12 gener 2022 (17) ElPuntAvui

 12 gener 2022 

  

Villarejo declara al jutge que l’Estat va promoure el 17-A

L’excomissari implica directament el CNI en els atemptats de Barcelona i Cambrils i assegura que es volia donar un “petit ensurt”

Pere Aragonès reclama explicacions si les afirmacions són certes

L’estiu del 2017, amb el referèndum d’autodeterminació a la vista, l’Estat espanyol volia donar un “petit ensurt a Catalunya”, però va acabar promovent un atemptat de dimensions gegantines i dolor encara ben viu. Aquesta és la tesi de l’excomissari de la policia espanyola José Manuel Villarejo, que ahir va assenyalar l’Estat espanyol com a promotor dels atemptats del 17 i 18 d’agost del 2017 a Barcelona i Cambrils. La tesi del policia és que el brutal resultat final dels atemptats no era el que es buscava, perquè tot plegat se’ls va escapar de les mans.

En el centre de la diana del dit acusatori de Villarejo, hi ha el general Félix Sanz Roldán, excap dels serveis d’espionatge espanyols. I, en concret, en relació amb aquesta persona, Villarejo ahir es va expressar d’aquesta manera: “Vaig estar col·laborant amb ells [el CNI] per intentar reparar el dany del famós atemptat de l’imam de Ripoll, etcètera, etcètera. Al final va ser un error greu del senyor Sanz Roldán, que va calcular malament les conseqüències per donar un petit ensurt a Catalunya.”

Les declaracions de Villarejo, fetes en el judici que se celebra en contra seu a l’Audiencia Nacional de Madrid pel conegut com a cas Tàndem, van encendre ahir el debat polític, amb la reacció a primera línia del president de la Generalitat, que va reclamar explicacions. “El 17-A va ser una barbàrie que ens ha marcat per sempre. I si les paraules de Villarejo són certes, calen explicacions immediatament. Coneixem bé com funcionen les clavegueres de l’Estat; per això, exigim que s’investigui per tal d’esclarir la veritat”, va dir Aragonès en una piulada.

En clau de partits, hi va haver una reacció unànime d’ERC, Junts, la CUP, el PDeCAT, Bildu, BNG i Més Mallorca, que van registrar al Congrés una comissió d’investigació. Ahir, també els grups d’ERC i Junts al Congrés van demanar la compareixença del president del govern espanyol, Pedro Sánchez; del ministre de l’Interior, Fernando Grande-Marlaska; la ministra de Defensa, Margarita Robles, i de l’excap del CNI Félix Sanz Roldán.

A les xarxes socials, Carles Puigdemont va valorar que “l’Estat espanyol té responsabilitat en els atemptats terroristes del 2017”. Laura Borràs ha encarregat als serveis jurídics del Parlament que preparin una denúncia a Fiscalia perquè s’investiguin els fets que es desprenen de les greus declaracions del comissari Villarejo.

A Ripoll, la notícia va ser entomada per l’alcalde, Jordi Munell, de Junts per Catalunya, que de seguida va demanar la creació d’una comissió d’investigació al Congrés per determinar l’abast de les paraules de l’expolicia Villarejo. Munell va insistir que la relació entre l’imam Es-Satty i el CNI “sempre ha estat plena d’interrogants” i va afirmar que cal arribar fins al final, perquè “les famílies de les víctimes han de saber la veritat per poder tirar endavant”.

La reacció política també va ser popular, i ahir a la tarda es va convocar una protesta a Barcelona, davant la delegació del govern espanyol. També hi va haver concentracions davant de les subdelegacions de Girona, Tarragona i Lleida.

Una de les reaccions més sentides va ser la de Javier Martínez, pare del nen Xavi, que va morir en l’atemptat de la Rambla. “Gràcies, Villarejo”, va piular Martínez, que durant el judici celebrat contra els tres integrants de la cèl·lula terrorista va sostenir, sense èxit, la tesi que Es-Satty és viu, com a mostra de la col·laboració entre l’imam i els serveis secrets de l’Estat.

Aquesta col·laboració és certa, si més no en l’època en què Es-Satty va estar empresonat al centre penitenciari de Castelló, on va rebre la visita d’agents del CNI que li haurien ofert entrar a formar part de la seva xarxa d’informadors. L’Estat ha acceptat l’existència d’aquests contactes a la presó, però res més.

La tesi dels advocats de Martínez, Jaume Alonso-Cuevillas i Agustí Carles, és la mateixa que ahir va descriure Villarejo. Tot i això, la sentència de l’Audiencia Nacional que va condemnar els tres membres del grup terrorista vius va assegurar que la mort d’Es-Satty és “una veritat contrastada”.

D’aquesta manera, es donen per bons els estudis forenses que van determinar que les restes humanes extretes d’Alcanar, on va fer explosió la casa on els terroristes preparaven els artefactes, són les d’Es-Satty. Tot i això, els pèrits de la policia marroquina que havien de ratificar aquesta informació no van declarar en el judici.