19 gener 2022
El govern ha descartat emprendre accions legals després de les afirmacions de l’excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo, que va vincular en seu judicial el CNI amb els atemptats del 17-A. El gabinet jurídic de la Generalitat ha conclòs que el recorregut d’una eventual acció legal acabaria en un punt mort: com que Villarejo és part de la causa del cas Tàndem, podria acollir-se al dret de defensa i, per tant, “tindria dret a poder mentir o no declarar”, segons la portaveu del govern, Patrícia Plaja. És per això que l’executiu ha optat per una altra via, que considera “la forma més vàlida, útil i més eficient”: exigir a l’Estat una comissió d’investigació per determinar si és cert que el servei d’intel·ligència espanyol va voler clavar un “ensurt” a Catalunya perquè s’adonés de la necessitat de l’empara de seguretat de l’Estat a les portes de l’1-O i se li va escapar de les mans, tal com defensa Villarejo.
En canvi, el Parlament ha decidit seguir un altre camí.La mesa va acordar ahir presentar una denúncia a la fiscalia perquè investigui les afirmacions de Villarejo. El PSC no s’hi va afegir perquè considera que ja n’hi ha prou amb la comissió d’investigació que es va dur a terme a la cambra. La decisió arriba després que la presidenta Laura Borràs demanés als serveis jurídics del legislatiu un informe per impulsar la denúncia.
La Generalitat reclama directament al president Pedro Sánchez que informi del curs de les investigacions en les reunions bilaterals que mantingui amb Pere Aragonès i exigeix també la modificació de la llei de secrets oficials per reduir els terminis de desclassificació de matèries reservades. En concret, proposa que la llei reconegui expressament la facultat del Congrés, del Senat i dels tribunals per obtenir accés a informació que considerin necessari reclamar. Segons la portaveu, “el govern hauria de ser el primer interessat a esvair qualsevol dubte que planegi” sobre el 17-A.
Els Mossos d’Esquadra van investigar els atemptats i van descartar aquesta connexió. L’Estat ha admès que hi va haver contactes del CNI amb el líder de la cèl·lula terrorista, l’imam Abdelbaki es-Satty, però no que en fos un confident. El Parlament va investigar els fets en comissió, però sense la concurrència de diversos testimonis de l’Estat, que no hi van comparèixer. Plaja va argumentar que la novetat de les declaracions de Villarejo empeny el govern a demanar la comissió al Congrés i va negar que es posi en dubte “l’excel·lent feina” dels Mossos, ja que ara hi ha un “fet nou” sobre la taula. “No té cap impacte sobre la investigació dels Mossos. Són dues coses no relacionades entre si”, va reblar.
Opinió:
Treballar en conjunt amb un nombrós grup d’advocats me ha ensenyat que, molt sovint, les impressions personals no tenen res a veure amb al que marquen las normatives i la legislació. Ho vaig aprendre al mes de novembre de 1989…
Evidentment que el cos ens demana anar a per totes i exigir tot i més, especialmente en al que te a veure amb la mort de 16 persones i les ferides a prop de 300.
Però malauradament, de vegades al que ens demana al cos no és el mes recomenable quan se han de exigir drets i ens tenim que acollir als passos que la llei marca (lleis que, no ho oblidem, les fan als polítics i els jutges han d’aplicar).
Vull dir amb aixó que la guerra acaba de començar i des de la UAVAT donarem suport a qualsevol proposta o exigencia per fer posible que totes les sospites sobre als atemptats de l’agost de 2017 A Catalunya siguin aclarides.
Sabem que no tot será com el cos i el cor ens demana però cal fer-ho amb seny i no donar a las parts contraries (o perquè no dir-ho, a l’enemic en aquesta causa) ni una sola oportunitat per que tot quedi tancat sense respostes.
Es difícil de entendre i difícil tenir la paciencia necesària però cal pensar que, a l’altre banda, hi ha gent sense cap tipus d’escrúpuls.
I sinó, que li preguntin a l’exministre Margallo…
No hay comentarios:
Publicar un comentario