miércoles, 5 de febrero de 2020

02 febrer 2020 (4) totbarcelona (opinió)

02 febrer 2020 



Dues associacions de víctimes del terrorisme enemistades uniran forces al judici del 17A
La UAVAT i l'ACVOT representen diverses víctimes de l'atac de la Rambla en l'acusació contra els terroristes

El judici pels atemptats del 17A a Barcelona i Cambrils farà que dues associacions de víctimes allunyades i enemistades remin en la mateixa direcció. La Unitat d'Atenció i Valoració a Afectats per Terrorisme (UAVAT) i l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme (ACVOT) representaran víctimes de l'atac de la Rambla de l'agost del 2017, que al març podria arribar a judici a l'Audiència Nacional, segons fonts coneixedores. Totes dues associacions col·laboren amb advocats que representen afectats en l'acusació contra els responsables de l'atemptat supervivents, que seran jutjats per terrorisme però no per assassinat perquè el jutge instructor considera que no haruien tingut un paper directe en l'atac.
La UAVAT col·labora amb l'assocació 11M, que disposa d'un departament jurídic que serà l'encarregat d'acusar els terroristes en nom d'algunes víctimes. L'ACVOT, en canvi, treballa amb el despatx Fuster-Fabra en l'acusació. L'ACVOT portarà l'acusació d'uns afectats de nacionalitat italiana i un d'espanyol, tot i que no precisen el nombre total. La UAVAT representarà, a través de l'associació 11M, vuitanta víctimes: 57 afectats psicològics, 13 persones amb ferides físiques i psíquiques, 9 ferits físics i 2 morts en l'atemptat, segons dades facilitades al TOT Barcelona. Les famílies de dues víctimes mortals de l'atac de la Rambla i Cambrils disposaran d'advocats particulars.
UAVAT i ACVOT uniran forces en aquesta ocasió en favor dels afectats del terrorisme. Les diferències entre les dues associacions, però, són profundes.
L'ACVOT, fundada el 2003, està presidida per José Vargas, víctima de l'atemptat d'Hipercor. Sobre la relació que té l'associació amb la UAVAT, és clar: "Ni en tenim ni en volem tenir". Aquest rebuig es va plasmar el 17 d'agost de l'any passat, quan l'associació presidida per Vargas va organitzar un acte d'homenatge a les víctimes de la Rambla paral·lel a l'oficial, en què participava la UAVAT. L'ACVOT rebutjava participar en l'ofrena floral en què estaven representants de les administracions perquè considerava que estaava "polititzada".
Aquest mateix argument utilitza Vargas per desacreditar la UAVAT, presidida per la psicòloga d'emergències Sara Bosch i que compta com a assessor amb Robert Manrique, també víctima de l'atemptat d'Hipercor. En una carta enviada al TOT Barcelona com a resposta a les paraules d'una víctima del 17A, Vargas disparava contra la UAVAT. "Vagi amb compte amb aquells que van contactar amb vostè, ja que justifiquen els ingressos que reben de l'Ajuntament de Barcelona per aplaudir cada pas que fa l'alcaldessa i per funcionar desesperats a la caça de víctimes innocents d'actes terroristes per dona-los cobertura per a glòria d'Ada Colau".

Crítiques per les subvencions

Vargas acusa la UAVAT de viure de les subvencions del consistori. En canvi, ressalta que l'ACVOT no rep subvencions des del 2012 i que no disposa de cap ingrés. Sara Bosch replica que l'Ajuntament els va demanar que impulsessin l'associació i que els van facilitar els recursos per engegar l'activitat. Les ajudes municipals, però, es van acabar al maig de l'any passat. Des del juny fins al desembre del 2019, la UAVAT va poder seguir amb la seva tasca gràcies a les aportacions de la Generalitat. A més, han rebut una subvenció "puntual" de la Diputació de Barcelona perquè les víctimes a què assisteixen en el judici del 17A poguessin accedir a anàlisis pericials, segons detalla Bosch en conversa amb el TOT Barcelona.
Els inicis de la unitat es remunten al febrer del 2018, quan van anunciar en roda de premsa que començaven a treballar. Ho van fer a petició del consistori, que els va demanar d'engegar l'activitat per localitzar i fer seguiment dels afectats de l'atac a la Rambla Per fer-ho, necessitaven recursos. "L'Ajuntament ens va facilitar les dades sobre les víctimes de què disposaven i els recursos per començar a treballar", recorda la presidenta de la UAVAT.
Fins aquell moment el seguiment dels afectats dels atemptats era una assignatura pendent per a administracions i associacions de víctimes. "Tothom sap que la localització de víctimes és un punt feble", clama Bosch. Per això, la UAVAT va rebre l'encàrrec del consistori perquè busquessin afectats i en fessin seguiment per aconseguir completar els tràmits amb el ministre d'Interior i guiar-los en el procés judicial. "Vaig donar un paper a Ada Colau en què s'explicava el protocol de com informar les víctimes dels seus drets. A partir de llavors l'Ajuntament ens va preguntar quants diners necessitàvem per portar a terme aquesta tasca", relata Bosch.

