17 juny 2018
Atemptats Barcelona i
Cambrils
El «via crucis» de
les víctimes dels atemptats: soles i sense l'ajuda del Ministeri de l'Interior
Han passat deu mesos del tràgic 17 d'agost
que va colpejar la societat catalana. Deu mesos de l'atemptat a les Rambles de
Barcelona i a Cambrils. I deu mesos del naixement d'una fortalesa que va
haver-se de sobreposar davant d'uns atacs que van causar un dolor irreparable.
Des d'aleshores, algunes de les víctimes han fet notòries les seqüeles d'un
atemptat que els ha provocat un buit i un desemparament administratiu. Per la
pèrdua de la persona estimada i per la gestió de les conseqüències. Però també
soles davant d'un procediment de reclamació de danys que les desatén i aporta
més problemes que solucions.
Aquesta és l'enèsima dificultat a la qual
s'enfronten les víctimes dels atemptats de Barcelona i Cambrils. Primer per
demostrar la seva vinculació amb els fets si no es troben en cap de les llistes
de ferits. I, en segon lloc, per desgranar el complex funcionament de la llei
que els permetrà acreditar-se com a víctimes del terrorisme. En els dos casos,
expliquen a Nació Digital membres de la Unitat d’Atenció i
Valoració als Afectatas pel Terrorisme (UAVAT), hi ha diferents graus de
víctimes, tot i que que en ambdós hi ha un problema comú: el termini per
tramitar la reparació del dany finalitza d'aquí a pocs mesos i ningú els ha dit
res.
En aquest escenari van començar a treballar fa uns mesos Sara Bosch, Elisa Micciola i Robert Manrique, aquest últim víctima de l'atemptat d'Hipercor perpetrat per ETA l'any 1987. Des de
Segons relata, la llei antiterrorista
atorga a les víctimes d'un atemptat la possibilitat d'acreditar-ho i, d'alguna
manera, reclamar pel dany sofert. Hi ha múltiples ajuts per cursar estudis, per
accés a l'habitatge, atencions mèdiques o psicològiques, entre d'altres. Però
els tràmits s'han de realitzar abans d'un any des que s'obre l'expedient.
"És difícil obtenir informacions, podran trucar a Madrid i se'ls dirà que
poden enviar un model de sol·licitud i acreditació conforme estaven allà, i que
han d'acreditar-ho", afegeix Bosch. Una vegada s'hagin presentat les
proves, denúncies, tiquets o informes mèdics, el govern espanyol decidirà el
reconeixement com a víctima.
La manca d'informació, però, arriba fins a
punt insòlits, ja que quan les víctimes tornen a personar-se davant del metge,
ni tan sols aquest professional mèdic sap què acreditar. I al llarg d'aquest
procediment, el temps passa i el termini s'esgota sense que les administracions
públiques els hagin guiat i assessorat.
Un dispositiu de suport que
desapareix
Després dels atemptats, les institucions
públiques van desplegar un obligat dispositiu d'emergències, sobretot a
Barcelona, per atendre les persones ferides. Aquest es va centrar
majoritàriament en les víctimes directes, és a dir, en els familiars de les
persones que van morir (pares, cònjuges i fills), els ferits físics que es van
poder acreditar poc després de l'atemptat i que consten en una llista tramesa a
Interior, i els testimonis presencials. El dispositiu, però, va durar poc, i
les víctimes van quedar ràpidament desemparades, sense saber què fer,
expliquen.
Principalment, lamenta Bosch, va ser el
cas de les persones que ara tenen greus seqüeles psicològiques, a qui molt poca
gent va informar dels seus drets i que, segons assegura, també se les ha de
considerar ferides. "Et maten un nét de tres anys i no t'afecta?", es
pregunta Manrique, que planteja altres qüestions: "I que et caigui un mort
al capó del cotxe, no provoca alteracions psicològiques? Perquè et diuen que
com que físicament no tens res i no has patit risc de mort, no ets
víctima".
Pel que fa al dispositiu de suport,
Manrique també lamenta una altra qüestió: el seguiment posterior. Segons
recorda, a les Rambles hi havia un gran quantitat d'estrangers que ara es
troben als seus països d'origen i que ningú s'ha preocupat en assessorar:
"Com contactes amb ells? Estan en un llistat? Parlen castellà o català?
Perquè tenim casos de víctimes àrabs que només parlen amazic i amb qui el
Ministeri d'Interior no s'ha posat en contacte".
Bosch ho té clar. "El govern espanyol
hauria de fer un seguiment. On és el tracte personal?", es pregunta. Però
segons el seu punt de vista, la situació és encara pitjor, fins i tot en
aquells casos que són flagrants: "Com a mínim les 16 famílies amb morts no
haurien de tenir ni una queixa, i la majoria es troben soles".
Investigació i procediment judicial
També han hagut de passar gairebé deu
mesos perquè es creés la comissió d’investigació al Parlament sobre els
atemptats. Aquest òrgan
parlamentari -amb més de 112 compareixences, entre les quals la del major Josep
Lluís Trapero o l'excap dels Mossos Ferran López a porta tancada- intentarà
esbrinar què va passar, quina informació tenien les policies de la cèdula
gihadista i com es va portar a terme el dispositiu.
L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, s’ha alineta amb l’Ajuntament de Ripoll i s’ha personat com a acusació particular en el porcés judicial obert. Ambla UAVAT , el govern d'Ada Colau manté converses per
fer seguiment dels casos, i conjuntament amb l'Associació 11-M d'afectats pel
terrorisme ja s'han començat a tramitar els casos que aniran per via judicial.
Pel que fa a l'entitat catalana de suport a les víctimes, exercirà en el procés
com a cos pericial.
L'Ajuntament de Barcelona, per la seva banda, s’ha alineta amb l’Ajuntament de Ripoll i s’ha personat com a acusació particular en el porcés judicial obert. Amb
El judici, però, afegeix Micciola,
s'espera que no es realitzi fins d'aquí a força temps, ja que el cas encara
està sota secret de sumari. Tanmateix, avança a aquest diari que la Fiscalia de l'Audiència
Nacional ja ha començat a posar-se en contacte amb diverses víctimes per fer la
valoració forense i quantificar les lesions. La celeritat amb què està volent
treballar la Fiscalia ,
però, lamenta Micciola, "s'allunya molt del ritme de les seqüeles,
l'atenció o la necessitat psicològica". "Com es pot quantificar una
lesió que encara està evolucionant?", es qüestiona.
Opinió:
Excelent reportatge el de l’Aida Morales oferint, de una
manera breu i directa, la realitat del que està succeïnt en aquests últims
messos. Podrà molestar mes o menys a algú però el que está molt clar es que s’ha
de parlar dels problemes als que se enfronten als afectats dels atemptats del
16, 17 i 18 de agosto.
I a qui no li agradi, el que ha de fer es treballar mes i
millor per arreglar la situació. Mentrestant, altres seguim fent la feina que
haurien de fer els que cobren uns bon sous per fer-ho… no es pot treballar per asistir
a ningú si no s’el coneix en persona ni es dedica temps a parlar-ne dels seus
problemes i vivències.
No hay comentarios:
Publicar un comentario