12 gener 2022 (13) elmon.cat

12 gener 2022

 

Advocats de víctimes del 17-A reclamen aclarir l’afirmació de Villarejo

Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles demanen explicacions

 

Els advocats dels pares de Javier Rodríguez, el nen de Rubí assassinat a l’atemptat de la Rambla del 17-A, reclamen al comissari José Manuel Villarejo, que aclareixi de manera oficial les seves afirmacions sobre l’autoría dels atemptats. Així ho expliquen Agustí Carles i Jaume Alonso-Cuevillas en declaracions a El Món, després que el comissari jubilat hagi apuntat que al Centre Nacional d’Intel·ligència se li va escapar de les mans “l’embolic” de l’atemptat en la vista del judici per part del cas Tàndem a l’Audiència Nacional, celebrat aquest matí. Cuevillas per la seva banda, insisteix que després del que es va veure al judici “no es pot descartar ni afirmar res”. “El que és estrany és que no s’hagi investigat encara que sigui per tallar de soca-rel les interpretacions, i en canvi, ens diuen conspiranoics”, remarca. 

“Si realment vol fer un servei a les víctimes ha de posar a disposició judicial tota la informació que tingui sobre els atacs de Barcelona i Cambrils”, assevera Carles que precisament avui era a la sala de vistes. “Una cosa és dir, com va dir el gener que es podia tractar d’un error d’intel·ligència dels serveis d’informació i una cosa molt diferent és que l’aleshores Félix Sanz Roldán volgués fer un “ensurt” a Catalunya”, afegeix amb certa sorpresa Carles. “Exigim una explicació complerta”, afegeix. De fet, l’entorn de Villarejo ha recordat que el CNi es trobava sota comandament polític de la llavors vicepresidenta del govern, Soraya Saenz de Santamaría. 

“A més que vol dir desfer l’embolic? Fer desaparèixer o fabricar proves, deixar d’investigar, desviar l’atenció, convertir la figura de l’imam Abdelbaki Es Satty en un personatge opac per a la investigació i la justícia?”, es pregunten els lletrats. De fet, Carles i Cuevillas van mantenir, al igual que els advocats de la defensa dels dos principals implicats, que no havia quedat acreditada la mort de l’imam. En aquest sentit, encara hi ha pendent un recurs sobre l’admissió de proves forenses i biològiques. 

Per altra banda, els advocats consideren que es poden obrir camins processals, si Villarejo fa una declaració davant d’un jutge donant tots els detalls de “l’ensurt”. “Ara bé, ha de fer una declaració amb tots els ets i uts, no valen unes declaracions sense cap suport de prova amb prou versemblança per obrir una causa penal”, insisteix Cuevillas. “Tot apunta cap aquesta direcció i cal aclarir els fets amb una investigació”, rebla el lletrat. 

També cal dir que ja s’ha celebrat un judici i aquesta tesi ja va ser rebutjada. tot i que la fiscalia “semblava l’advocat del CNI perquè no va acceptar mai que declaressin els agents que van visitar l’imam a la presó”. En tot cas, també hi ha la possibilitat d’internacionalitzar la investigació a través d’una víctima estrangera. Dret penal de l’amic