Formes de treballar oposades

I és aquí, en les funcions de les dues associacions, on resideix una de les principals diferències que les separen. "Nosaltres atenem víctimes de terrorisme reconegudes pel ministeri d'Interior", exposa José Vargas. Una vegada que han obtingut el reconeixement com a víctimes, l'ACVOT les guia en el procés per obtenir les ajudes corresponents i en la burocràcia. I llança un dard contra la UAVAT: "Ells atenen a testimonis d'atemptats".
La unitat presidida per Sara Bosch té un enfocament oposat. A diferència de l'ACVOT, que confia plenament en la tasca d'Interior a l'hora d'atorgar els estatus de víctimes als afectats per terrorisme, la UAVAT es mostra crítica amb la tasca de l'Estat i censura que algunes persones no han rebut aquest reconeixement.
L'assessor de la unitat, Robert Manrique, lamenta les "batalles" que tenen amb el ministeri per aconseguir que afectats per l'atac de la Rambla tinguin accés a les compensacions a què tenen dret com a víctimes. A més, posa el punt de mira en la falta d'iniciativa d'Interior pel que fa a la recerca d'afectats per l'atemptat, que en moltes ocasions "desconeixen quins drets tenen". "Tota aquesta tasca l'hem de fer nosaltres des de la UAVAT", reivindica Manrique, mentre al seu voltant diversos col·laboradors de la unitat es dediquen a enllestir documents i a buscar a través de Facebook o altres vies les persones afectades per l'atemptat.
En canvi, l'ACVOT no fa recerca de víctimes. "No som una agència de detectius", defensaven en declaracions a la premsa l'agost del 2018. "Tothom coneix la nostra associació", afegeix Vargas a aquest diari, que posa com a exemples les aparicions a mitjans de comunicació o la web per justificar que no els cal buscar afectats. Tot i així, posa de relleu que l'associació que presideix sempre ajuda othom que l'hi demana, i es mostra partidari de reconèixer com a víctimes les persones amb seqüeles psicològiques derivades d'un atemptat.
La llunyania entre les dues associacions no es pot deslligar de la mala relació entre José Vargas i Robert Manrique. Consultats per aquest diari, han preferit no fer cap comentari al respecte per evitar danys al col·lectiu de víctimes del terrorisme. En qualsevol cas, Bosch precisa que algunes víctimes que van acudir en un primer moment a l'ACVOT s'han dirigit després a la UAVAT perquè no estaven satisfets amb l'atenció que rebien. "Tant de bo l'ACVOT hagués atès moltíssimes víctimes, tots hi hauríem guanyat", conclou. 

Vuit acusacions més al judici

Juntament amb les dues associacions, al banc del judici del 17A seuran altres acusacions que representaran a diverses víctimes. Vuit d'elles van sumar els seus escrits la setmana passada a la causa, que el jutjat d'instrucció número 4 va acceptar en una interlocutòria del 22 de gener que ha consultat el TOT Barcelona. Una de les acusacions representa a quatre mossos d'esquadra ferits, que es personen en el cas a través de la Unió Sindical de la Policia Autonòmica de Catalunya (USPAC).
Altres personacions acceptades en la interlocutòria, signada per la magistrada Natalia Reus, representen a víctimes que han decidit no recórrer a cap associació per reclamar indemnitzacions per haver patit l'atac.
Una de les víctimes que s'ha presentat com a acusació és Javier Martínez, el pare del nen de tres anys que es va abraçar a l'imam de Ripoll després de l'atemptat. Diversos membres del grup que va atemptar a Barcelona i Cambrils eren de Ripoll.

Opinió:

Diuen que s’ha de tenir paciencia, i de això en tinc a tones. Cap problema. Només cal veure quina es la tasca que realitza cadascú… només amb presentar i fer publiques les anomenades “memorias de gestiones” es mes que suficient.
Preguntem qui presenta públicament les seves memòries de gestions i qui no? O els comptes? O els llibres de socis i persones atesses?



No hay comentarios:

Publicar un comentario