26 octubre 2012 (24.10.13)
Joan Tapia
D'Henri Parot a Enrique Pamies
El Govern central sap que ha d'acatar la sentència del Tribunal d'Estrasburg. La resolució conclou, per 15 vots a 2, que la doctrina Parot viola la irretroactivitat de les lleis penals a l'agreujar les penes de presos ja condemnats. Fins al 1995 (quan es va aprovar el Codi Penal del ministre Juan Alberto Belloch) va estar vigent el codi del 73, que donava molts avantatges als condemnats, i el 2006, en ple procés de pau, el PP va muntar una campanya que acusava José Luis Rodríguez Zapatero de «trair els morts» i permetre la llibertat d'etarres amb múltiples assassinats, uns presos que -jutjats segons el codi del 73- també van sortir de presó durant els anys de José María Aznar a la Moncloa.
Però hi havia un argument seriós (és il·lògic que tingui la mateixa pena efectiva qui ha matat una persona que un assassí múltiple) i el PSOE i la judicatura es van veure impel·lits a avalar l'anomenada doctrina Parot -per l'etarra Henri Parot, condemnat a 4.800 anys i que amb la seva excarceració va causar la polèmica- que viola la irretroactivitat de la llei penal. El Suprem va donar via lliure i cinc magistrats del Constitucional (sobre 12) hi van votar en contra. Ara Estrasburg dictamina el que se sabia inevitable, ja que responia a un recurs del Govern de Madrid: la doctrina Parot no és vàlida.
L'Executiu del PP s'enfronta a la consternació (comprensible) d'un sector social que ha patit la crueltat terrorista i a qui se li va prometre que els assassins no sortirien mai de la presó. I tem que es mobilitzi contra Mariano Rajoy amb la virulència amb què (engrescats pel PP) ho van fer contra Zapatero. Està atrapat entre l'obligació d'acatar la sentència europea i l'oprobi d'oblidar promeses i arengues contra ETA. Terrorisme que, a més a més, ja ha estat derrotat, tant per l'eficàcia policial de l'Estat de dret com pel cisma amb Batasuna que va provocar la voladura de la treva. Per això, alguns dirigents del PP, començant per Ana Botella i Esperanza Aguirre, ja anuncien la seva presència en la manifestació de dissabte.
El més sensat seria que, junts, PP i PSOE afirmessin que s'ha d'acatar la sentència i que tot és diferent perquè ETA ja no mata. Però el PP tendeix a usar el terrorisme com a arma partidista. El cas d'Enrique Pamies, cap superior de Policia del País Basc condecorat per la detenció de molts comandos, ho acredita. Acaba de ser condemnat a 18 mesos de presó i quatre anys d'inhabilitació (que suposarà la seva expulsió del cos si el Suprem confirma la sentència) per la famosa xivatada del bar Faisán, que va evitar la desarticulació d'una xarxa d'extorsió d'ETA (desmantellada després) en ple procés de pau, fruit d'alguna ordre -o desordre- en la negociació amb la banda. A l'actuar així, els jutges han actuat amb seny perquè el PP (i altres acusacions) pretenien que se'l condemnés ni més ni menys que per «col·laboració amb banda armada».
És lamentable que el PP -al Govern i amb ETA liquidada- persegueixi un cap policial del País Basc. Indica poc sentit d'Estat. Amb el GAL ja es va veure que prevalia l'interès partidista i que un nacionalista català (Jordi Pujol) tenia més cautela (sentit d'Estat) que Aznar, líder del nacionalisme espanyol. I és difícil que un Govern que en assumptes d'Estat fa prevaler interessos partidistes aconsegueixi respecte per aquest Estat. Ho veiem avui a Catalunya amb l'explosió sobiranista. Però el PSOE tampoc està a l'altura en el cas Pamies. En aquest sentit -no en la seva actitud constructiva davant Rajoy que contrasta amb la cospedaliana mala llet d'Aznar amb el seu successor-, la intervenció de Zapatero diumenge passat a La Sexta va ser covarda.
Un cap policial de Bilbao condemnat a instàncies d'un partit conservador temptat de rebel·lió contra una sentència lògica del Tribunal Europeu de Drets Humans; aquesta és l'Espanya d'avui. És clar, inspira poc respecte.
Opinió:
Coi... mes clar...l’aigua. Enhorabona.
No hay comentarios:
Publicar un comentario