01 juliol 2014 (3) Levante El Mercantil Valenciano

01 juliol 2014

Tragèdies paral·leles

Jesús Puig

Maika i Daniel no es coneixien, però les seues morts s´assemblen. Maika, torrentina de 41 anys, el 3 de juliol de 2006 tingué la fatalitat de pujar al metro on va trobar la mort junt a 42 persones més. Daniel, madrileny de 20 anys, l´11 de març de 2004 pujà a un vagó de rodalies on fou assassinat per terroristes islamistes juntament amb 191 persones. Maika i Daniel són dues històries diferents unides per un tràgic final. Situe els reflectors sobre tots dos „en els quals personifique totes les víctimes„ perquè, tot i la dissemblança en les causes de les seues morts, guarden paral·lelisme per l´interès de certa gent de relegar-les a l´oblit.

En aquests dies pròxims a complir-se huit anys de la tragèdia del metro, l´oposició acusa al Consell d´haver silenciat l´accident en Canal 9 i que la presidenta de l´Associació de Víctimes només hi aparegués „a causa del «control polític» que s´hi practicava„ en l´últim programa abans de tancar la televisió autonòmica. Control que el vicepresident del Consell nega, considerant-lo una «percepció» dels familiars de les víctimes; assegurant tot seguit que, d´haver-hi hagut manca de cobertura del sinistre, en tot cas seria un «error» però mai una manipulació. Un Niàgara d´errors, diria jo, a jutjar per la reiteració. Per cert, fou també un error canviar-li el nom a l´estació, a prop de la qual va passar la tragèdia? La pregunta és tonta, clar, puix tothom sap que el PP amb el canvi de nom buscava afavorir l´oblit de les víctimes.

En això de l´oblit estàvem quan a l´homenatge anual del Congrés a les víctimes del terrorisme, la presidenta de l´AVT al·ludeix a les víctimes d´ETA sense esmentar les de l´11M. Oblit que té «intencionalitat política», segons m´assegura en un correu Eulogio Paz, exmarit de Pilar Manjón i pare de Daniel. Cap novetat, puix no és la primera volta que la presidenta de l´AVT omet l´autoria yihadista de l´11M. En fi, el que deia: que per a certa gent ni l´11M ni el 3J van existir. Aquest article és, doncs, un record a aquestes víctimes. I recordar-les per a què? Per a no oblidar-les.