29 gener 2022 elnacional.cat

29 gener 2022 

 

Belloch, unes declaracions nauseabundes

José Antich

Les declaracions de Juan Alberto Belloch, responsable del macrodepartament d'Interior i Justícia en els anys 90 amb Felipe González de president del govern socialista, són nauseabundes, intolerables i alarmants. Per als qui encara no les coneguin a aquestes hores, ha manifestat el següent en una entrevista a l'agència Efe: "Catalunya genera un problema institucional més greu que el terrorisme d'ETA, que provocava dolor, ràbia i indignació, però no qüestionava l'estat de dret". Després de 50 anys d'activitat terrorista, uns 3.000 atemptats, més de 850 morts, 2.600 ferits i 90 segrestat, Belloch creu que el problema realment greu és dur a terme un referèndum sobre  la independència, o que Espanya i Catalunya el negociïn.

De fet, per arrodonir el seu punt de vista, afegeix: "Catalunya encara necessita alguna altra derrota de l'independentisme perquè reaccionin" i perquè els seus líders i simpatitzants arribin a la conclusió que no tenen absolutament res a fer. De quina mena de derrota està parlant? Perquè, en democràcia, les victòries i derrotes se substancien a les urnes i en les eleccions al Parlament de Catalunya, on des de l'aplicació del 155 i les convocatòries del 2018 i del 2021, el que hi ha hagut és una ampliació d'escons i diputats tot superant, a més, el 50% dels vots, fins a situar-se a prop del 52% dels sufragis emesos el passat 14 de febrer. Potser està insinuant una altra mena de derrotes que no tenen res a veure amb una democràcia?

Belloch no va ser un polític qualsevol, ni tampoc un magistrat qualsevol. El seu full de serveis en tots dos camps està atapeït d'ocupacions en càrrecs de l'estat espanyol molt importants. Com a polític, a part de viceministre de Justícia i Interior —quan l'actual ministra de Defensa, Margarita Robles, era el seu número dos, també va ser senador, diputat i alcalde de Saragossa durant més d'una dècada. En l'àmbit judicial, entre altres càrrecs, membre del Consell General del Poder Judicial, president de l'Audiència de Biscaia i fins als primers dies del pròxim mes de febrer, quan es jubila, magistrat de l'Audiència Provincial de Saragossa.

En cap dels dos àmbits en els quals s'ha mogut en els últims 45 anys, la justícia i la política, amb camins d'anada i tornada, no he sentit ningú escandalitzar-se per les paraules. Tampoc les associacions de víctimes del terrorisme, sempre tan atentes a intervenir en el debat públic. Cap ministre del PSOE d'aquells que pregonen el diàleg, la reconciliació i girar full al procés han parlat a aquestes hores i continuen muts. Tampoc el PSOE o el PSC. Ni la judicatura de la qual encara forma part Belloch. Silenci. Un clamorós silenci.