01
juny 2020
Anna Teixidor: Amics dels
terroristes del 17-A van pensar denunciar-los
La periodista de TV-3 publica el
llibre 'Sense por a morir. Els silencis del 17-A' per tornar a l'origen de
l'atemptat gihadista que va commocionar Barcelona
Apunta que els joves sempre van
sentir certa «marginació» que els va acostar a la narrativa audiovisual de
l'ISIS i creu que l'imam Es Satty va ser només el «catalitzador»
Amics dels terroristes del 17-A van estar a punt de
denunciar-los pel seu comportament «estrany», però mai es van decidir a anar a
la policia, segons revela la periodista Anna Teixidor en un llibre que indaga
en l’entorn de la cèl·lula per trobar les claus dels atemptats.
Teixidor, veterana periodista de successos de TV-3, explica
en una entrevista amb EFE que ‘Sense por a morir. Els silencis del 17-A’
(Editorial Pòrtic) –i en castellà ‘Los silencios del 17-A’ (editorial
dièresis)– no és una crònica dels atacs sinó un llibre periodístic que busca
saber quins motius van portar sis nois de Ripoll que tenien una vida normal a
fer un atemptat als carrers de Barcelona i Cambrils l’agost del 2017».
Al llarg d’un extens capítol, Teixidor descriu la
normalitat amb què vivien Younes i Houssa Abouyaaqoub, Saïd Aalla, Mohamed i
Omar Hichamy i Moussa Oukabir a Ripoll abans dels atemptats: «Molts d’ells (que
tenien de 19 a
24 anys) jugaven a l’equip de futbol de Ripoll o de Sant Quirze de Besora,
tenien bastants amics i feien la seva vida com la gran majoria de nois de la
seva edat».
Davant de la pregunta central de què és el que va passar
perquè tot sortís malament, Teixidor apunta alguns factors clau: «El primer és
que, malgrat disfrutar de cert grau d’integració, sempre van sentir una
sensació de marginació i de pertànyer a una altra identitat».
«Un altre factor és que, pel seu compte, van començar a
veure vídeos de propaganda d’ISIS i es van veure atrets per aquella narrativa
audiovisual», afirma la periodista. «Això els va fer fer el salt a la religió i
començar a freqüentar la mesquita».
I el tercer factor és l’aparició en escena de l’imam de
Ripoll, Abdelbaki es-Satty. «Ell és el catalitzador. És el que els anima a
atemptar i els transmet la interpretació més radical de l’Islam. Mai sabrem què
hauria passat si no haguessin conegut Es-Satty. Potser haurien marxat a Síria a
lluitar al costat de l’Estat Islàmic, com van fer altres joves musulmans que
vivien a Catalunya», diu Teixidor.
L’autora també resol el dubte de si hi va haver indicis que
podrien haver alertat l’entorn més pròxim del que passaria: «Diversos amics
seus em van explicar que havien detectat en ells comportaments estranys i els
havien escoltat coses sospitoses, per la qual cosa van estar a punt d’anar a
denunciar-ho a la policia. El que passa és que entre sospitar que un amic
planeja fer un atemptat i denunciar-lo, hi ha molts matisos».
Per construir el relat del que va passar, Teixidor s’ha
basat en la investigació judicial i en entrevistes fetes a més de cent
persones, gent de l’entorn dels nois, policies, veïns de Ripoll, autoritats
islàmiques de mesquites catalanes i unes quaranta persones investigades en la
causa judicial que no han arribat a ser detingudes.
«Potser les converses que més llum van aportar al llibre
van ser la que vaig mantenir amb la dona d’Es-Satty a Tànger [Marroc], que em
va permetre entendre qui era l’imam de Ripoll, i les que vaig tenir amb els
germans dels nois», afirma Teixidor.
Respecte a aquests últims, explica que hi va trobar
sensacions contradictòries: «Estan passant un procés de dol. D’un dia per
l’altre, es van trobar que persones que estimaven moltíssim s’havien convertit
en assassins. Alguns, de fet, es plantegen deixar Ripoll perquè els resulta
difícil mantenir-hi una vida normal».
El llibre també s’atura a examinar si existia alguna
connexió entre Es-Satty i el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI), com han
suggerit alguns sectors. Però Teixidor no s’apunta a teories conspiradores:
«Tots els indicis que hi ha sobre aquest tema són declaracions davant del jutge
d’alguns testimonis que afirmen que Es-Satty deia que era confident del CNI,
però jo no tinc cap prova que ho fos».
«En tot cas, encara falten coses per saber», afirma la
periodista. «Un exemple clar és el de les connexions internacionals d’Es-Satty
i la seva influència en els atemptats. Se sap poc dels viatges que l’imam va
fer a Bèlgica i París els mesos abans de l’atemptat, que són molt estranys i
amb pretextos falsos».
«És probable que l’autoria intel·lectual de l’atemptat
vingués de l’estranger i que li fos transmesa a Es-Satty en algun d’aquests
viatges», afegeix.
Opinió:
Només dir que l’Anna Teixidó es una de les
periodistes “responsables” del naixement de la “Unitat de Atenció i Valoració
Afectats per Terrorisme”. Va ser una de les primeres periodistes que va
contactar amb un servidor per poder esbrinar la realitat social viscuda per les
víctimes dels atemptats de l’agost de 2017 a Catalunya i recordo, com si fos ara, la
primera visita a Ripoll per parlar amb la Iolanda Ortiz i la
seva família i amb la
Silvia Gallart i al seu marit, com a víctimes presencials de
l’atemptat a La
Rambla. Després de aquell primer contacte, evidentment han
vingut molts mes amb moltes altres víctimes: entrevistes, acompanyaments,
trucades, contactes, molts cafes... i els que ens queden...
Esperem poder parlar de tot plegat ben aviat en una
presentació del llibre “com cal”.
No hay comentarios:
Publicar un comentario