24 març 2022 (4) Ara

24 març 2022 

 

Quins interrogants resol la sèrie de Netflix sobre els atemptats del 17-A?

'800 metros' és una reconstrucció impecable i angoixant dels passos dels terroristes abans i durant els atacs a la Rambla i Cambrils

Dirigida per Elías León Siminiani. Escrita per Siminiani i Ramón Campos per a Netflix. En emissió a Netflix Espanya a partir del 25 de març.

La gran pregunta que es planteja 800 metros, la docusèrie de Netflix sobre els atemptats del 17 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils, no és el qui o el com, sinó el perquè. Què va portar una colla de nois de Ripoll amb una vida més o menys estable a organitzar uns atacs que culminarien amb quinze persones assassinades, set terroristes morts i centenars de ferits i damnificats?

El director Elías León Siminiani (El Caso Asunta, El caso Alcàsser) compta aquest cop amb la col·laboració de Nacho Carretero (Fariña) i d'Anna Teixidor, autora de Sense por a morir. Els silencis del 17-A, que participa per primer com a experta en el tema per acabar incorporant-se a l'equip del reportatge. 800 metros ofereix així una reconstrucció impecable, detallada, profunda i (gairebé) sense fissures dels fets i les raons que van conduir a la massacre a la Rambla i l'assalt a Cambrils. A partir de nombroses fonts documentals (entre d'altres, vídeos i trucades dels assassins absolutament esgarrifosos i que confirmen la deriva radicalitzada dels nois), es ressegueixen els esdeveniments amb claredat meridiana. Com ja és marca de la casa, no falten els recursos per facilitar el seguiment de la narració i alhora atorgar-li dinamisme: els arbres de fotos que identifiquen els implicats i els vincles entre ells, els mapes d'itineraris i els cronogrames corresponents, i les explicacions per part de testimonis directament implicats i d'experts en la qüestió. L'exemplar rigor periodístic es combina amb un pols narratiu trepidant. A la manera dels millors true crimes, els tres episodis de 800 metros es despleguen amb el ritme i el suspens propis del thriller més angoixós. Tot i que es troba a faltar, en un relat ple d'imatges de telenotícies i de portades de diaris, el canal a través del qual la majoria vam seguir el curs del 17-A: el compte de Twitter dels Mossos d'Esquadra.

A més d'entendre el procés que porta un grup de joves a convertir-se en terroristes, l'altre objectiu de 800 metros és atorgar el seu just protagonisme a les víctimes. Enteses, a més, en el sentit més ampli possible: des dels morts, ferits i familiars fins a bona part de la població de Ripoll, passant pel mosso d'esquadra amb estrès posttraumàtic després d'abatre quatre dels atacants. El seu testimoni al judici és especialment colpidor. Es deixa clar com els governs encara fallen a l'hora d'atorgar a les víctimes un veritable suport i el necessari reconeixement jurídic del seu estatus.

800 metros fa gala en tot moment de la precisió i la cura amb què està duta a terme: un periodista de prestigi com Carretero exerceix de conductor de la sèrie, i en totes les entrevistes es posa en evidència el dispositiu de gravació. Veiem com es dona prioritat al fet que els testimonis se sentin còmodes davant la càmera. Una actitud que sembla voler compensar les crítiques que va rebre El caso Alcàsser pel tracte desigual que rebien els participants a través de la posada en escena (una millor o pitjor il·luminació, per exemple) segons si eren representants o no de les teories oficials. La perspectiva periodística del relat és, insistim, impecable. Però, malgrat el desplegament, no se'ns ofereix cap informació cabdal que no coneguéssim. En canvi, només es dediquen dos minuts a recordar el vincle entre Abdelbaki es-Satty i el CNI, per tancar el tema amb el posicionament oficial de la justícia espanyola al respecte. 800 metros es desvincula així del veritable interrogant que encara pesa sobre el 17-A. Per què no s'ha creat una comissió d'investigació al Parlament espanyol sobre els atemptats a la Rambla i Cambrils com es va fer, per exemple, amb els de l'11-M?