30 desembre 2013
Portes que
s'obren
El darrer comunicat dels
presos d'ETA suposa un gest d'enorme transcendència, malgrat que alguns
s'entestin a restar-hi importància. El fet que el col·lectiu que agrupa més de
500 reclusos de l'organització armada hagi decidit posar fi a les seves
històriques peticions de negociació col·lectiva, hagi acceptat la legalitat
penitenciària que preveuen les lleis espanyoles i hagi obert la porta a les
reinsercions individuals, representa un anunci sense precedents que sens dubte
fa que es vegi més a prop la definitiva desaparició de l'organització armada.
Per això, encara es fa més complicat entendre determinades posicions que empren
un llenguatge més propi de temps passats que no pas del nou escenari que des de
fa temps s'ha obert al País Basc. Recuperar la retòrica dels “comunicats
trampa” és difícilment comprensible si no s'atenen raonaments partidistes i que
amaguen obscurs interessos.
El comunicat d'aquest dissabte de l'EPPK és el gest
més important que s'ha vist des que ETA va anunciar el “cessament definitiu” de
la violència, l'octubre del 2011. Fa dos anys, la Declaració d'Aiete va
servir com a pista d'aterratge perquè l'organització armada fes pública la seva
decisió de deixar les armes. En aquesta ocasió, la pista d'aterratge que ha
permès al col·lectiu de presos d'ETA fer aquest històric anunci han estat les
conclusions que el Fòrum Social va presentar el mes de març passat.
Organitzat per Lokarri i Bake Bidea amb l'objectiu
de donar una empenta al procés de pau, aquest fòrum –en el qual van participar
també Sortu i el PNB– va presentar una dotzena de conclusions, entre les quals
la necessitat que els presos renunciessin a la violència, que reconeguessin el
dany causat, que mostressin el seu compromís amb el nou escenari de pau i que
acceptessin la seva reinserció de manera “individualitzada, esglaonada i en un
temps prudencial”. En el seu anunci, l'EPPK utilitza aquestes mateixes paraules
per expressar els seus compromisos, que donen esperança per desbloquejar la
situació d'enquistament que viu el procés de resolució del conflicte basc.
Aquesta situació de bloqueig és fruit, en bona part,
de l'immobilisme del govern espanyol, que malgrat els nous temps ha evitat fer
cap mena de pas, ni tan sols l'acostament dels presos d'ETA a centres
penitenciaris del País Basc i Navarra.
La declaració de l'EPPK és una nova mostra que
permet reforçar la idea que el nou escenari és irreversible i alhora suposa una
nova oportunitat perquè l'executiu de Rajoy mogui finalment alguna fitxa que
permeti continuar avançant.
Moltes veus insisteixen, i amb raó, que l'entrega de
les armes i la dissolució d'ETA són passes imprescindibles en el procés de
resolució del conflicte. Aquesta possibilitat és ara més a prop gràcies als
compromisos adoptats pels presos, el col·lectiu amb més capacitat d'influència
dins l'entorn de l'organització armada. El que pugui passar a partir d'ara és
una incògnita, però és previsible que els reclusos puguin començar a entregar
de manera individual a institucions penitenciàries peticions perquè se'ls
apliquin els beneficis que els corresponguin o per reclamar el trasllat a
presons basques.
Caldrà veure com reacciona a partir d'ara el govern
espanyol i quines són les properes passes d'ETA. Una entrega d'armes, de
caràcter parcial o total, és factible que es pugui produir a curt termini. En
canvi, per ara continua sent una quimera la possibilitat que l'organització
armada anunciï la seva dissolució.
Aquesta opció queda gairebé descartada mentre no es
deixi encarrilat el futur del col·lectiu de presos. En espera que això passi,
caldrà anar veient quines altres portes es van obrint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario