24 febrer 2024 elnacional.cat (opinió)

24 febrer 2024 

 

Cap país europeu exclou el terrorisme de l'amnistia, segons la Comissió de Venècia

Els casos on s'exclou el terrorisme de lleis d'amnistia es troben al Brasil i el Kirguizstan

Cap país europeu exclou de les seves lleis d'amnistia els delictes de terrorisme. Així es desprèn d'una taula comparativa que ha fet pública la Comissió de Venècia, òrgan consultiu del Consell d'Europa, que està elaborant un informe sobre l'amnistia a petició del PP. Segons aquest estudi comparatiu, d'entre els estats membres de la Comissió de Venècia, només el Brasil i el Kirguizstan deixen fora els delictes de terrorisme de l'amnistia; mentre que en el cas de Xile s'inclouen condicionants específics perquè aquest tipus de delictes s'hi puguin acollir. Aquesta comparativa que ha fet la Comissió s'emmarca en l'informe sobre l'amnistia que està elaborant aquesta entitat del Consell d'Europa, la conclusió de la qual no és vinculant, però suposa una veu autoritzada en matèria d’estat de dret.

L'informe complet, el 15 o 16 de març

La previsió és que la Comissió de Venècia faci públic el seu informe, a tot tardar, al ple del 15 i 16 de març. Aquest divendres es va publicar aquesta taula que forma part del futur informe en què està treballant la Comissió. Sota el títol Taula comparativa de disposicions constitucionals i legislatives relatives a l'amnistia en els estats membres de la Comissió de Venècia, l'informe analitza la legislació dels 56 estats que formen part d'aquest organisme, entre els quals hi ha una quinzena de fora d'Europa.  

El Brasil i el Kirguizstan, dues excepcions 

Els casos del Brasil i el Kirguizstan destaquen perquè tots dos estats exclouen el terrorisme de les seves lleis d'amnistia. Concretament, en el cas brasiler es tracta d'una llei promulgada l'any 1979, on es recollia que quedaven excloses d'aquella amnistia les persones que haguessin estat condemnades per delictes de terrorisme o segrest. Per altra banda, en el cas del Kirguizstan, una llei de l'any 2017 especifica que l'amnistia no s'aplica als processats i condemnats per crims com la tortura, la violació o el terrorisme. En aquest darrer cas, la llei va més enllà i no es limita només als condemnats per aquests crims, sinó també els que estan sent processats. En el cas de Xile, l'amnistia només pot ser aprovada pel Senat, i necessita una majoria absoluta dels diputats, però s'especifica que en el cas dels delictes de terrorisme, requereix dues terceres parts dels vots dels senadors. 

La visita de la Comissió de Venècia

A principis d'aquest mes de febrer, membres de la Comissió de Venècia es van desplaçar al Congrés dels Diputats per indagar sobre l'amnistia convidats pel Senat, amb majoria del PP. Segons van relatar diversos participants en la reunió on els delegats de la Comissió van preguntar sobre aquesta futura llei, no van entrar en aspectos de carácter més polític, com tampoc en l’eventual perdó a acusatsa de terrorisme. Concretament, la diputada d'ERC, Pillar Vallugera, va declarar: "No han preguntat sobre terrorisme ni sobre les exclusions previstes (a la llei), però han sortit plantejaments dels diferents grups polítics en el sentit que no es va produir ni el 2017, el 2019 ni en tot el procés cap acte de terrorisme". 

El PSOE i Junts segueixen negociant

En aquests moments, el PSOE i Junts es troben en plenes negociacions de la llei d'amnistia. En un principi, el PSOE i Junts van pactar el següent afegit a l'excepció de terrorisme, el punt 2.d: "Sempre que, de forma manifesta i amb intenció directa, hagin causat violacions greus de drets humans, en particular, les previstes en l'article 2 i 3 del Conveni Europeu per la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, i en el dret internacional humanitari". Però davant la pressió del jutge Manuel García-Castellón, Junts exigeix treure la paraula terrorisme de la llei. Els socialistas no van aceptar cap de les esmenes de Junts per Catalunya, encaminades, a grans trets, a blindar l’independentisme de la persecució al moviment a través dels delictes de terrorisme i de traïció. Per això, Junts hi va votar en contra el passat 30 de gener i la llei d’amnistia va fer marxa enrere en la tramitació a la cambra baixa. El 18 de febrer, el grup parlamentari socialista va sol·licitar a la Mesa del Congrés l'ampliació del termini per a l'emissió d'un nou dictamen per a la llei d’emnsitía per part de la Comissió de Justícia, ja que aquesta finalitzava el dimecres 21 de febrer. Ara, el PSOE i Junts disposen de dues setmanes per continuar negociant la llei d'amnistia i trobar una solució a les esmenes relatives al terrorisme i a la traïció, després que la Mesa del Congrés dels Diputats acceptés aquest dimarts la petició dels socialistes per prorrogar el termini quinze dies més i allargar-lo fins al dijous 7 de març.

Opinió:
Bé, sembla que ja s’ens va donant la raó a aquelles víctimes que, per sobre de criteris o idologíes personals i/o partidistas, p¡ortem molts anys denunciant que es imposible parlar de terrorisme si no es te clara la definició del que es “terrorisme”.

Per aixó em pregunto qué punyetes han fet en tots aquests anys aquelles víctimes amb càrrec al Paralament Europeu que deien ser “la voz de las víctimas del terrorismo en Europa”… algú m’ho pot explicar? Perque, a banda de fer política partidista aprofitant-se del dolor de tanta gent a la que mai ens han consultat l’opinió, poca cosa mes es veu que hagin fet (a banda de cobrar un bon sou, obviament).

Ves per on, ara comença a surtir tot…