06 febrer 2024 (2) El Periódico de Catalunya

06 febrer 2024 

 

"Terrorisme", "traïció" i altres fal·làcies

El darrer subterfugi que s’ha empescat Pedro Sánchez, necessitat de tranquil·litzar Junts i aconseguir l’aprovació de la llei d’amnistia, ha estat la possibilitat de reformar la llei d’enjudiciament criminal per tal de reduir els terminis de la instrucció judicial.

Atès que un dels molts escàndols del cas Tsunami és justament l’allargament de la instrucció, semblaria que la jugada de Sánchez tindria sentit. De fet, Gonzalo Boye ja ha denunciat en un recurs que el jutge ha esgotat terminis, no ha respectat els processos d’instrucció –per exemple, no prendre declaracions als imputats durant el procés d’instrucció, o fer aparèixer testimonis del barret– i les pròrrogues s’han imposat de manera irregular. Per això mateix ha presentat un recurs que considera que "tot el que s’ha acordat com a diligència d’instrucció i actuat amb posterioritat al 29 de juliol del 2021 és nul de ple dret". Però en el territori dels jutges patriòtics, la seguretat jurídica és una quimera, i el que volen és el que passa, i no el que hauria de ser.

I el que passa és meridianament clar. Hi ha uns determinats jutges, compromesos amb la crida aznariana a la rebel·lió contra l’amnistia –alimentada per un insà sentiment venjatiu–, que han decidit que tot s’hi val per inutilitzar un dels acords polítics més importants des de la transició. I és tal la gosadia que no tenen escrúpols de banalitzar irresponsablement el terrorisme, inventar-se morts, buscar l’or de Moscou als carrers de Barcelona i ressuscitar la "traïció a la pàtria" del cementiri de la història. "El que pueda hacer, que haga", va dir el guru de la secta en una arenga amb aires colpistes, i els Garcia Castellón de torn es varen posar a treballar.

Diu Pedro Sánchez, i els socialistes i la immensa majoria de la gent decent que no vol jugar amb qüestions tràgiques per fer joc polític infame, que l’independentisme no és terrorisme. S’agraeix l’obvietat, ¿però importa res aquesta afirmació? Perquè tampoc no era rebel·lió, i vàrem tenir un Tribunal Suprem portant aquesta barbaritat fins a l’extrem. I també era un disbarat empresonar líders civils democràtics i vam tenir els Jordis a la presó. O empresonar la presidenta del Parlament per permetre debats parlamentaris i Carme Forcadell va ser sentenciada, i així un llarg etcètera. Si alguna cosa hem après des del 2017 és que, per aquests salvadors de la pàtria irredempts 2.0, perfectament inserits en la pitjor tradició de la història negra, no importa la veritat, ni tampoc importen els fets, només importa de quina manera poden ser reprimits.