15 febrer 2020
L’us polític (i
partidista) de les víctimes del terrorisme
Iu Forn
Un bon amic m'ha enviat el número 69 de la revista de la Fundación Víctimas
del Terrorismo. A
la pàgina 47 hi publiquen un article del senyor José Vargas, president de
l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes. Presidir una
organització amb un nom com aquest suposa que has de representar
públicament totes les víctimes hagudes a Catalunya a causa de les accions
de qualsevol organització terrorista. A TOTES. I TOTES vol dir des de les
d’Hipercor, a les famílies d'Ernest Lluch i José Luis Ruiz Casado (regidor
del PP de Sant Adrià de Besòs) passant per la filla del policia Ovidio
Díaz López, el primer assassinat per ETA a Catalunya un llunyà 6 de juny del
1975 al tiroteig ocorregut en una oficina del Banc Santander del carrer Casp de
BCN que un comando acabava d'atracar.
Ara anirem
al que ha escrit el senyor Vargas, però abans parlem d'algunes de les seves
activitats. Una a la qual manifesta una certa afició és a participar en
activitats partidistes. Problema: com a representant de TOTES les víctimes que
és, aquest senyor no hauria de manifestar cap mena de suport públic a cap idea
política i, molt menys encara, a cap partit. Ni hauria de formar part de cap
llista electoral de cap partit. Per què? Doncs perquè el fet de ser una víctima
del terrorisme no implica necessàriament tenir unes idees o unes altres. Per
tant, si tu dius defensar-les a TOTES i tu manifestes preferències per unes
idees concretes, a partir d'aquell mateix moment has deixat de representar-les
a TOTES. El president d'una associació de víctimes del terrorisme pot estar per
moltes coses, però segur que una d'elles no és fer política.
Un
president de TOTES les víctimes està per aconseguir que els psicòlegs les
tractin a elles i a les seves famílies, està per buscar víctimes que ho són
però que no saben que tenen dret a ser-ho o per intentar que l'administració
tracti totes les víctimes igual. O, dit d'una altra manera, evitar que unes
poques siguin de primera i la resta no ho siguin tant.
Un
president de TOTES les víctimes no està per anar a manifestar-se el dia de la Constitució compartint
pancarta amb els senyors de Vox, per exemple, tal com es veu en aquest vídeo on
el senyor Vargas és el de l'esquerra del senyor Bou, que és el que apareix
saltant en primer pla.
I
ara anem a l'article del senyor Vargas i on el tema són els nou CDR
detinguts el 23 de setembre. Li resumeixo els moments més “destacats”:
- “La
Guardia Civil
ha detenido a nueve personas, miembros de los CDR de Cataluña ―los terroristas
catalanes― (...) que estaban preparando diversas acciones criminales para
ejecutarlas en el momento en que se diera a conocer la sentencia del Tribunal
Supremo. Esta respuesta no es nada nuevo. Ya la usaba ETA”.
- “Joaquim Torra y el fugado Puigdemont soliviantan al
mocerío, los del CDR actúan poniendo las bombas y los beneficios electorales
son para el mismo Torra”.
- “El supremacismo de estos del CDR que se consideran superiores
(...) pretenden reivindicarlo poniendo bombas contra los inferiores (...) Visto
el perfil de los nueve, se concluye que tampoco han sido llamados en esta vida
para acciones más elevadas que hacer pintadas y poner bombas y, visto lo visto,
se diría que usted, Sr. Torra, tampoco”.
¿Vostè creu
que qui escriu això tan pintoresc representa els 194 morts haguts a Catalunya
per actes terroristes, als 8 catalans morts en atemptats a l'estranger i als 10
que van morir a l'atemptat de l'hotel Corona de Aragón? I creu que aquest
senyor que, entre altres coses, diu terrorista al president de la Generalitat representa
a la xifra de ferits, no quantificada oficialment, i que està al voltant dels
600? ¿I als quatre fetus morts com a conseqüència d'atemptats i que no són
considerades com a víctimes pels mateixos que estan en contra de l'avortament
perquè la vida existeix des de la concepció?
Es fa
dir Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes, però
potser caldria afegir un “ALGUNES” entre “Catalana” i “Víctimes”.
Opinió:
He llegit l’article que es publica a la revista de la Fundación Víctimas
del Terrorismo i només puc dir que cada día que pasa estic mes agraït de haver
plegat l’any 2009 en les meves tasques a la associació catalana.
I amb tot el dolor i el respecte, dir que es posible que,
malauradament, hagin estat necesaris els atemptats de agost de 2017 perque tot
vagi sortint.
No hay comentarios:
Publicar un comentario