor de l’atropellament de la Rambla, abatut a Subirats.
Bosch ha explicat que durant els cinc anys que l'entitat ha atès les víctimes del 17-A "s'ha trobat tants errors, tanta mancança i ineficàcia que fa por": des de llistes diferents o incompletes de víctimes, fins a la inexistència d’un circuit de reconeixement de les lesions als afectats o les múltiples denegacions que han rebut alguns per part del ministeri de l’Interior. "I no passa res", lamenta.
Les víctimes que van constituir-se com a acusació particular en el judici a l’Audiència Nacional a través de l’associació de víctimes 11-M continuaran el recorregut penal del cas, a l’espera que la sentència esdevingui ferma per poder reclamar compensacions. Antonio Garcia, l’advocat que les representa, explica que "recullen la torxa" de la UAVAT per seguir aquest camí als tribunals, malgrat que només tenen la representació de les víctimes que van decidir formalitzar l’acusació, una quarantena del total.
No hay comentarios:
Publicar un comentario